Resultats de la cerca
Es mostren 1333 resultats
acoblat | aclobada
Banderes acoblades a l’escut
Heràldica
Dit de les claus, bastons, maces, espases i banderes col·locades en aspa darrere l’escussó o un escut.
triangulat | triangulada
Escut triangulat en banda
Heràldica
Dit d’un escut el camper del qual és completament ple de triangles i sense cap espai buit entre ells, alternant metall i color, formats pel traç de línies horitzontals i diagonals en ambdós sentits.
Quan els triangles són isòsceles, hom parla de triangulat isoscelat o, simplement, isoscelat Els escuts són anomenats triangulats en banda o en barra quan són formats per traços horitzontals, verticals i diagonals en la direcció de la banda o de la barra Cal indicar sempre el nombre de traços i llur sentit
encastat | encastada
Escut truncat encastat amb creus
Heràldica
Dit de l’escut la línia de partició del qual forma figures (creus, trèvols, flors de lis, etc) que s’encasten o penetren alternativament a cadascuna de les dues particions del camper.
Les peces també poden ésser encastades
partit | partida
Escut partit (esquerra) i partit ondat (dreta)
Heràldica
Dit de l’escut dividit en dues parts iguals mitjançant un traç vertical que va de la meitat de la vora del cap a la meitat de la punta.
pinyonat | pinyonada
Escut tallat pinyonat (dalt) i escut pinyonat (baix)
Heràldica
Dit del quarterat en sautor quan és format per línies torçades en angles rectes com formant graons.
heràldica
heràldica Punts o posicions de l’escut: 1, punt d’honor; 2, llombrígol
Heràldica
Ciència que té per objecte l’estudi dels escuts d’armes.
Rep també els noms d' art heràldica referit, més precisament, a la representació pictòrica o artística dels escuts, blasó, ciència del blasó i armoria Tracta de l’origen dels escuts, de llur composició, de les lleis heràldiques i de la forma de blasonar La composició interna de l’escut fa referència a la seva forma, als punts o posicions, a les càrregues i a les divisions del camper escut , als esmalts esmalt i a les brisures brisura i l’externa a l'acompanyament, el timbre, els sostenidors i d’altres ornaments externs de l’escut L’heràldica també…
casc
Diferents tipus de casc segons la categoria nobiliària
© fototeca.cat
Heràldica
Timbre de l’escut.
El seu ús començà al segle XIII i es generalitzà al XIV i al XV Al segle XVII en foren assenyalades les posicions i hom en definia la forma i la situació El casc és exclusiu de les armes gentilícies masculines La seva mida en relació amb l’escut no pot superar els cinc setens de l’alçària d’aquest, i la seva posició ordinària és descansant sobre la vora superior de l’escut, i si aquest és inclinat, sobre l’angle superior més alt Els cascs van tots folrats de gules A vegades, i molt sovint a l’heràldica d’alguns països, hom acostuma a timbrar un escut de…
acanalat | acanalada
Escut truncat acanalat
Heràldica
Dit de la línia de partició formada per petits semicercles units amb les puntes cap endins de la primera partició.
dentelat | dentelada
Escut partit dentelat
Heràldica
Dit de la partició feta amb dents més petites i nombroses que el dentat.
dentat | dentada
Escut partit dentat