Resultats de la cerca

Fou director del Museu Arqueològic d’Eivissa 1944-64 Continuà l’excavació d’alguns jaciments púnics l’illa Plana, el puig des Molins, i publicà diversos treballs sobre l’Eivissa de l’època cartaginesa i sobre Formentera Las figuras acampanadas de la Cueva des Cuyram 1947, Huevos de avestruz cartagineses con decoración pintada o grabada 1948, Sobre tipología de las ánforas púnicas 1951, Notas arqueológicas sobre Formentera 1956

El jaciment és situat al promontori de la Carroba, a la dreta de l’Ebre i prop del delta Els treballs d’excavació i la fotografia aèria han revelat l’existència d’un mur de tanca de pedra i, a l’interior del recinte delimitat per aquest, nou cabanes ellipsoidals d’uns 6 m × 4 m, amb llars de foc situades a l’exterior És datat de la primera meitat del cinquè millenni aC

Josep Maria Carreté, director del Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona, inaugura el jaciment arqueològic de la villa romana dels Munts, a Altafulla El jaciment, corresponent a una àrea residencial del segle I i a l’explotació agrícola circumdant, va ser declarat conjunt històric, artístic i arqueològic de caràcter nacional el 1979 L’accés al públic era prohibit des de l’any 1983, per a dur-hi a terme treballs d’excavació

Vinculat des de molt jove al Museu Arqueològic de Girona, n'esdevingué director també ho fou del Servei d’Excavacions de la diputació i del de Monuments Durant els darrers vint anys de la seva vida treballà molt activament a les comarques gironines dirigint excavacions i la restauració i consolidació de monuments cal destacar l’excavació d' Ullastret  d’Ullastret Publicà nombrosos articles, especialment a les sèries de l’Instituto de Estudios Gerundenses i a la Revista de Gerona

Necròpoli Un detall de les sepultures al moment d’haver estat descoberts els primers esquelets el maig de 1982 I Ollich Vista de conjunt de l’indret en el qual es dugué a terme la campanya arqueològica I Ollich També a mitjan maig del 1982, en les obres de nova pavimentació del carrer del Cloquer aparegueren ossos humans que motivaren una excavació d’urgència, atesa la situació del carrer al costat de la catedral de Vic En una àrea de 12 m 2 , i malgrat el mal estat de conservació, vam localitzar nou tombes, algunes d’elles excavades a la roca, de tipus antropomorf Podem diferenciar-ne dos…

Professor de prehistòria de la Universitat de les Illes Balears Ha treballat principalment sobre la protohistòria de Mallorca i la colonització púnica en aquesta illa, on ha dirigit els treballs d’excavació a les factories ebusitanes de Na Guardis i Es Trenc i als derelictes de Cabrera III i V Entre els seus treballs destaquen Navíos y navegantes en las rutas de Baleares durante la prehistoria 1994, La colonización púnica en Mallorca 1997 i El pensamiento científico en la investigación prehistórica balear 1997

Ha estat professor adjunt de la Universitat de Còrdova del 1978 al 1979, any en què es traslladà a la Universitat d’Alacant, on és catedràtic d’arqueologia des del 1981 Ha treballat en diferents aspectes de l’arqueologia romana pintura, escultura, arquitectura i ibèrica, incloent l’excavació del poblat d’El Oral San Fulgencio Entre les seves publicacions cal destacar La pintura romana en España 1982 i El poblado ibérico de El Oral 1993, fet en collaboració amb Feliciana Sala

Situació El castell de Vilopriu és situat al centre d’un petit conjunt de cases El castell i l’església parroquial es troben en un indret una mica més elevat que la resta de les construccions que hi ha al voltant Mapa 296M781 Situació 31TDG994615 El poble de Vilopriu es troba a la carretera de Colomers a Sant Mori, que enllaça les de la N-II a Torroella de Montgrí i de la N-II a l’Escala Des de Colomers a Vilopriu hi ha 3 km Hi ha també les carreteres locals de Vilopriu a Camallera i de Vilopriu a Garrigoles, que, per un camí veïnal asfaltat, permet de continuar fins a Verges Castell El…

Des dels anys trenta s’hi han realitzat diferents treballs d’excavació i des del 1979 el Museu Municipal de Badalona hi ha desenvolupat un pla sistemàtic de recerca que n'ha fet un dels jaciments ibèrics més extensament excavats de Catalunya Se'n coneixen diferents cases i carrers i part de la muralla Ocupat des de mitjan s IV aC, perdurà després de la conquesta romana i fou abandonat progressivament a partir del final del s II aC Ha estat declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya