Resultats de la cerca

Després de passar pels estudis acadèmics es traslladà a Berlín, entrà en contacte amb la pintura de Seurat principalment i començà la seva preocupació pel purisme Entre el 1920 i el 1929 fou director de la secció de pintura mural i per a teatre del Bauhaus En aquest moment els valors espacials, així com els colors clars i purs de les seves obres, concorren a l’estructura arquitectònica i ambiental de l’edifici També té una gran activitat creadora i revolucionària dins el camp del ballet, amb una concepció abstracta de l’espai escènic Separat de l’ensenyament pels nazis, es retirà…

Mestre de Lés Vall d’Aran, participà en les Misiones Pedagógicas de la Segona República i passà a Amèrica el 1937 Abans havia estrenat La sirena varada 1934, premi Lope de Vega, Otra vez el diablo 1935 i Nuestra Natacha 1935, obra d’un vague reformisme social, que obtingué un gran èxit A Mèxic estrenà Prohibido suicidarse en primavera 1937, i, a l’Argentina, La dama del alba 1944, considerada la seva millor obra, La barca sin pescador 1945 i Los árboles mueren de pie 1949 Tornà a Espanya el 1963 Fou el màxim representant d’un teatre poètic i “d’evasió”, antihistòric i fantàstic, que no superà…

Espai de creació a l’entorn de l’univers escènic i poètic de Joan Brossa , de totes les activitats teatrals i parateatrals que responen als principis bàsics de les avantguardes històriques, de la creació contemporània i de tot allò que, segons el mateix Joan Brossa “tracta d’arrancar alguna espina del nostre ambient teatral quotidià i de tornar a la llum certes coses oblidades” En foren els fundadors i codirectors Hermann Bonnín  i Jesús Julve Hausson , amb l’obertura d’un petit local al barri de la Ribera de Barcelona el desembre del 1997 que rebia el nom d’ Espai Escènic…

El seu pare era director escènic del Covent Garden, i la seva mare, cantant Formada musicalment amb A Casaloni, el 1910 cantà Manon a Arezzo, obra que repetí el 1911 a Torí La temporada 1913-14 es presentà com a Desdemona Otello al Teatro alla Scala de Milà I a l’estiu del 1914 ho feu al Covent Garden, amb un gran èxit El 1916 entrà a formar part de la companyia del Metropolitan de Nova York, on el 1934 participà en l’estrena nord-americana d' Il Trittico G Puccini Cantà Aïda a Chicago el 1922 i també actuà en diverses ciutats sud-americanes i europees, especialment a Milà, on en 1926-27…

Propugnava el realisme escènic supressió de l’obertura, nombrosos personatges episòdics, acció contemporània —o bé del sXVIII—, utilització de l' intermezzo orquestral, realisme sovint contrastat mitjançant escenes de “teatre dins el teatre” Aviat la figura principal del verisme fou Giacomo Puccini, seguit per altres autors, com UGiordano, FCilèa, FAlfano, RZandonai, etc Bé que hom no considera ja veristes els autors més tardans, com Italo Montemezzi, EWolf-Ferrari, etc ni tampoc les òperes més tardanes de Mascagni, Zandonai, etc, almenys formalment en conservaren una forta…

Estudià comerç i comptabilitat a Barcelona Entrà d’aprenent a la Fundació Bernat Metge, on conegué Pompeu Fabra i Francesc Cambó, que li despertaren l’interès per la cultura Fundà l’Esbart Verdaguer 1945 i l’Esbart de Sarrià 1954, i collaborà en la fundació de l’ Obra del Ballet Popular  1948 La dècada de 1990 també collaborà amb l’Esbart Marboleny de les Preses Garrotxa, per al qual creà la coreografia Retaule de la Passió i Cant Espiritual 2003 Dirigí el muntatge escènic de diverses obres teatrals Promogué les primeres emissions en català per televisió Mare Nostrum i Teatre…

Fou corresponsal de l’Agència EFE a Madrid 1955-65 En tornar a Pollença fou designat cronista oficial de la vila i president del Club Pollença 1969-1974 És autor d’estudis sobre la història i les tradicions de la vila de Pollença Publicà els reculls de poesia Vorera de mar 1952, Pollença i poesia 1955, Cursa de braus 1966, A ritme d’hores madures 1966, premi Ciutat de Barcelona 1965, Dionís Bennàssar El fons de la mar 1979,  Torxes de pau 1979 i Amb la pau dins l’ànima 1994 Escriví també el poema escènic Vós regnau damunt l’altura 1949, les obres teatrals d’influència costumista…

Vinculat als moviments del teatre universitari dels anys seixanta Fundà i dirigí el grup escènic Bambalinas, així com la desapareguda llibreria de teatre Metropolitana Exercí la crítica de forma ininterrompuda en la revista teatral Yorick 1965-75, de la qual fou fundador i director, i en Mundo Diario 1973-76, Diari de Barcelona 1976-78, El Periódico de Catalunya d’ençà del 1978 i La Guía del Ocio Publicà els llibres Teatre independent a Catalunya 1970, Adolfo Marsillach una biografia socio-teatral 1972 TNB, història d’una imposició 1990, La Fira al Teatre al Carrer de Tàrrega…

La tècnica que creà es basa en la respiració, els principis de contracció i de relaxació de la qual atorguen una dimensió dramàtica sense precedents en el llenguatge escènic de la dansa El 1926 presentà els seus primers treballs coreogràfics a Nova York, on l’any següent creà la Martha Graham School of Contemporary Dance, de la qual sortí la seva companyia Més tard, hi incorporà Erick Hawkins, Merce Cunningham i Paul Taylor, noms clau de la dansa contemporània nord-americana En les seves obres, altament simbòliques, rescatà històries de les cultures dels indis nord-americans, d’…

Declarada conjunt historicoartístic l'any 1961, hi destaca la monumental Porta de Mar És un recinte de 131480 m 2 que aplega vestigis de diferents ocupacions des del segle IV aC El seu interior hi ha un important jaciment arqueològic amb restes del barri hellenístic de la colònia grega de Rhode segles IV i III aC, de la villa romana segles II aC i VI dC, de la necròpolis paleocrisitana, d’edificis d’època visigoda, del monestir romànic llombard de Santa Maria segle XI i del nucli urbà fortificat medieval, i dels diferents edificis militars de la darrera ocupació del segle XVI Alberga, a més,…