Resultats de la cerca

Autor del tabernacle d’Orsanmichele a Florència, el 1359 dirigí a Orvieto les obres de la catedral Després del 1362 tornà a Florència, on participà en la construcció de la catedral La seva producció pictòrica parteix de Giotto i dels florentins, bé que hi incorporà elements decoratius senesos així, als contactes amb Taddeo Gaddi i Bernardo Daddi s’afegeixen els d’ALorenzetti i SMartini, la qual cosa es manifesta en l' Anunciació 1346 de l’església florentina de San Remigio i en la taula amb Crist i sants de la capella Strozzi, a Santa Maria Novella Florència D’altres obres…

Es formà principalment amb Andrea del Sarto i fou collaborador seu en la decoració del pòrtic de l’església de l’Annunziata a Florència, i de la Villa Medicea del Poggio a Caiano 1520-21 Aviat, però, se separà de la línia classicista del mestre, atret pels gravats d’ADürer, primer 1522-25, frescs de la Passió, cartoixa de Galuzzo, Florència, i després influït per Miquel Àngel 1546-56, frescs del presbiteri de l’església de San Lorenzo, Florència, avui destruïts Conreà, en un to elegant, característic de l’escola manierista florentina, les formes sinuoses, quasi immaterials,…

Primer fou clergue i després capellà a Santa Maria Reparata, l’antiga catedral de Florència, fins que el 1351 ingressà a l’orde de Vallombrosa Més tard fou prior de l’església de San Remigio, a Florència Compongué deu madrigals a dues veus, una caccia a tres veus i cinc ballate a una sola veu Malgrat que a la seva època fou conegut per les seves composicions litúrgiques, tan sols se n’han conservat un glòria i un agnus a dues veus, que segueixen l’estil dels madrigals Aquest estil és el propi de la música florentina del principi del Trecento -amples melismes sobretot al principi…

Representant de l’escola sienesa, fou el principal continuador, durant la primera meitat del s XV, de la tradició gòtica bizantinitzant del s XIV La seva obra més important és el Políptic 1437 —avui desmembrat de l’altar major de la catedral de Borgo San Sepolcro National Gallery, Londres coll particular, Bordeus Musée Condé, Chantilly Staatliche Museen, Berlín coll Berenson, Settignano—, en el qual, malgrat l’estilització de les figures i el refinament propi del corrent gòtic internacional, mostra un coneixement de les innovacions sobre l’aplicació de la perspectiva introduïdes per l’escola…

La seva producció, plenament de temàtica religiosa, presenta, però, al costat d’un cert misticisme, el gust per la sensibilitat, que es manifesta en el trencament de les figures i en la precisió en la descripció de tota mena de detalls i d’elements La seva obra més important és el tríptic de l' Adoració dels Pastors 1474-75, realitzat a Bruges per encàrrec de Tommaso Portinari La part central, l’adoració, segueix una composició basada en les fonts literàries de les Revelacions de santa Brígida de Suècia A les portes, hi ha representats els donants Aquesta obra, installada a l’església …

S’inicià en l’hípica a l’Exèrcit 1944 i competí representant el Club de Polo Pedralbes i el Reial Club de Polo de Barcelona RCPB Creà l’equip de polo de Pedralbes i entre el 1966 i el 1974 participà en tots els torneigs celebrats a Barcelona Guanyà els trofeus Campari, Santa Florentina, Danone i Rivière formant part de l’equip Pedralbes Assolí la Copa d’hivern del RCPB al final dels anys setanta A partir del 1985 continuà practicant aquest esport a l’Argentina i a la República Dominicana Guanyà els trofeus Marquès d’Artasona, Copa Puerta de Hierro i Conde de la Maza Ocupà una…

Sorgí de la Unió Can Rull Rómulo Tronchoni, abans d’incorporar-se a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona En edat juvenil fou cedit una temporada al Futbol Club Damm i a l’estiu del 2008 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual debutà en l’equip filial 2009-10 Retornat al FC Barcelona 2010, jugà amb el filial i debutà a la Lliga amb el primer equip al gener del 2012 la temporada següent passà a formar part de la primera plantilla Ha estat campió de la Copa del Rei 2012, la Lliga 2013 i la Supercopa d’Espanya 2013 A l’estiu del 2014 el Barça el cedí al Porto portugués,…

Hom anomena les escoles per països concrets escola italiana, flamenca, etc o per ciutats com l’escola florentina i les escoles de Cambridge o d'Alexandria, o també des d’un punt de vista cronològic, sigui en sentit estricte com l’escola anglesa del s XVIII i l’escola romàntica, en art o amb un significat més ampli com les escoles clàssica i neoclàssica, en economia, o àdhuc segons el contingut ideològic o artístic escola cínica, escola surrealista, etc Hi ha també escoles, formades per deixebles, imitadors i estudiosos d’una personalitat important, que reben llur nom del mestre…

Les primeres obres assenyalen l’influx de Pdella Francesca i de l’escola florentina, en particular d’APollaiolo i FLippi, dels quals recollí principalment el concepte escultòric de la figura, el sentit estàtic del moviment i un cert ànim dramàtic Flagellació , 1481, Galleria degli Uffizi, Florència Els primers dies de Moisès , Capella Sixtina, Vaticà frescs a la sagristia del santuari de Loreto Entre el 1482 i el 1497 pintà obres com Epifania Musée du Louvre, París, Educació de Pan ~1488, perduda, Anunciació 1491, Palazzo dei Priori, Volterra, Sant Sebastià 1493, Palazzo Vitelli…

Fill de l’escultor i orfebre Pietro d’Angelo di Guarnieri Vasari el situa, vers el 1394, a Lucca i, el 1401, a Florència, on participà en el concurs per a la realització de les portes del baptisteri Fou un dels artistes més importants de l’escola senesa situat en un moment de transició, al principi la seva obra fou fidel als cànons gòtics tomba d’Ilaria del Carretto ~ 1406, a la catedral de Lucca, d’un pensat classicisme gòtic, i la Madonna ~1408 del Museo dell’Opera, de Ferrara després evolucionà, influït per l’escola florentina, cap al nou estil renaixentista relleu de la Fonte Gaia senesa…