Resultats de la cerca
Es mostren 700 resultats
Naixement de l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra
Neix l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra, partit en el qual conflueixen Nacionalistes d’Esquerra, Independents per l’Esquerra Nacional i el grup Renovadors d’Esquerra escissió d’ERC
simpatectomia
Escissió quirúrgica d’una part del sistema nerviós simpàtic.
I Congrés de la CNT-MLE, a Tolosa de Llenguadoc
Se celebra a Tolosa de Llenguadoc el I Congrés de la CNT-MLE, en el qual es produeix l’escissió entre el grup dels anomenats polítics i el dels apolítics encapçalat per Frederica Montseny
Isidoro Acevedo
Política
Polític castellà.
Impressor d’ofici, ingressà al partit socialista el 1886 L’any 1921 fou un dels principals promotors de l’escissió que originà la fundació del Partido Comunista Obrero de España S'exilià el 1939
El Cantón Balear
Periodisme
Periòdic republicà federal de Palma, Mallorca, dirigit per Fèlix Mateu i Domeray, que publicà 33 números, de l’abril del 1873 al gener del 1874, en què fou suspès per ordre governativa.
Tenia la redacció a la societat de socors mutus “L’Auxili Federal” i representava una escissió dels federals que publicaven “El Iris del Pueblo” De fora Mallorca hi collaboraren Roque Barcia, José Paúl y Angulo i Mina Puccinelli
reparació de l’ADN
Biologia
Procés de reparació dels danys que constantment i de manera natural es produeixen a l’ADN.
L’ADN resulta danyat de manera contínua per diversos agents, com ara la radiació, els mutàgens químics, la calor, els errors enzimàtics durant la seva replicació i el deteriorament espontani Hom calcula que cada cèllula de mamífer perd cada dia de forma natural diversos milers de bases d’ADN Per a reparar aquests danys, les cèllules han desenvolupat diversos mecanismes que s’agrupen en tres categories bastant àmplies reparació per escissió, reparació directa i reparació postreplicativa En tots els processos de reparació intervenen enzims específics En la reparació per …
Partido Comunista de España (internacional)
Partit polític
Partit constituït a Catalunya el 1967 a partir de la separació del grup “Unidad” del Partit Socialista Unificat de Catalunya.
Acordà constituir-se en partit al juny de 1968 i ho féu definitivament el 22-23 de febrer de 1969 a Lieja Bèlgica Defensava els postulats de Marx, Lenin, Stalin i Mao El mateix any una escissió seva donà lloc al Partido Comunista de España internacionalista i el 1971 una nova escissió originà el Partido Comunista de España Internacional línea proletaria Entre el 1969 i el 1971 s’estengué per Espanya, ocupà l’espai d’extrema esquerra i es distingí per l’activitat d’agitació i les posicions radicals, que atragueren bona part de l’esquerranisme universitari Constituí…
Partido Católico Tradicionalista
Partit polític
Partit tradicionalista d’orientació ultradretana, no legitimista i contrari al sistema parlamentari.
Es constituí el 1919 a partir d’una escissió del carlisme protagonitzada pel seu dirigent més destacat, Juan Vázquez de Mella y Fanjul Fou conegut també com Comunión Católico-Tradicionalista o, més senzillament, Partit Mellista El 1919 Jaume de Borbó i de Parma separà Vázquez de Mella del carlisme per haver orientat el partit vers posicions germanòfiles enfront de les neutralistes del cap de la dinastia En l’escissió, Vázquez de Mella arrossegà conegudes personalitats carlines Víctor Pradera, Esteban Bilbao, el comte de Rodezno i un bon nombre de periòdics Fundà El…
rizomastigins
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels flagel·lats que inclou espècies amb característiques ameboides i flagel·lades permanents, amb un o més flagels i amb pseudopodis de tipus lobopodi o axopodi.
Els flagels s’uneixen sovint a corpuscles intranuclears o extranuclears, que serveixen ensems de mastigosoma i de centríol Presenten escissió longitudinal típica Habiten sobretot a les aigües dolces estancades i alguns a la mar n'hi ha que són paràsits de vertebrats
Josep de Navarrete i Bergadà
Història
Polític.
Fou tercer marquès de Tremolar 1871 Afiliat al partit conservador, fou alcalde de València 1878-79, senador 1884, 1891 i 1895 i president del comitè provincial favorable a Cánovas, després de l’escissió de Silvela 1893 Presidí l’Acadèmia de Sant Carles 1895-1900