Resultats de la cerca

Servia per a denominar els nous estils de música sorgits a la Itàlia de la primeria del segle XVII, especialment els relacionats amb la música dramàtica De fet, l' stile moderno era assimilat a la seconda prattica prima prattica/seconda prattica , de manera que és possible que tingués els seus orígens en els cercles de Ferrara que C Monteverdi freqüentà La seva característica essencial era el tractament més flexible i lliure de la música, la qual seguia el significat de les paraules El seu ús incidí en gèneres llavors naixents, com la cantata, l’òpera i l’oratori

Llicenciat en literatura anglesa, estudià com a guionista a la Universitat de Califòrnia i escriví els guions de The Empire Strikes Back 1980 d’I Kershner, Raiders of the Lost Ark 1981 de S Spielberg i Return of the Jedi 1983 de R Marquand Com a realitzador freqüentà diversos gèneres sense deixar de banda un to personal Body Heat 1981, The Big Chill 1983, Silverado 1985, The Accidental Tourist 1988, I Love You to Death 1990, Grand Canyon 1991, Os d’Or a Berlín, Wyatt Earp 1994, French Kiss 1995 i Mumford 1999 Ha interpretat As Good As It Gets 1997, de JL Brooks

Format a l’escola d’arts i oficis de Manresa i a Llotja Barcelona, freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc Artista polifacètic i inquiet, a setze anys es traslladà a París, i sojornà successivament a Suïssa, Itàlia, la Costa d’Or, Olot i Barcelona Exposà a la Galeria d’Art Modern i al saló d’humoristes de París i al Saló del Nu de Barcelona 1933, i hi obtingué premis Excellí també com a caricaturista i dibuixant festiu —signava Sutram —, com a illustrador i en treballs de joieria Té obres en museus i colleccions de Manresa, Barcelona, París, Londres, els EUA i el Japó

Mateu Fernández de Soto i Llasat Barcelona 1881 — Amèrica Central d 1939, escultor, fill de pare castellà i mare tortosina, fou molt amic de Picasso i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel Barcelona 1882 — 1938, àlies Patas , bohemi típic, personatge central del món picassià de l’època barcelonina, que durant la guerra civil de 1936-39 esdevingué comissari artístic i morí atropellat Hi hagué dos germans més, Lluís Barcelona 1894 — 1965 i Wenceslau Barcelona 1889-, narrador i publicista, resident a Buenos Aire, on aplegà algunes de les seves narracions en…

Format a Llotja amb Fèlix Mestres, anà un temps a París Dedicat en principi professionalment al disseny de mobles, es presentà com a pintor al Saló de Tardor de Barcelona de l’any 1938 Exposà individualment a Barcelona des del 1941 Freqüentà Marià Pidelaserra i formà part del grup de La Campana de Sant Gervasi, amb Sucre, Jansana, Manolo, Gol i d’altres El seu estil, derivat de l’impressionisme, ha estat qualificat d’espiritualista per la ingravidesa de les seves figures Les dues amigues , Museu d’Art Modern de Barcelona El 1967 li fou dedicada una exposició d’homenatge al palau…

De mare francesa, s’establí de jove a París Freqüentà el cabaret Le Chat Noir, de Montmartre, i collaborà a les revistes Le Chat Noir , Le Mirliton , Gil Blas , La Feuille i L’Assiette au Beurre Fou també un important cartellista La rue , 1890, per al chansonnier Aristide Bruant, illustrador de llibres d’Anatole France, Jehan Rictus, Jean Richepin, etc i aiguafortista Agut dibuixant realista de temes populars —sovint al servei dels interessos obrers i anarquistes—, tingué una gran influència sobre gran part dels modernistes Casas i postmodernistes Nonell catalans Com a pintor —…

De la seva obra, repartida en àlbums, es destaquen les illustracions d’ocells, insectes, etc, fetes amb una tècnica minuciosa i amb un gran sentit de l’observació Però la seva millor obra són els motius eròtics i els retrats de prostitutes, emmarcat tot en el baix món de la ciutat, que freqüentà i d’on tragué la font d’inspiració directa La seva pintura més coneguda és Dones vestint-se per a una celebració Niwaka De producció abundant, caigué finalment en un cert manierisme Fou el catalitzador de la tradició de l’escola ukiyo-e i del sentit artístic oriental en la pintura europea…

Germà de l’historiador Manuel Mundó Feu estudis a Llotja i amb Joaquim Mir i Manolo Hugué El 1945 anà a París, on freqüentà la Grande Chaumière tingué contactes amb Georges Braque, Roland Oudot i, sobretot, amb François Desnoyer El 1948 tornà a Barcelona Exposà regularment a Barcelona, París, Roma, Madrid, etc Obtingué nombrosos premis, com la medalla Cézanne 1958, el Ciutat de Terrassa 1959, el Sant Jordi 1966 i el Ciutat de Barcelona 1967, entre d’altres A la inicial tendència postimpressionista afegí elements expressionistes Hom pot enquadrar la seva pintura, de temàtica…

Durant la dècada de 1930 freqüentà l’aeròdrom del Prat Fou membre fundadora de l’Aeroclub Popular de Barcelona 1933 i alumna de l’escola d’aviació Progreso Al febrer del 1934 es convertí en la segona catalana que obtingué el títol de pilot, seguint les passes de Mari Pepa Colomer El 1935 assumí tasques directives dins l’aeroclub i poc després en fou escollida presidenta 1936 A l’abril del 1936 fou la primera catalana que obtingué el títol B de pilot de vol sense motor El 21 de juliol de 1936 fou mobilitzada com a alferes d’aviació Després de la Guerra Civil no tornà a volar A…

Nascut al barri del Raval, freqüentà els cercles contraculturals de Barcelona els anys setanta i vuitanta, durant els quals fou un dels principals exponents de la recuperació de la poesia oral amb la recitació en espais públics A l'entorn de l'any 1982 féu autoedicions dels seus poemes que tingueren una difusió molt reduïda fins el 1999, en què li fou publicat un primer recull Escrits , al qual seguí Llibrot 2001, que agrupava els anteriors Llibre del fred 1987, Abriga't que estic sol 1996 i Atxuuús Amén’ 1997 La poesia de Pope, de gran varietat de registres formals i expressius…