Resultats de la cerca
Es mostren 386 resultats
Josep Duran i Esteva
Escultura
Pintura
Escultor, pintor i escenògraf.
Inicialment combinà la seva activitat com a escenògraf amb la creació del personatge “el senyor Carles”, els seus vestits i les exposicions, molt peculiars, de moda i disseny Més endavant colleccionà objectes abandonats Durant un temps treballà amb elements que conformen la natura, com ara fulles d’arbres, establint un joc de conceptes entre les formes i els materials com el marbre i la fusta Entre les seves mostres individuals destaquen Sabates , a l’Espai 10 de la Fundació Joan Miró 1981 Pluja de mans , a la sala Metrònom 1982 i Vestuaris , Museu de la Indumentària de Barcelona…
Jordi Font-Agustí
Literatura catalana
Novel·lista i enginyer industrial.
Es donà a conèixer amb El preu de la quimera 1992 Ha conreat la literatura juvenil Amb Els silencis de Betúlia 1999 va guanyar el premi Ciutat de Badalona del mateix any La seva narrativa manifesta una clara preocupació pels temes científics i tecnològics i esdevé un dels escassos referents d’aquest tipus en la literatura contemporània Amb Contracorrent 2000, premi El lector de l’Odissea, narra la transformació del sistema hidroelèctric a les valls pirinenques i el pas del sistema familiar a les noves centrals Amb Traficants de llegendes 2004, premi internacional de ciencia-ficció de la UPC,…
Stevan Hristic
Música
Compositor i director d’orquestra serbi.
Estudià teoria, piano i violí a Belgrad, i posteriorment, direcció d’orquestra amb A Nikisch al Conservatori de Leipzig 1904-08, on rebé la diplomatura Feu estades a Roma i París per a ampliar els seus coneixements i acabà establint-se a Belgrad Fou director d’orquestra al Teatre Nacional i cofundador, el 1923, de l’Orquestra Filharmònica de Belgrad, formació que dirigí fins el 1934 També dirigí l’orquestra de l’Òpera de Belgrad i exercí com a rector a l’Acadèmia de Música 1943-44, on també era professor de composició El seu estil, força eclèctic, està molt inspirat en el folklore nacional…
Alipi
Música
Teòric musical grec.
Fou l’autor del tractat Introducció a la música , principal font d’informació sobre l’antiga notació musical grega Conté un resum de les escales gregues en totes les seves transposicions, per a veus i instruments El tractat fou recuperat i publicat per J Meursius al principi del segle XVII i des d’aleshores ha estat editat diverses vegades L’obra comença establint quines són les ciències constitutives de la música harmònica, rítmica i mètrica Immediatament passa a estudiar el primer dels apartats, que divideix en tonoi i tropoi Identifica els tonoi amb els modes tradicionals ja…
L’edat escolar (després dels 6 anys)
Durant l’etapa escolar, l’infant completa el seu desenvolupament físic i psíquic En aquesta edat s’estableixen diferències notables en el grau de desenvolupament, ja que pot variar molt, segons quines siguin les aptituds de cada nen i l’educació que rebi És convenient de respectar les diferències en el ritme de maduració, perquè, si s’intenta forçar-lo, es poden provocar frustracions, tant al nen com a la família L’inici d’aquesta etapa queda assenyalat fonamentalment per l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura Aquestes capacitats obren al nen moltes més possibilitats de coneixement i de…
coneixement
Filosofia
Funció i acte intel·lectuals, mitjançant els quals el subjecte aprehèn l’objecte o l’estableix com a tal en reconèixer-lo com a realitat en si.
Tradicionalment el fet cognoscitiu ha estat definit com la unió intencional d’objecte i subjecte, interpretats com a dimensions diferents del real la filosofia actual, per contra, veu el coneixement com a actuació de la capacitat que el subjecte té d’establir dins la dimensió del real una diferència i una contraposició entre ell mateix i qualsevol altra realitat, en reconèixer-se com a irreductible a ella autoconsciència i alhora establint-la com a realitat en si i objectiva irreductible a la pura subjectivitat El problema de l’objectivitat o no-objectivitat del coneixement humà…
procediment
Dret processal
Concatenació lògica dels actes efectuats en un procés, ja sia per les parts, ja sia pel tribunal.
En un procés civil, l’actuació de la justícia és motivada per les parts, que, amb llurs peticions i qualificacions, limiten el veredicte final En un procés penal, en canvi, l’actuació és produïda ex officio per iniciativa del tribunal El procediment es pot manifestar oralment o per escrit L’oral, propi de les èpoques antigues, quan l’escriptura oferia certes dificultats o no era patrimoni comú, és també l’adoptat en procediments de poca complicació L’escrit, amb més gran exactitud i formalitat, amb el temps complicà el procediment Actualment hom torna a propugnar la forma oral com a forma més…
Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels
Escola d’ensenyament superior de la Universitat Politècnica de Catalunya que imparteix titulacions de grau, màster i doctorat en l’àmbit de la telecomunicació i l’aeronàutica.
Forma part del Campus del Baix Llobregat, integrat en el Parc Mediterrani de la Tecnologia, i situat al municipi de Castelldefels Inicià la seva activitat l’any 1991 a Sant Just Desvern, com a seu provisional, amb el nom d’Escola Universitària Politècnica del Baix Llobregat EUPBL Introduí a la UPC una organització de la docència totalment innovadora, establint una estructura quadrimestral pura, grups reduïts, avaluació continuada, assignatures íntegrament de laboratori i la figura del professor tutor El curs 2001-02 es traslladà al Campus del Baix Llobregat i canvià la seva…
moviment Zero
Nom amb què fou conegut el moviment artístic europeu nascut a Alemanya el 1957, que, concebut com un projecte vital nou, partí de l’ambient anímic dels anys de postguerra, crític amb els valors del passat.
Com a antecedents tenia els escrits sobre l’espiritualització de l’art de Kandinsky, el suprematisme, l’art cinètic i l’art concret Hi confluïren les tendències artístiques més innovadores de l’època des del monocromatisme d’I Klein i P Manzoni a les teories sobre el color de Jef Verheyen, passant per l' op art , J Tinguely i l’espacialisme de Lucio Fontana El moment de la seva màxima activitat fou a partir dels anys seixanta, en què arreu d’Europa se celebraren nombroses exposicions i s’editaren publicacions com Zero i Azimuth Des del 1995, la Galerie der Stadt Esslingen/Villa Merkel, a…
mecanicisme
Filosofia
Doctrina segons la qual la realitat, o almenys la realitat natural, és concebuda com una màquina o un mecanisme o és explicada segons un model mecànic.
Com a concepció mecanicista del món, el mecanicisme estableix el real com un cos únic regit per lleis mecàniques o bé com un conjunt de cossos en moviment, en el qual cas la comprensió del real coincideix fonamentalment amb la de l’atomisme establint, d’altra banda, la causalitat com a principi bàsic i determinant de tot canvi i moviment, aquest tipus de mecanicisme s’oposa generalment a tota finalitat Com a explicació mecanicista del món, el mecanicisme afirma la possibilitat i àdhuc la necessitat de donar raó dels fenòmens naturals a partir de models mecànics, però alhora manca…