Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
Andalusià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Miocè superior marí (Neogen, Cenozoic), situat damunt el Tortonià i sota el Pliocè inferior (Tabanià o Zanclià).
L’estratotip és als voltants de Carmona i al N de Villanueva del Río Sevilla
Saxonià
Geologia
Segon estatge del Permià de l’Europa occidental, mantingut especialment pels autors francesos, equivalent del Kungurià i l’Ufimià de la plataforma russa.
El nom alludeix a Saxònia, tot i que hom no li ha assignat cap estratotip
Rupelià
Geologia
Estatge de l’Oligocè belga, que correspon aproximadament a l’Estampià.
L’estratotip és a les vores del riu Rupel afluent de l’Escalda, a Bèlgica
Tortonià
Geologia
Estatge de la part alta del Miocè (Terciari superior).
És situat per sobre del Serravallià i per sota del Messinià Constitueixen l’estratotip les margues blaves de Tortona Piemont
Pontià
Geologia
Antiga divisió estratigràfica del Miocè superior continental.
Equival als actuals Andalusià i Tortonià En constitueixen l’estratotip les calcàries d’Odessa Ucraïna, prop de la mar Negra
Neocomià
Geologia
Estatge comprensiu, o superestatge (i superedat) del Cretaci inferior, que agrupa diversos estatges.
Hom hi inclou habitualment els quatre estatges inferiors del Cretaci Berriasià, Valanginià, Hauterivià i Barremià L’estratotip és a Neuchâtel Neocomium en llatí
Pliensbaquià
Geologia
Tercer estatge (i edat) del Liàsic, situat damunt el Sunemurià i sota el Toarcià.
L’estratotip és a Pliensbach Alemanya Alguns autors el consideren un superestatge, i el divideixen en Carixià Pliensbaquià inferior i en Domerià Pliensbaquià superior
Biarritzià
Geologia
Divisió estratigràfica de l’Eocè, amb valor d’estatge (i edat), situat sobre el Lutecià i sota el Bartonià.
Hom podria considerar-lo equivalent del Bartonià, tot restant en suspens si és Eocè superior o mitjà L’estratotip, mal escollit, és a la costa de Biarritz
Cal·lovià
Geologia
Quart i darrer estatge (o edat) del Dogger (o Juràssic mitjà), situat damunt del Bathonià i sota l’Oxfordià.
El nom prové de Calloviensis , nom llatí de Kellaways Wittshire, Anglaterra, on hi ha l’estratotip Abans del 1962 hom el considerava part del Malm o Juràssic superior
estatge
Geologia
L’estatge es defineix a partir d’un estrat tipus estratotip de sediments ben datats, marins i fossilífers, situat en una localitat tipus Hom l’anomena també pis estratigràfic