Resultats de la cerca

No se sap res del seu aprenentatge musical, però rebé la influència del pianista T Jackson A partir del 1902 treballà de pianista als bordells de Nova Orleans, i poc després inicià una etapa itinerant pels Estats Units, treballant de pianista de bar o integrat a grups de minstrel El 1917 s’installà a Los Angeles Cal pensar que durant aquests anys d’itinerància fusionà diversos estils, entre els quals el ragtime , el blues , els espirituals, les work songs , peces del repertori de minstrel i música d’origen hispànic, per a arribar a una amalgama molt propera a la música que llavors es…

Graduat en econòmiques per la Wharton School de la Universitat de Pennsilvània, i en afers internacionals per la Fletcher School of Law and Diplomacy de la Tufts University Pennsilvània, durant els anys d’estudiant organitzà campanyes en contra de la guerra del Vietnam Des dels anys setanta se centrà en els estudis prospectius sobre desenvolupament científic i tecnològic, medi ambient, economia, així com la seva interrelació Amb aquest objectiu fundà el 1977 la Foundation on Economic Trends amb seu a Bethesda Maryland, el qual presideix Les seves propostes són sovint heterodoxes…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de València el 1901 Membre del Partit Conservador, fou diputat provincial pel districte de la Vall d’Albaida, d’on era la seva família, des del 1915 fins al 1931, excepte els anys de la dictadura de Primo de Rivera També fou vicepresident de la Diputació de València Com a arqueòleg, els seus primers treballs de camp, a l’inici del s XX, foren les excavacions al poblat ibèric de Covalta Albaida, a la necròpoli ibèrica de Casa del Monte Valdeganga, Albacete, i als poblats de l’edat del bronze del tossal Redó i tossal del Caldero Bellús, entre d’…

Bàsicament autodidacte, començà aprenent trompeta i després la canvià pel saxòfon Encara adolescent treballà, entre altres bandes, a la d’Earl Hines Des del anys vint tocà en orquestres de Harlem i es donà a conèixer a l’orquestra de James Fletcher Henderson, on també aportava arranjaments Amb J Hodges, fou el principal exponent de l’època swing del saxòfon contralt, instrument que des del 1933 compaginà amb la trompeta El 1932 fundà la seva orquestra, que inclogué destacats instrumentistes, com ara, T Wilson, i després d’un parèntesi a Europa 1935-38, moltes de les primeres…

Nasqué com a quintet format per Ricard Gili trompeta, líder i arranjador principal, Tomàs González saxo tenor, Tòfol Trepat piano, Miquel Solé contrabaix i Carles Gili bateria Amb els anys, aquest grup original continuà amb l’excepció de Miquel Solé, que el 1974 fou substituït per Jordi Casanovas i s’amplià fins a formar una big band que arribà a tenir disset membres L’estil de la Locomotora Negra seguí com a model bàsic el jazz de l’època  swing i s’inspirà sobretot en els grups o les orquestres de Louis Armstrong, Cab Calloway, Jimmie Lunceford, Earl Hines, Fletcher Henderson, Duke…

Llista de premiats 1929-1940  /  1941-1950  /  1951-1960  /  1961-1970 / 1971-1980 /   1981-1990  /  1991-2000  /  2001-2010  /  2011-2020  /  2021- 1971 edició núm 43 Pellícula Patton de FJ Schaffner Director Franklin J Schaffner per Patton Actor principal George C Scott per Patton Actriu principal Glenda Jackson per Women in Love 1972 edició núm 44 Pellícula The French Connection de W Friedkin Director William Friedkin per The French Connection Actor principal Gene Hackman per The French Connection Actriu principal Jane Fonda per Klute 1973 edició núm 45 Pellícula The Godfather de F Ford…

Es formà a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Pere Bosch i Gimpera durant els anys de joventut realitzà diverses excavacions a Catalunya i publicà la seva tesi doctoral La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica 1925 Fou nomenat catedràtic de la Universitat de Santiago de Compostella, de la qual passà ràpidament a la de València 1927, on dugué a terme una labor molt important en la formació de deixebles Fletcher, San Valero, Jordà i en la creació del Servei d’Investigació Prehistòrica de la diputació provincial, en collaboració amb Isidre Ballester,…

Vida Cresqué en la més profunda pobresa al barri de Storyville, centre de diversió de la ciutat de Nova Orleans, sentint la música de les sales de ball, dels clubs i de les desfilades Formà part d’un quartet vocal infantil que recollia monedes cantant pel carrer A dotze anys, intern en un reformatori, aprengué de tocar la corneta, i a partir del 1916 ho feu professionalment en diversos conjunts de Nova Orleans i als vaixells del Mississipí Cal destacar la seva pertinença al grup de King Oliver, que es convertí en el seu mentor i el portà a Chicago el 1922 amb ell realitzà les seves primeres…

Vida i obra Fou arxiver de Vila-real, acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i treballà tant en el camp de la història medieval com en el de l’arqueologia i l’art Des del 1958 collaborà amb la secció de geografia i història de la Universitat de València Donà a conèixer, juntament amb J Cama- rena i Mahiques, els fons documentals de l’Arxiu Municipal de Vila-real a través del Catálogo del Archivo Municipal de Villarreal 1986 i dels set volums de Datos para la historia de Vila-real 1973-80 que recullen els seus articles publicats en revistes…

Vida i obra Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, on feu amistat amb Joan Fuster Treballà com a tècnic superior del Servei d’Investigació Prehistòrica i com a inspector en cap d’Arxius, Biblioteques, Museus i Monuments municipals de la ciutat de València Destacà per la seva activitat com a poeta al voltant de la tertúlia literària del grup Torre durant la postguerra Membre actiu de Lo Rat-Penat, en presidí la Secció d’Història i d’Arqueologia també fou bibliotecari 1958-64 i membre de la Secció de Cronistes Oficials del Regne de València, de la qual fou secretari…