Resultats de la cerca

Vida Després d’estudiar a les escoles d’Arts i Oficis, Massana i Eina, treballà en disseny industrial i tèxtil, en la creació d’interiors, figurinisme i publicitat En teatre muntà l’escenografia de Víctor o els nens al poder i Agnès , obres de les quals també dissenyà els vestuaris En el mitjà cinematogràfic debutà amb Francesc Bellmunt en L’orgia 1978, amb Felipe de Paco, i Salut i força al canut 1979, sempre compaginant les diverses disciplines Feu la decoració i l’ambientació de Barcelona Sud 1980-81, Jordi Cadena, en què coincidí amb Agustí Villaronga, que en dissenyà el vestuari A la…

Vida Estudià a l’Escola d’Oficis Artístics, Belles Arts i Institut del Teatre, on el 1934 conegué els seus mestres, Salvador Alarma i Josep Mestres i Cabanes, any en què entrà al taller del primer i fou encarregat del decorats del Liceu El 1946 muntà el seu propi taller de lloguer de decorats de paper, on el 1960 acollí Fabià Puigserver, amb encàrrecs del Poliorama, Romea i Talía Inaugurà teatres com el Windsor i el Candilejas i muntatges d’Esteve Polls, Adolfo Marsillach i Hermann Bonnín al teatre Grec D’altra banda, al mateix temps que feu classes d’història de l’escenografia i perspectiva…

Deixeble de SAlarma i de JMestres i Cabanes, fou encarregat del seu taller al Liceu Inaugurà a Barcelona els teatres Windsor i Candilejas i féu muntatges, com l’acte sacramental El pleito matrimonial del alma y el cuerpo , Alejandro Magno, Ondina i El hospital de los locos Des del 1952 treballà molt per al cinema Plácido, Cabezas cortadas, Ditirambo, Dante no es únicamente severo , etc Exposà pintures a Barcelona Fou professor de perspectiva i d’història de l’escenografia 1952 i secretari general de l’Institut del Teatre de Barcelona Estrenà algunes peces teatrals, obtingué el premi Ciutat…

Deixeble de l’Escola de Llotja, de Soler i Rovirosa i de Francesc Pla Treballà a Madrid, València i Lisboa 1889, però sobretot a Barcelona, al Teatre Novetats i al Tívoli, on decorà, entre altres obres, l’òpera Garín 1893, de Tomàs Bretón

Deixeble de l’escola de Llotja, amplià estudis a París A Barcelona treballà per al Teatre Odeon 1865 i, més tard, per al Liceu decoracions per a Don Carlos , de Verdi, i per a L’Africaine , de Meyerbeer Fou mestre de Joan Ballester i de Francesc Soler i Rovirosa

Féu la decoració mural de diverses sales per al Cafè del Comerç i de cases senyorials de Barcelona En 1870-73 sembla que s’associà amb Francesc Soler i Rovirosa i que llogaren ambdós l’estudi escenogràfic del Teatre Circ Barcelonès, que després seria de Salvador Alarma

Pintà amb gran renom a París i altres llocs de França Anà a Barcelona i pintà amb Cambon els decorats per a la inauguració del Liceu 1847 Féu tot un repertori de decorats per al mateix teatre 1850 i anà a Madrid a pintar al Teatro Real Féu els decorats per a la tragèdia Saúl i, per encàrrec d’Isabel II, féu uns quaranta decorats que passaren al Conservatorio de Música y Declamación, i foren destruïts en l’incendi del 1867 Per al Teatro Real féu el teló de boca En collaboració amb Cambon féu els decorats per a Ana Bolena i per a El Diablo enamorado 1851

Graduat en arquitectura 1933, les dificultats per a exercir a causa de la depressió dels anys trenta el portaren a la indústria cinematogràfica, en la qual s’inicià com a actor en petits papers secundaris, i aviat passà a la direcció d’art Treballà successivament per a Cecil B de Mille i Fritz Lang , entre d’altres, però fou sobretot amb Alfred Hitchcock , amb el qual collaborà per primer cop a Saboteur 1942, que adquirí renom Després d’una interrupció de tres anys en ser mobilitzat com a fotògraf militar a la Segona Guerra Mundial, tingué un paper clau en alguns dels films més celebrats d’…

Seguidor del corrent romàntic iniciat per P Ciceri, decorà el teatre de Brest i el Grand Théâtre de Lió El 1846 collaborà en la construcció del Gran Teatre del Liceu, i formà equip amb Henri Philastre i el seu deixeble Fèlix Cagé Projectà el sostre de la sala i algunes decoracions desaparegudes amb l’incendi del 1861, desaparegueren

Hereu de la tradició figurativa, reelaborà al llarg de més de 700 muntatges teatrals i operístics l’art de l’escenografia gràcies a les noves possibilitats de la tècnica Les seves realitzacions al Teatre Nacional de Praga, on treballà des del 1947 i del qual fou director d’escenografia des del 1951 fins el 1992, i en altres teatres europeus i nord-americans entre els quals el Metropolitan de Nova York, l’Old Vic Theatre de Londres, La Fenice de Venècia i les òperes de París, Berlín i Sant Petersburg es caracteritzaren per la puresa arquitectònica i un ús essencial de la llum i el moviment…