Resultats de la cerca

Era membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, de València És autor, entre altres poesies en castellà, d’una Oda al arte de escribir 1799, una Oda a la paz 1802 i una Silva en elogio a las nobles artes i també d’una memòria a l’esmentada societat sobre els estanys i aiguamolls del País Valencià

El 1717 escriví una extensa Descripción del mundo, amb mapes, en la qual recollí notícies i dades curioses

Ingressà en l’orde dels frares mercedaris 1799 i fou el fundador de l’associació anomenada Escola d’Organistes, que cessà les activitats arran de la guerra del Francès Compongué una missa per a quatre veus i orgue, una missa per a gran orquestra i una destacada missa de rèquiem amb acompanyament de flautes i baix, i és autor de motets d’una gran qualitat

Dominicà 1870, exercí diversos càrrecs dins l’orde, entre d’altres el de superior de la nova fundació del convent de Barcelona L’any 1896 fou elegit provincial, càrrec que exercí dues vegades més A ell es deu en gran part la restauració de les províncies dominicanes d’Aragó i de la Bètica, així com la fundació de la revista La Ciencia Tomista És autor de diversos tractats pietosos i teològics, com una Teologia Moral 1906

Formà part d’una banda militar a Montlluís 1767-79, i més tard 1779 fou primer clarinet de la banda del duc d’Orleans a París Deixeble de Michel Yost, el 1784 actuà amb èxit al Concert Spirituel Fou primer clarinet de la capella reial 1785 i professor del seu instrument al conservatori de París des de la seva fundació 1795 fins al 1802, que cessà per una reforma del professorat Gràcies a Lesueur, pogué entrar en la capella de música de Napoleó 1804 i fou segon clarinet de l’orquestra de l’Opéra fins a la mort Deixà set concerts per a clarinet i orquestra, simfonies concertants i sonates, duos…

Destinat a les missions de la Nova Espanya, es formà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando, a la capital del virregnat El 1790 anà a les missions de l’Alta Califòrnia Fou nomenat president de les missions de Califòrnia fins el 1812 Excellí pel seu talent musical, compongué diverses peces polifòniques, força cantades pels neòfits També decorà una església de la missió de Santa Bàrbara i se li atribueix un tauló d’oració de la missió de San Juan Bautista

Probablement clergue Autor d’un tractat del blasó o armorial en català, compost durant el regnat de Carles V en 1516-19 publicat en 1961/62 Utilitzà fonts italianes i franceses Ha estat identificat amb Pere de Clariana-Seva, doctor en drets i assessor de l’audiència de Barcelona

Traslladat de jove a París, collaborà amb Balzac a L’héritière de Birague 1822, però, davant el poc èxit de l’obra, es decantà pel teatre i esdevingué un popular autor de vaudevilles Parallelament tingué una significació activa en les lluites del partit republicà, i a causa de la seva actuació, el 1849, hagué d’exiliar-se deu anys El 1870 fou alcalde de París

Autor d’un Discurso de los tres soles 1622, del recull d’axiomes fisiognomònics El sol solo y para todos, sol de la filosofía sagaz y anatomía de ingenios 1637, que sembla que influïren en l’obra de JK Lavater 1755-78 Allargà fins el 1652 el Llunari o repertori dels temps de Joan Alemany del 1557

Estudià les bases jurídiques de les dignitats universitàries, que comentà a De officio Cancellarii 1680 i a Jurisdicción regia y pontificia que tiene el maestrescuelas ~1687, obra escrita amb motiu d’un conflicte que l’oposà al rector de l’estudi general, el 1686 També escriví una Genealogía de la nobilísima casa de los duques de Bournonville 1680, probablement per encàrrec del lloctinent de Catalunya d’aquesta família, Discursos astrológicos y del cometa aparecido en 1668 1688, etc