Resultats de la cerca

Afiliat a la Unión Liberal, participà en la revolució del 1868 Ministre de finances 1872, 1874, 1881-83 i 1885-86 fou partidari de sanejar a ultrança l’economia estatal convertí el deute exterior en deute perpetu al 4% Intentà de prescindir d’imposts antiquats sobre la sal, ponts, barques, etc i d’augmentar-los en el ram industrial, cosa que provocà sorolloses protestes a Barcelona 1882 Dimití arran de l’oposició al seu projecte de vendre els boscs públics El 1885 organitzà les economies de les províncies i la Inspección General de Hacienda els intents, per part seva, d’equilibrar el…

Representant de Maura a Sóller, a la diputació provincial i com a diputat a corts a la legislatura del 1914 Intervingué en empreses locals de navegació i fàbriques de gas, ciment i materials de construcció i fou el fundador del ferrocarril de Sóller, inaugurat el 1912 i electrificat el 1929 Per servir amb plena dedicació la política local i l’empresa ferroviària, refusà una senadoria vitalícia i altres alts càrrecs

Fou ministre de treball en el govern de García Prieto 1922 A l’adveniment de la República 1931 dirigí, amb Miquel Maura, la propaganda electoral de Derecha Republicana i es presentà a les eleccions a les corts del 1933 amb la Unió de Dretes alacantina Durant el Bienni Negre, a la crisi del govern de Lerroux arran de l’afer de l’estraperlo, Alcalá Zamora li encarregà la formació d’un nou govern 5 de setembre de 1935, en la qual collaboraren la CEDA, els radicals, els agraris i la Lliga Catalana A més de la presidència del consell, es reservà la cartera de finances i aconseguí d’augmentar la…

Conegué Ramon Casas a París i el convidà als EUA 1908-09, on l’introduí com a retratista de l’alta burgesia El 1910 comprà, a Sitges, l’edifici de davant del Cau Ferrat, li donà el nom de Maricel i, en collaboració amb Miquel Utrillo, l’agençà i hi reuní una bona collecció artística, però el 1921 —sembla que amb la protecció del cònsol dels EUA— en feu traslladar una bona part al castell de Tamarit Tarragonès, que encara és propietat d’un net seu, i partí als EUA Poc abans de morir regalà l’orgue elèctric de la seu de Tarragona Ell i la seva família enriquiren l’Art Institute of Chicago amb…

Continuà l’obra iniciada pel seu pare, Junius Spencer Morgan 1813-90, amb la creació del banc JPMorgan and Co, gràcies al qual es pogué introduir en el finançament de les primeres indústries nord-americanes, la majoria de les quals arribà a controlar a partir de la creació de la General Electric Co 1892 i de la concessió estatal per a la construcció de la xarxa ferroviària El seu fill John Pierpont Morgan 1867-1943 obtingué beneficis extraordinaris com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, que li permeteren de consolidar el grup Morgan Superat el període de postguerra, en què foren…

Estudià dret a Deusto País Basc, i es doctorà 1914 amb la tesi Régimen municipal foral valenciano 1926 De nou a València 1916, es dedicà als negocis del seu pare, propietari de la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies de València Membre de la Joventut Valencianista, prengué part activa en la fundació de la Unió Valencianista 1918 Presidí la Cambra de Comerç 1928-30 i intervingué en l’entrada del capitalisme local 1927 en el Banc de València Promogué la creació del Centre d’Estudis Econòmics Valencians 1929, que presidí fins el 1932 Membre de la Dreta Regional Valenciana, fou diputat 1934 i…

El 1871 es llicencià en dret Vinculat a empreses financeres, presidí la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona i el Banc Hispanocolonial El papa Lleó XIII li concedí el marquesat de Robert 1888 i la reina regent el féu comte de Serra i Sant-Iscle 1891 Fou diputat per Torroella de Montgrí en 1891-92 i entre el 1901 i el 1907, que cessà en guanyar la Solidaritat Catalana i senador per Girona 1893-98 i vitalici des del 1907, any en què rebé el comtat de Torroella de Montgrí amb grandesa d’Espanya El seu germà, Agustí Robert i Surís Barcelona 1860 — 1913, pintor, treballà a Roma fins el 1889…

Durant la guerra de Successió féu importants préstecs a la tresoreria de Felip V, que el creà marquès de Campo Florido 1707 Fou cap de la Tesorería Mayor de Guerra filipista 1707-09, president del Consejo de Hacienda 1709-13 i secretari de finances de Felip V arran de l’expulsió d’Orry 1715 La seva intervenció féu reduir els imposts sobre béns confiscats al País Valencià, que havien provocat el descontentament entre els filipistes valencians El 1717 abolí algunes de les duanes interiors que dificultaven el comerç entre els Països Catalans i Castella

De petit passà a residir a Reus, on fou redactor del setmanari anarquista La Alarma 1901 Fou un dels fundadors del Foment Republicà Nacionalista 1906 i després de la UFNR Redactor del periòdic Foment , fou també regidor de Barcelona en 1912-15 El 1917 fundà una societat, Fàbregas i Recasens, nucli impulsor del Banc de Catalunya, constituït pel juny del 1920 i del qual fou nomenat vicepresident Intervingué en la creació d’una refineria de Canàries i inicià l’explotació de productes de la Guinea Equatorial Partidari d’impulsar una banca específicament catalana, amb hegemonia sobre l’espanyola,…

Doctor enginyer industrial i llicenciat en ciències econòmiques i empresarials, realitzà estudis de postgrau a la Universitat de Manchester Fou professor a l’escola d’enginyers industrials de la Universidad Politécnica de Madrid 1962-72 Ocupà càrrecs directius d’organismes públics entre altres, fou director tècnic del Banco de Financiación Industrial 1964-66 i gerent de l’empresa estatal CAMPSA 1974-76 El 1976 fou nomenat director general de la Caixa de Pensions des del 1990, Caixa d’Estalvis i Pensions i vicepresident de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi El 1999, rellevà Josep…