Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
Bündnis 90/Die Grünen
Política
Partit polític ecologista alemany.
Tingué l’origen en les primeres protestes ecologistes, antinuclears i antimilitaristes especialment contra les bases de l’OTAN a la República Federal d’Alemanya de la dècada de 1970 A partir de l’obtenció de representants en l’administració local, “Els Verds” Die Grünen es constituïren el 1980 com a partit d’àmbit federal, el 1982 entraren per primer cop en un parlament regional Hessen, on el 1985 formaren govern en coalició amb l’SPD i el 1983, al Bundestag A la meitat dels anys vuitanta esclataren les tensions entre els sectors “realistes” realo , representats especialment per Joschka…
pinces
Química
Nom genèric que hom dóna a diversos tipus de suports de metall que, per mitjà de dispositius diversos, serveixen per a aguantar parts diverses d’un muntatge, com els matrassos, refrigerants, tubs d’assaig, etc.
Els més importants són la pinça de Fischer , suport per a bureta consistent en un braç fix en forma de V i dos de mòbils que es mouen en el mateix pla, bo i pinçant la bureta en posició vertical, muntats usualment sobre un suport vertical i en doble pinça per a dues buretes, i la pinça de Hofmann , instrument consistent en un marquet metàllic, dos costats del qual fan de guia d’una peça mòbil que avança parallela als altres dos costats, per mitjà d’un cargol que l’empeny fins a obstruir el pas d’un tub elàstic
Edwin Gerhard Krebs
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Estudià a la Universitat d’Illinois i a la Washington University de Sant Louis, on es graduà en medicina l’any 1943 i realitzà els seus primers treballs de recerca Des del 1948 desenvolupà la seva tasca investigadora a la Universitat de Seattle, d’on fou nomenat catedràtic el 1957 amb un parèntesi de 1968 a 1977 que treballà a la universitat de Califòrnia El 1992, juntament amb el seu collaborador Edmond H Fischer , li fou atorgat el Premi Nobel de Medicina pels seus treballs sobre la fosforilació com a mecanisme regulador de l’activitat cellular, camp de recerca en el qual s’…
Georg Kulenkampff
Música
Violinista i pedagog alemany.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i més tard ingressà a la Hochschule für Musik de Berlín, on rebé lliçons de Willy Hess 1912-15 Fou professor d’aquesta mateixa institució entre el 1923 i el 1926 i del 1931 al 1943 A divuit anys fou nomenat primer violí de l’Orquestra Filharmònica de Bremen S’exilià d’Alemanya durant la Segona Guerra Mundial i el 1943 substituí Carl Flesch com a professor del Conservatori de Lucerna Enregistrà obres de WA Mozart, L van Beethoven, J Brahms i F Mendelssohn en companyia de grans intèrprets, com els pianistes G Solti, W Kempff i E Fischer…
Gustave Reese
Música
Musicòleg nord-americà.
Estudià musicologia a la Universitat de Nova York, on ensenyà des del 1927 Fou professor convidat a nombroses universitats, com ara la de Harvard i la de Califòrnia, a Los Angeles Editor del "Musical Quarterly" 1933-45 i director de publicació de les edicions G Schirmer 1940-45 i Carl Fischer 1944-45, fundà la Societat Americana de Musicologia 1934, que també presidí 1950-51 Fou vicepresident de la Societat del Cant Pla i de la Música Medieval des del 1958, membre del consell de la Societat Internacional de Musicologia 1967-72 i president de la Societat Americana del Renaixement…
fructosa
Química
Cetohexosa que es dóna en estat lliure, juntament amb la glucosa i la sacarosa, en la fruita i la mel i combinada amb altres sucres en els oligosacàrids.
La fructosa natural és fortament levogira α D 2 0 D = -92° activitat òptica, fet que donà lloc al seu primer nom, levulosa La D- fructosa CH 2 OHCO CHOH 3 CH 2 OH fou sintetitzada per E Fischer el 1890 Hom fabrica la fructosa per hidròlisi àcida de la inulina , polisacàrid que es compon, quasi exclusivament, d’unitats de D- fructofuranosa, la qual és una forma cíclica de la fructosa A les cèllules dels músculs dels vertebrats la fructosa és degradada segons les vies metabòliques de la glucòlisi, gràcies a la seva fosforilació, a α-D-fructosa-6-fosfat catalitzada per l’enzim…
Lucia Popp
Música
Soprano eslovaca naturalitzada austríaca.
Estudià música a Bratislava i debutà el 1963 com la Reina de la Nit La flauta màgica , paper que enregistrà fonogràficament i que marcà els seus primers anys de carrera El 1966 cantà al Covent Garden de Londres i un any després ho feu al Metropolitan de Nova York Actuà arreu del món i destacà especialment en el repertori mozartià, en les òperes de R Strauss i, ocasionalment, amb R Wagner, com també amb el lied Participà en nombrosos enregistraments fonogràfics i videogràfics Es casà dues vegades, primer amb el director orquestral G Fischer i després amb P Johnas, director de l’…
Matthias Goerne
Música
Baríton alemany.
Inicià la seva formació i carrera musical com a membre integrant del cor de nens de l’Òpera de Weimar El 1985 estudià a Leipzig amb H Beyer i posteriorment ho feu amb D Fischer-Dieskau i E Schwarzkopf En 1989-90 guanyà diversos premis d’interpretació de lied El 1990 cantà a Leipzig la Passió segons sant Mateu de JS Bach, sota la direcció de K Masur, i a partir d’aleshores inicià una reeixida carrera en sales de concerts i teatres d’òpera alemanys, on ha centrat el seu repertori en el món del lied , l’oratori i l’òpera del segle XX Membre integrant de la companyia de l’Òpera de…
Ernst Fritz Schmid
Música
Musicòleg alemany.
Estudià violí i viola a la Munich Academy, teoria musical i direcció orquestral privadament i musicologia a les universitats de Munic, Friburg, Viena i Tübingen, centre aquest darrer on es doctorà el 1929 Fou deixeble de W Gurlitt a Friburg, d’A Sandberger a Munic i de K von Fischer i R Haas a Viena Feu un postdoctorat a la Universitat de Graz 1934 i ensenyà a la Universitat de Tübingen des del 1935 Fundà l’Arxiu Musical de la Regió de Suàbia i fou president de la Societat Mozart d’Alemanya 1951-57 S’interessà especialment pels precursors de WA Mozart i els lligams entre la…
Paul Badura-Skoda
Música
Pianista austríac.
S’inicià en el piano el 1939 amb Viola Thern El 1948 obtingué el diploma de direcció orquestral i prosseguí la seva formació amb Edwin Fischer Professor de piano a la Universitat de Wisconsin, EUA 1966-71, es distingí com un dels millors intèrprets de Mozart, Beethoven, Schubert i Haydn, dels quals enregistrà la integral de sonates per a piano Publicà Mozart-Interpretation 1952, en collaboració amb la seva esposa Eva Halfar i, amb Jörg Demus, Die Klaviersonaten von L van Beethoven 1970 Compaginà les interpretacions en concerts, les gravacions i les classes magistrals arreu d’…
,