Resultats de la cerca

Collaborà al Harper's Magazine i executà els murals de la Biblioteca Pública a Boston, i del capitoli de l’estat de Pennsilvània a Harrisburg

Treballà d’actor a la ràdio i amb el Theatre Guild, abans d’entrar a formar part, els anys 30, del Group Theatre, on pogué començar la seva carrera de dramaturg i oferir el millor de la seva producció El 1935, a Broadway, es representaven quatre de les seves obres Waiting for Lefty , basada en la vaga de taxistes de Nova York, Till the Day I die , sobre els incidents d’un comunista a l’Alemanya nazi, Paradise Lost , la degradació produïda per la depressió econòmica dels anys trenta que desemboca en una rebellió social, i Awake and Sing , la seva obra millor segons la crítica, en la qual la…

El 1895 anà a París, el 1898 a Cuba, on fou corresponsal gràfic de la guerra contra Espanya, i el 1905 a la península Ibèrica, on conegué l’obra de Goya i de Velázquez, i novament a París Influït per EManet i ARenoir Chez Mouquin , 1905 Chicago Art Institute, fou un dels membres principals de l' Ash Can School

Pertanyent a l’escola cool , desenvolupà un estil aeri i lleuger Entre el 1947 i el 1949 obtingué un gran èxit en formar part, dins l’orquestra de W Hermann, del quartet de saxofonistes ‘Four Brothers’ Posteriorment, formà diversos conjunts, amb els quals enregistrà nombrosos discs Els anys seixanta fou un dels principals difusors de la bossa nova

Autodidacte i gran viatger, alternà, després del 1860, els estudis econòmics amb la divulgació periodística i amb el treball al partit demòcrata Influït pels fisiòcrates, estudià els clàssics, especialment la teoria de la renda de Ricardo, sobre la base dels quals elaborà, en l’obra Progress and Poverty 1879, una defensa de l’impost únic sobre la propietat de la terra i l’eliminació dels impostos sobre el treball i el capital, amb l’objectiu d’evitar la font de conflictes i de crisis econòmiques També publicà, entre altres obres, Social Problems 1883, Protection or Free Trade 1886, The…

Estudià enginyeria mecànica, i el 1923 pintura a l’Arts Students League Nova York El 1926 féu a París un conjunt de figuretes de fusta i filferro articulades El circ , que el portaren a fer escultures de filferro Més tard s’encaminà cap a l’art abstracte, dins el qual pintà alguns quadres Composició , 1930, i féu escultures entre les quals els 30 mòbil presentats a la Galeria Vignon de París el 1932 Amb els mòbils són íntimament relacionats dos altres tipus escultòrics del mateix Calder els standing mobiles Pètals vermells, 1942 La Muntanya , 1957 Espiral , 1958 Palau de la UNESCO, París i…

Firmà el primer guió el 1947 i es destacà amb Key Largo , de John Huston El més important entre la seva filmografia és The Blackboard Jungle 1955, Elmer Gantry 1960, The Professionals 1966, In Cold Blood 1968, Dollars 1971, Looking for Mr Goodbar 1978, Right is Wrong 1982, etc

Collaborador de la revista The New Yorker , combinà l’experimentació amb la paròdia i el grotesc Obres Come Back, Dr Caligari ‘Retorna, Dr Caligari’, 1964, The Dead Father ‘El pare mort’, 1975, Guilty Pleasures ‘Plaers culpables’, 1974

Especialitzat en l’estudi de les poblacions, és professor a la Universitat de Stanford, Califòrnia Juntament amb la seva muller Anne, ha estat un promotor de la limitació dels naixements i de l’esterilització Ha publicat, entre d’altres, The Population Bomb 1968, How to be a Survivor 1971, Human Ecology 1973, The Process of Evolution 1974, Biology and Society 1976, The Race Bomb 1977, Introduction to Insect Biology Diversity 1978, The Golden Door International Migration, Mexico and US 1979, Extinction The Causes and Consequences of the Disappearance of Species 1981, The Science of Ecology…

Estudià a la Universitat de Pennsilvània, especialment sota la direcció de ZSHarris Professor al Massachusetts Institute of Technology des del 1955 Ajudat per tècniques matemàtiques recents sobretot la teoria de les funcions recursives, compongué el 1955 un tractat extens sobre The Logical Bases of Linguistic Theory , on mostra que una llengua no pot ésser descrita solament en termes dels seus elements patents els fenotip de Whorf, sinó que cal recórrer a la postulació d’elements abstractes o latents criptotip , d’on es deriva la forma externa de les frases mitjançant determinades regles…