Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Gabriel Ferrater i Soler
Gabriel Ferrater
© Associació Gabriel Ferrater
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Escriptor i lingüista.
Tingué els primers contactes amb les lletres en el medi familiar, puix que no anà a escola fins a 10 anys Des del 1938 fins a l’ocupació alemanya s’estigué a Bordeus, on el seu pare era conseller del consolat d’Espanya, i allí cursà estudis d’ensenyament mitjà Tornà a Catalunya, i a Barcelona cursà estudis de ciències exactes, que el feren apassionar per l’àlgebra Vers el 1955 havia fet una gran amistat amb poetes com Riba, Gil de Biedma, etc, i es guanyava la vida escrivint sobre pintura i literatura i traduint i fent de lector d’editorials El descobriment d’alguns escriptors anglesos de…
,
palatalització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonètic o fonològic pel qual un so no palatal esdevé palatal o quasi palatal, generalment en contacte amb altres sons veïns que ho són.
Així s’explica en català l’articulació palatalitzada de sons com ara n, s, l, etc, en determinats contexts palatals un jove ún zóbe
politonia
Lingüística i sociolingüística
Terme proposat pel Cercle Lingüístic de Praga per designar la presència d’una correlació melòdica en les vocals o en els mots en un sistema fonològic.
nasalització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonètic o fonològic pel qual un fonema no nasal esdevé nasal en contacte amb un altre o amb uns altres, normalment veïns, que són pròpiament nasals.
Així, per exemple, en català, el fonema /e/, realitzat normalment com a no nasal sec sék pèl pél, es nasalitza en contacte amb nasal, sobretot anterior net n&~eot nen n&~eon
signe demarcatiu
Fonètica i fonologia
Element fonològic (fonema o no, múltiple o senzill) que assenyala en una llengua donada la presència o l’absència de delimitació formal entre mots, síl·labes, morfemes, etc.
En català, per exemple, l’aparició del fonema /r/ indica que no es tracta de començament de mot En francès, la síllaba accentuada indica, al seu torn, fi de mot en hongarès, per contra, començament de mot, etc
posició de diferenciació màxima
Fonètica i fonologia
En la terminologia del Cercle Lingüístic de Praga, context fonològic que permet la major distinció possible en la realització d’un fonema, com, en català, pipa, Pepa, papa, etc.
neutralització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonològic mitjançant el qual l’oposició entre dos fonemes o més s’esvaeix en un o més contexts donats i es restaura tot just canvien les condicions contextuals del fenomen.
En català, per exemple, l’oposició que hi ha entre els fonemes nasals |m|, |n| i |n| en contexts intervocàlics cama, cana, canya desapareix en posició implosiva davant consonant campa, canta, cansa, canca , etc, puix que ací la permutació d’una nasal per una altra no és capaç de canviar el significat del mot primitiu També és molt característica, en català oriental, la neutralització dels fonemes vocàlics |ẹ|, |ę| i |a| en context àton teula téule, taula táule, amb teulada, taulada, ambdues teuláde Del resultat d’una neutralització, com ara la vocal neutra en aquest últim cas, se'n diu…
qualitat
Fonètica i fonologia
Conjunt de trets distintius que conformen el timbre fonològic de qualsevol realització lingüística i que es refereixen tant a la localització (labial, dental, etc) com a l’obertura (oclusiu, fricatiu, etc).
Sovint s’oposa a la quantitat o durada, a la intensitat o amplitud i a la freqüència
pretònic | pretònica
Fonètica i fonologia
Dit de l’element fonològic, fonema o síl·laba, que en l’estructura seqüencial d’un mot ocupa una posició immediatament anterior a la síl·laba tònica, com me, m o e a metòdica.
posttònic | posttònica
Fonètica i fonologia
Dit de l’element fonològic, fonema o síl·laba, que en l’estructura seqüencial d’un mot ocupa una posició immediatament posterior a la síl·laba tònica, com di, d o i a metòdica.