Resultats de la cerca

Llur fill, James Hamilton mort el 1529, fou creat comte d’Arran el 1503 i esdevingué lloctinent general d’Escòcia 1517 i un dels lords de la regència 1522 El seu fill James mort el 1575 fou governador i regent d’Escòcia 1542-54, i fou declarat 1543 pel parlament hereu presumpte del tron El cinquè comte d’Arran, besnet de l’anterior, fou creat duc de Hamilton el títol s’extingí el 1651

La seva importància s’inicià al s XV, amb Bernat de Žerotína , que serví Jordi I de Bohèmia El seu membre més destacat fou Carles el Gran 1564 — 1636, cap dels protestants moravians, que capitanejà la revolta contra Rodolf II 1608, però s’oposà a la revolució bohèmia del 1618 Afectada per la guerra dels Trenta Anys, la família perdé poder la seva darrera branca s’extingí amb la mort de Carles de Žerotína 1850 — 1935

Al segle XIII i al començament del XIV conegué una gran esplendor El 1424 l’abat de Bellpuig l’extingí i feu tornar els canonges a l’abadia mare El priorat fou permutat per la vila d’Os de Balaguer L’església, del segle XIII, es conserva convertida en casa de camp El 1998 fou donat al Consell Insular de Mallorca i el 2001 acabaren les obres de restauració de l’antic temple continuen encara les excavacions arqueològiques

Després d’unir en un sol reialme totes les tribus d’Israel, gràcies a diversos fets d’armes contra els ammonites, els amalecites i els filisteus, morí, amb els seus fills Jonatàs i Abinadab, derrotat pels filisteus a la muntanya de Gelboè La seva dinastia s’extingí amb el seu fill Isbaal L’intent de Saül d’organitzar l’exèrcit d’Israel sota un comandament unificat preparà el camí a la monarquia de David i Salomó

Membre d’una nissaga de fonedors de campanes de Tarbes Gascunya que es remuntava al segle XV S’establí a Barcelona 1855, fongué campanes per a Barcelona, Madrid, Montserrat, etc, que encara es conserven La casa, una de les més prestigioses d’Europa, fou continuada pel seu fill Joan Dencausse Rousse , qui el 1922 fongué una campana monumental per a Tàrrega, anomenada La Bou , i s’extingí amb el seu net  Pere Dencausse i Cominal Barcelona 1877 — 1930

Existia ja el 978 El 1245 era església prioral discutida entre la mitra de Girona i el monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona Rosselló Es té constància que, el 1443, a més de l'altar major dedicat a la Mare de Déu, n'hi havia un altre consagrat a Santa Magdalena, cap a la qual es va orientar la devoció popular, un cop s'extingí el priorat El 1691 és mencionada com a priorat secular 

Cal cercar-ne l’origen en els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona , posseïdors del castell de Cardona, els quals vers el 1062 prengueren la denominació de vescomtes de Cardona El nom de Cardona , però, no fou usat d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom fins a mitjan segle XII, que s’introduí al vescomtat la nissaga dels Claramunt Malgrat això, hom acostuma a donar el cognom de Cardona als membres d’aquest llinatge que prengueren el títol de vescomtes de Cardona Armes dels Cardona El seu nom més característic fou el de Folc i, pel fet d’haver estat emprat com a segon nom gairebé…

N’és l’estirp Alfonso Fernández de Córdoba mort el 1325, primer senyor de Cañete de las Torres i del castell de Dos Hermanas, adelantado major de la frontera d’Andalusia i alcaid i algutzir major de Còrdova Era fill de Fernán Núñez de Témez mort el 1283, un dels conqueridors de Còrdova, i net de Nuño Fernández Témez, ric home gallec, senyor de Témez i Chantada El llinatge s’ha estès en una gran profusió de línies, branques i subbranques, que han recollit els més importants mayorazgos i títols nobiliaris de la península Ibèrica La primera gran línia d’Aguilar o de Priego fou formada per…

Constituït per Manuel Blancafort, Robert Gerhard, Joan Gibert Camins, Agustí Grau, Ricard Lamote de Grignon, Frederic Mompou, Baltasar Samper i Eduard Toldrà, fou fundat el 1931 a Barcelona La presentació del grup tingué lloc el 25 de juny del mateix any en un concert de cambra a les Audicions Íntimes de l’Associació de Musica da Camera que incloïa obres de tots els seus components No es coneix cap més activitat pública del grup, que s’extingí durant la Guerra Civil Espanyola

Estudià filosofia a la Universitat d’Osca i biologia al collegi dominicà de Barcelona i a la Universitat de Saragossa Fou passioner de l’hospital general de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa, per a l’assistència del qual fundà 1804 un institut religiós, que tenia una branca femenina, creada en collaboració amb Maria Ràfols i Bruna i que esdevingué Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna, i una branca masculina, que s’extingí al cap de poc