Resultats de la cerca

Estudia el moviment i les accions motores, en tant que són manifestacions de l’expressivitat humana, que són una faceta característica de la civilització L’individu i els grups es mouen en determinats escenaris per a obtenir plaer i satisfacció, per a cooperar i competir i per a desenvolupar objectius de salut i de qualitat de vida La pràctica esportiva ofereix la possibilitat de fer-ho, atès que es porta a terme en contextos més o menys regulats, de caràcter formal o informal Els diferents paradigmes analitzen les accions motores en els contextos esportius, escollint allò adient…

Format en la tradició duchampiana, fou un personatge rellevant en l’escena cultural madrilenya dels anys setanta del segle XX Fou un artista polifacètic, que es dedicà a l’arquitectura, l’escriptura, les arts plàstiques, la música i també a les arts performatives Formà el grup d’artistes Los esquizos de Madrid 1970-85, que apostaren per la pintura figurativa amb trets de memòria personal i cultura de massa, al marge de les convencions estètiques i polítiques del final de la dictadura Les seves obres es troben en nombroses colleccions Fundació Coca-Cola, Museo de Arte Contemporáneo de Madrid,…

Inicià la seva carrera el 1939, en què s’incorporà a l’Orquestra Gran Casino de Barcelona, on a més de cantar tocava diversos instruments Enregistrà el seu primer disc el 1940 i dos anys després formà el grup Bonet de San Pedro y los 7 de Palma, amb el qual es convertí en un dels cantants més populars de l’estat, amb grans èxits com Rascayú i peces com Paisajes lindos tiene Mallorca , que coincidiren amb l’inici del turisme de masses, a la dècada del 1960 Revalorat al llarg dels anys setanta en una època de moda retro , es mantingué en actiu fins el 1985 dins el conjunt Swing Grup Balear A…

Autor d’obres com Angorina o la festa de maig 1984, Se está haciendo muy tarde premi Sant Martí 1989 o Paisaje sin casas premi Marquès de Bradomín 1990, participà en la dramatúrgia de Faust 30 de La Fura dels Baus Desenvolupà l’exercici de la crítica en l' ABC 1990-92 i, des del 1995, a El País Ha estat redactor de premsa de l’IMBE Mercat de les Flors i Festival Grec i director de La Revista del Mercat 1994-96 i ha participat com a assessor en el programa teatral El Apuntador del canal cultural de Vía Digital Dedicat de ple a la dramatúrgia després de deixar enrere la seva faceta…

Seguint la tradició del seu pare Salvador Bonavia i Flores , es dedicà al teatre popular, tant en la faceta d’autor com en la d’editor Dirigí “ L’Escena Catalana ” des del 1925 fins a la desaparició de la collecció durant la guerra civil Com a autor cal destacar-ne dues comèdies que tingueren un èxit notable La puntaire 1927 i, especialment, Maria Cistellera 1936, que ja a l’època va ser considerada un plagi de la novella Felip Derblay de Georges Ohnet També feu alguna incursió en el drama social amb La presó de les dones 1936 Així mateix, i signant amb el pseudònim Jordi Canigó…

Inicià els estudis musicals a Estocolm, on fou alumne de composició d’A Hallén Posteriorment es traslladà a París, on visqué entre el 1920 i el 1932 i estudià composició i instrumentació amb V d’Indy Quan tornà al seu país natal es dedicà, entre altres coses, a la crítica musical, faceta en la qual destacà per la radicalitat de les seves idees i l’agressivitat del seu llenguatge Influït en les primeres obres pel llenguatge musical impressionista de C Debussy i M Ravel, les seves recerques en la música barroca el portaren a l’elaboració d’un llenguatge musical més dens i complex…

Rebé les primeres lliçons de piano de la seva mare i el 1910 donà el seu primer concert Entre el 1912 i el 1924 estudià amb Z Kodály i B Bartók a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest A partir del 1924 començà una sèrie de gires concertístiques que el portaren per diversos països de l’Europa oriental El 1929 es traslladà a Amsterdam, i el 1948 obtingué la nacionalitat holandesa Home polifacètic, a més de compositor i pianista fou pedagog, director d’orquestra i crític Entre el 1964 i el 1969 fou professor al Conservatori de Música d’Utrecht Com a pianista fou molt reconegut per les…

Estudià música a l’Institut Musical Gnesin de Moscou, abans d’entrar al conservatori de la ciutat, on rebé lliçons de J Golubev, A Khačaturjan i N M’askovskij El 1973 fou nomenat secretari de direcció de la Unió de Compositors de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, i el 1981 rebé el títol d’Artista del Poble de la República Soviètica Federal Socialista Russa Igual que el seu pare, estudiós del folklore dels maris, es deixà influir per la música tradicional d’aquesta terra, però integrant el substrat popular dins de les formes musicals cultes occidentals En la seva obra destaquen…

Fill de Richard Wagner, començà a interessar-se per la pintura i l’arquitectura, però finalment es dedicà a la música, matèria en la qual es formà amb J Kniese a Bayreuth, E Humperdinck a Frankfurt i F Mottl a Karlsruhe, tot i que personalment es considerà deixeble de Hans Richter, que l’animà a menar la carrera de director d’orquestra En aquesta faceta actuà a Barcelona, en un concert al Liceu 1907 El 1894 entrà com a assistent de Richter a Bayreuth, escenari on debutà el 1901 Alguns anys més tard 1908 hi substituí el seu mestre, i romangué en la direcció del Festival de…

El seu debut discogràfic fou el 1936 a la banda del seu germà The Solid Swingers Poc després es traslladà a Los Angeles Influït especialment per Earl Hines, Cole aviat es convertí en un dels pianistes més interessants, amb un estil basat en frases de notable complexitat a la mà dreta i una mà esquerra espaiada i de gran sentit rítmic Les seves aportacions marcaren l’evolució del jazz pianístic Creà la fórmula de trio integrat per piano, guitarra i contrabaix, que fou adoptada per molts pianistes posteriorment Feu importants enregistraments amb Lester Young Cole, que cantava alguns dels temes…