Resultats de la cerca
Es mostren 1284 resultats
gamboí | gamboïna
Història
Membre d’una facció (partidària de la influència castellana) que s’enfrontà a la dels onyasins (partidaris de la influència navarresa) al País Basc durant la baixa edat mitjana.
L’enfrontament tingué l’origen al comtat d’Àlaba, s’estengué després a tot el País Basc i es barrejà amb la lluita dels bàndols navarresos d’agramontesos i de beaumontesos Amb la consolidació del poder reial, a la fi del s XV, finiren els desordres
‘Imād al-Dīn Zengī
Història
Fundador de la dinastia zengita
.
Governador de Mossul 1127 i atabeg dels seljúcides, estengué els seus dominis fins a Alep 1128 i Hama 1129 Conegut per les seves lluites contra els croats, atenyé Jerusalem 1137 i Damasc 1139 i conquerí la plaça forta d’Edessa 1144, fet que provocà la segona croada
Harald II de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (~940-~986).
Fill de Gorm el Vell, consolidà el regne danès Estengué la sobirania danesa al sud de Noruega i rebutjà els vendes fins a l’Oder Afavorí la cristianització del seu regne Derrotat pel seu fill Sven, al cap d’un grup de nobles rivals, morí en combat
Teró d’Agrigent
Història
Tirà d’Agrigent.
De la família dels Emmènides, s’ensenyorí de la ciutat 488 i, aliat amb Geló de Siracusa, sogre seu, vencé Terille d’Himera i el cartaginès Amílcar 480 i estengué els dominis fins a Selinunt, Gela, Himera i Siracusa Fou cantat per Simònides i per Píndar
Kushān
Dinastia tokhària establerta a la Bactriana al s I dC.
En fou el primer sobirà Kujulakasa ~10-~90, que atacà els parts i conquerí Kabul, Kāpiça ~50 i Gāndhāra ~65 El seu fill Vimakathpisa estengué els seus dominis fins al Panjab i entrà en contacte amb Roma i la Xina El més gran sobirà de la dinastia fou Kanishka
Etelfrid I de Northúmbria
Història
Rei de Northúmbria i de Bernícia (593-616) i de Deira (? — 616).
Fill del rei Etelric I, derrotà els escots 603 i els britans 613 i estengué fins a la mar d’Irlanda el seu regne, el qual esdevingué la primera potència anglosaxona Fou derrotat i mort a la batalla del riu Idle pel rei Raedwald d’Ànglia de l’Est
Ivan I de Moscòvia
Història
Gran príncep de Moscòvia (1325-41) i de Vladimir (1328-41).
Fill de Daniel I, succeí el seu germà Alexandre II Estengué el domini del principat a una gran part de Rússia i establí l’hegemonia sobre altres principats Tver i ciutats Novgorod, Pskov Mantingué una política de cautela amb l’Horda d’Or i pacificà els seus dominis
Axaiacatl
Història
Sisè emperador asteca (1469-81).
Fill i successor de Moctezuma I Estengué el seu territori amb les conquestes d’Oaxaca i Tehuantepec i sotmeté la ciutat de Tlatelolco Fou vençut pels tarasques Durant el seu regnat es realitzà la gran pedra circular de calendari asteca El 1481 el succeí el seu germà Tizoc
Cecil John Rhodes
Història
Colonitzador anglès.
Fill d’un pastor protestant, el 1870 emigrà per raons de salut a l’Àfrica del Sud, on es dedicà al conreu del cotó fins el 1872 Representant del capitalisme colonial britànic, enriquit amb l’explotació de diamants a Kimberley Àfrica del Sud, fou elegit diputat al parlament del Cap 1881 i des del seu escó exigí l’expansió anglesa cap a l’interior La penetració alemanya cap al Transvaal donà força als seus arguments i el govern del Cap estengué el seu protectorat a Betxuanalàndia 1885 Fundà la British South Africa Company, que finançà amb l’explotació de les mines d’or, i obtingué…
Mare de Déu del Carme
Advocació que té el seu origen en la capella dedicada a la Mare de Déu que els carmelitans bastiren en el mont Carmel arran de llur institució (1209).
La seva devoció fou estesa per Europa i després per tot el món pels carmelitans Aquesta advocació ha quedat popularment lligada amb l’aparició de la Mare de Déu a sant Simó Stock La festa del Carme, que hom celebra el 16 de juliol, s’inicià a Anglaterra al segle XIV, amb el títol de “Santa Maria del Mont Carmel” Als segles XVI i XVII, amb l’increment que prengueren les confraries de l’escapulari, el papa Pau V la reconegué com la festa principal de l’orde, i la seva celebració s’estengué a Espanya i als seus dominis, el 1674, i a l’Església universal, el 1726, per butlla de…