Resultats de la cerca
Es mostren 201 resultats
la Colònia Güell

Casa del majoral de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), al límit amb el de Sant Boi de Llobregat.
Té l’origen en la fàbrica de panes i altres teixits de cotó El Vapor Vell , de Sants, creada per Joan Güell i Ferrer el 1840 Eusebi Güell i Bacigalupi la passà a Santa Coloma de Cervelló 1891, on ja havia traslladat, associat amb Ferran Alsina i Parellada , la fàbrica que aquest tenia a Roda de Ter, i en confià la construcció a Antoni Gaudí i Cornet , que féu els plans de l’església de la colònia només fou construïda la cripta 1908-15, una de les obres cabdals de Gaudí La disposició urbanística s’atribueix al seu collaborador Francesc Berenguer i Mestres , així com l’escola i algunes cases…
la Colònia Lacambra
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de les Masies de Voltregà (Osona), a la dreta del Ter, aigua amunt de la Gleva.
Hi ha una fàbrica de fosa i laminació d’aram i d’altres metalls Els habitatges del personal han estat traslladats vora el poble de Vinyoles d’Orís
colònia Sorribes
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Ripoll, situada 700 m al NW de la vila, prop del Freser, al camí de Campdevànol.
Fou fundada al començament del s XX per l’empresa d’automòbils La Hispano Suïssa Actualment la fàbrica és ocupada en una gran part per les installacions de la Farga Casanova i en una petita part per les de FAHIALSA
la Colònia Llaudet
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), a l’esquerra del Ter, aigua amunt de la vila.
S'originà al voltant de la fàbrica de filats de cotó creada el 1901 per l’industrial JLlaudet
Can Manent
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Puig-reig (Berguedà), situada a la dreta del Llobregat, abans de l’aiguabarreig amb la riera de Merlès.
Joan Garcia i Oliver
Història
Política
Economia
Dirigent anarcosindicalista.
Cambrer, anà a Barcelona, on s’uní amb Durruti i Ascaso i formà el grup Los Solidarios 1922 Sota la Dictadura, fou empresonat a Burgos 1924 i a Pamplona 1926, i no tingué intervenció directa en la fundació de la FAI Després d’oposar-se a les federacions nacionals d’indústria, en el congrés de la CNT del juny del 1931 on representà el Sindicat d’Art Fabril de Barcelona, es destacà com a partidari de l’immediat putschisme revolucionari contra la República i fou qualificat d’anarcobolxevic Implicat en l’aixecament de l’Alt Llobregat gener del 1932, fou empresonat, i des de la presó acusà…
Godó

Armes dels Godó
Economia
Família d’industrials originària de Valldellou (Llitera), el primer membre documentat de la qual és el paraire Ramon Godó (Valldellou 1717 — Igualada 1792).
El seu fill, Ramon Godó i Mas Valldellou 1742 — Igualada 1813, passà a Igualada a la segona meitat del segle XVIII i s’hi establí com a teixidor El fill d’aquest, Antoni Godó i Domingo Igualada 1777 — 1830, fou fabricant d’indianes Fills seus foren Leopold Godó i Llucià , diputat a corts per Igualada, Joan Godó i Llucià , alcalde d’Igualada, i Ramon Godó i Llucià Igualada 1801 — 1865, fabricant d’indianes, alcalde d’Igualada, el qual, amb el seu parent Oleguer Godó , participà en la creació de Fabril Igualadina 1842, per a la filatura de cotó Un altre membre de la família, Joan…
Vila-seca
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Sant Vicenç de Torelló (Osona), situada a la riba esquerra del Ter, entre Torelló i la colònia Fabra i Coats o Borgonyà.
Rebé el nom d’un antic mas La fàbrica de filatures de cotó, Almeda, Alemany i Companyia SL, s’originà el 1932 per la fusió de dues fàbriques, la de Frederic Marcet i Francesc Sindreu i la de Ferran i Pere Almeda i Successors de Rafael Puget, creades entorn del 1880 L’incendi d’una fàbrica el 1931 fou causa de la fusió El 1972 tenia 12 000 pues i 180 obrers, el 80% dels quals residien a la colònia, i la resta, als pobles veïns La colònia, on habitaven 245 persones 1981, es creà el 1880, i el 1883 s’hi erigí una església, dedicada a la Sagrada Família Té dispensari i escola
Mercè Vilanova i Ribas
Historiografia catalana
Historiadora i investigadora en els àmbits de la història quantitativa i de la història oral.
Vida i obra Fou deixebla de Jaume Vicens i Vives, director de la seva tesina Existió un eje Roma-Berlín 1959, i de Joan Reglà, director de la seva tesi doctoral España en Maragall 1965 L’any 1971 publicà La conformidad con el destino, en Azorín Fou pionera en els estudis electorals de la Segona República, aplicant-hi el mètode quantitatiu L’any 1974 publicà un article sobre les eleccions a Girona al novembre del 1932, renovador dels estudis electorals de l’Estat espanyol Fou fellow del Wilson Center de Washington, visiting schollar de la Universitat de Harvard, professora de la Universitat…
Artà
Municipi
Municipi de Mallorca, situat en una península quadrada ( península d’Artà
), extrem septentrional de les serres de Llevant i de les subbètiques.
El litoral integra la meitat del contorn i culmina al nord amb el cap de Ferrutx on hi ha l’antiga talaia Moreia - del s XVI L’encaixat torrent de na Borges constitueix la frontera occidental d’un terme ben accidentat Les muntanyes d’Artà formen complexes alineacions SW-NE que atenyen 400 m als cims la talaia Freda, 561 m, el puig de Ferrutx, 519 m, i el puig d’Alpare, 487 m El rocam secundari constitueix una sèrie d’escates imbricades, empeses des del SE i molt erosionades Descomptada la construcció, l’activitat fabril és mínima, reduïda al capítol alimentari, alguna mostra tèxtil artesana…