Resultats de la cerca
Es mostren 229 resultats
climatologia sinòptica
Meteorologia
Geografia
Estudi de conjunt dels elements climàtics que afecten una àrea extensa en un moment determinat.
Hom indica cadascun dels elements sobre les cartes sinòptiques i precisa els llocs que registren els mateixos valors, mitjançant les isolínies isòbares, isotermes, isoietes, i també la presència d’altres meteors neu, boira Es tracta d’una visió global i estàtica que no té en compte la formació i l’evolució dels fenòmens atmosfèrics, però forneix el material bàsic per als estudis sintètics
funció
Filosofia
Manera com es capté una realitat formada per relacions.
Sovint hom contraposa funció a substància, en el sentit que la primera comporta un caràcter dinàmic intrínsec, mentre que la segona és més aviat estàtica Tanmateix, hom ha afirmat també que el concepte de funció és el fonament del concepte de substància, i viceversa així, hom considera la funció com a funció d’una substància i la substància com a fruit de conceptualitzar una funció determinada
corró
Construcció i obres públiques
Element cilíndric de pes relativament elevat que serveix per a compactar el material per sobre del qual rodola.
Segons les característiques i l’estat d’aquest material humitat, granulometria, cohesió, etc i els resultats a obtenir, pot combinar l’acció estàtica de la pesantor amb la vibratòria corró vibrador , per a facilitar l’encaix dels diferents components, o també variar la distribució de la pressió sobre el material a base de modificar la relació amplada/diàmetre del corró o la regularitat superficial corró d’impactes Pot ésser un element remolcable, formar part d’una màquina específica com ara una piconadora o ésser autopropulsat En molts casos, incorpora un dispositiu d’…
principi de Bernoulli

Representació del principi de Bernoulli com a constància de l’altura de càrrega, a partir de l’altura de posició h, l’altura piezomètrica P/pg (P, pressió mesurada amb un manòmetre; p, densitat del fluid; g, acceleració de la gravetat) i l'altura dinàmica v2/2g (v, velocitat del fluid)
Física
Expressió matemàtica de la llei de conservació de l’energia per a fluids perfectes (és a dir, no viscosos) i incompressibles que circulen en règim estacionari, formulada per Daniel Bernoulli a Hydrodinamica (1738).
En produir-se en un fluid un corrent estacionari, la suma de la pressió estàtica P+ρgy essent P la pressió, ρ la densitat del fluid, g l’acceleració de la gravetat i y l’altura sobre algun nivell de referència i de la pressió dinàmica ρn 2 /2 essent v la velocitat es manté constant al llarg d’una línia de corrent L’expressió matemàtica del teorema és P+ρgy+ρv 2 /2 = constant Hom defineix l' altura piezomètrica P/ρg i l’ altura dinàmica v 2 /2 g L’equació pot ésser generalitzada per a fluids no estacionaris, compressibles o viscosos
Francis Ponge
Literatura francesa
Poeta i assagista occità en llengua francesa.
Collaborà en diferents revistes N R F , Commerce , Mesures , etc participà en la Resistència amb el pseudònim de Roland Mars fou director literari d' Action i membre del PCF 1937-47 La seva poesia rebutja la transcendència i cerca la descripció estàtica i minuciosa dels objectes, amb gran rigor en l’ús del llenguatge Ha publicat Douze petits écrits 1926, Le parti pris des choses 1942, Proèmes 1949, Le grand recueil en tres volums, 1961, Le savon 1966, Nouveau recueil 1967, Entretiens avec Philippe Sollers 1970, Nioque de l’avant-printemps 1983, Pratiques d’écriture 1984, etc Li foren…
Ugolino da Orvieto
Música
Compositor i teòric italià.
Fou canonge i després arxidiaca a la catedral de Santa Croce a Forlì, càrrec que abandonà quan el 1430 fugí a Ferrara en accedir al poder el bàndol dels gibellins Romangué a Ferrara la resta de la seva vida, i en fou arxiprest de la catedral des de vers el 1435 fins al 1440 És autor de la Declaratio musice discipline , dividida en cinc llibres, que és un dels darrers tractats especulatius de la música en les disciplines del Quadrivium La Declaratio fou també coneguda pels teòrics musicals del segle XV, i serví de punt de referència a Bartolomé Ramos de Pareja i a Franchino Gaffurius Diversos…
John Bates Clark
Economia
Economista nord-americà, professor de diversos College i de la Universitat de Colúmbia.
Participà en la fundació de l' American Economic Association el 1885, i en fou el tercer president El 1911 fou nomenat director d’economia i història de la fundació Carnegie Desenvolupà el marginalisme independentment dels economistes europeus, separà la teoria econòmica en estàtica i dinàmica i refutà les teories marxistes perquè veia en la teoria de la productivitat marginal una “llei de la natura” que resol tots els problemes de la distribució plantejats pels clàssics Publicà Philosophy of Wealth ‘Filosofia de la riquesa’, 1887, Distribution of Wealth ‘Distribució de la…
mecànica
Tecnologia
Branca de la física que estudia el canvi de lloc, el desplaçament o el moviment locatiu (i, en general, el moviment) tant dels cossos com dels corpuscles microfísics.
Comprèn dues parts la cinemàtica i la dinàmica La primera estudia només les relacions geomètriques i cronomètriques en els moviments La segona, la principal, té per objecte la interacció mecànica, és a dir, el procés físic pel qual dos mòbils o més es modifiquen mútuament el moviment llur direcció, llur velocitat, i això té lloc mitjançant un camp gravitatori, elèctric, nuclear Ambdues parts, de fet, es complementen, puix que, mentre les modificacions del moviment són cinemàtiques, la cinemàtica necessita, per part seva, un referencial , sòlid immutable per exemple, la Terra constituït per…
art oceànic
Art
Art desenvolupat a Oceania.
De fet, hom no pot parlar d’art oceànic pròpiament dit, perquè cada grup racial o ètnic és una cultura, i cada cultura genera un art papú, Austràlia, illa de Pasqua, etc Hi ha, però, uns trets comuns és un art marcadament antinaturalista hi predomina la tendència a modificar, a causa d’una simplificació o una fantasia, la textura de tots els temes figuratius, que adquireixen d’aquesta manera valors més emotius i més intensos Els artistes no pretenen de copiar la figura humana ni la dels animals, sinó de representar només forces sobrenaturals, realitzar encarnacions palpables de la força…
pla
Cinematografia
Unitat fílmica que comprèn un conjunt de fotogrames corresponents a una sola filmació estàtica.
La longitud de cada pla és expressada en metres i fotogrames, i la seva duració pot oscillar entre uns quants segons i un màxim d’11 segons