Resultats de la cerca

Té 270 estels visibles a ull nu, dos d’ells de primera magnitud α- centauri sistema binari, acompanyat d’un tercer element, a 10 000 unitats astronòmiques d’ell, anomenat Pròxima del Centaure , el qual és l’estel més pròxim al Sol, a 4,26 anys llum i β El cos anomenat Omega Centauri és un cúmul d’estels més de 6 000 estels en un cercle de 20’ de diàmetre, el més pròxim al Sol 16 400 anys llum, que conté una important font de radioones NGC 5 128

Conté 150 estels coneguts, set dels quals són visibles a ull nu La distància mitjana a la qual es troben els estels del cúmul és de 350 anys llum, i tots es desplacen a l’espai amb un moviment comú El cúmul de les Plèiades és submergit dins una nebulosa de reflexió molt difusa, l’existència de la qual fou observada per primera vegada per L Swift l’any 1874 Els estels més brillants del cúmul pertanyen al tipus espectral B, són de color blau i llurs dimensions són mitjanes

No té estels de primera ni de segona magnitud Els seus estels més importants són Sadalmelik α, Sadalsuud β i Sadachbia γ

Sacerdot jesuïta, el 1849 fou nomenat director de l’observatori astronòmic del collegi romà Fou el primer a analitzar amb un espectroscopi la llum dels estels Elaborà un catàleg 1863-68 que conté les característiques espectrals de 538 estels A més, classificà tots els estels en quatre tipus distints, classificació que ha estat la base per a les modernes classificacions espectrals Es dedicà també als estudis solars i de la cromosfera Cal assenyalar que en les seves descripcions de Mart ja fa esment, per primer cop, abans que ho fes Schiaparelli, d’unes formacions rectilínies, que…

Permeté l’observació d’estels i planetes, i fins i tot les diferències de longitud i latitud celestes entre els planetes i els estels

Adscrita a l’observatori de Harvard, establí la classe espectral dels estels del catàleg Henry Draper HD descobrí més de 300 estels variables i 5 novae

És autor del Kitāb al-kawākib al-ṯābita al-muṣawwar ‘Llibre illustrat dels estels fixos’, on donà a conèixer diversos estels ignorats per Ptolemeu i corregí dades errònies d’aquest

Els espectres van des del tipus G5 fins al M1, i el seu color és groc o vermell A causa de les seves dimensions elevades, la seva brillantor intrínseca és de cent a mil vegades més gran que la dels estels de la seqüència principal que pertanyen al mateix tipus espectral La seva densitat, al contrari, és molt petita, puix que la massa és la mateixa que la dels estels corresponents de la seqüència principal Aquests estels són en un estat de la seva evolució més avançat que el dels astres de la seqüència principal La transformació d’un astre en un gegant vermell s’esdevé quan el 10…