Resultats de la cerca
Es mostren 1018 resultats
possessió
Territori situat fora de les fronteres d’un estat, però que li pertany per conveni o per conquesta.
Bulgària 2016
Estat
Al mes d’abril el Govern de Boiko Boríssov va presentar davant la Unió Europea el seu programa nacional de reformes, fruit del pacte d’estabilitat al qual està subjecte el país i que ha implicat l’adopció de noves mesures macroeconòmiques per a controlar el dèficit La situació socioeconòmica del país va continuar sent molt complicada, amb una profunda disparitat regional entre zones pobres i riques, especialment visible en el mercat de treball i el sistema educatiu Bulgària va mantenir una de les dades més elevades d’atur, extrema pobresa i desigualtat de la UE Al mes de juliol es va aprovar…
exarcat
Història
Circumscripció administrativa de l’imperi Bizantí a Itàlia i Àfrica, governada per un exarca.
Els exarcats foren constituïts per l’emperador Maurici amb la missió de defensar les fronteres de l’Imperi L’exarcat de Ravenna, creat el 584, sucumbí davant els atacs dels llombards 751, però sobrevisqué nominalment fins al s XII L’exarcat de Cartago, format el 587, fou envaït pels àrabs el 647 i desaparegué el 709
Tiberi III
Història
Emperador d’Orient (698-705).
Era militar i s’anomenava Absimar i, totalment estrany a la dinastia regnant, ocupà el tron durant l’exili de JustiniàII Hagué de lluitar constantment contra els àrabs, que amenaçaven les fronteres de l’Imperi, i morí en guerra contra Justinià, el qual, amb l’ajut de Tervel, rei dels búlgars, aconseguí de recuperar el poder
Tiberi II
Història
Emperador d’Orient (578-582).
Membre de la dinastia de Justinià, fou adoptat com a fill per Justí II, el qual el nomenà cèsar 574 Consagrat emperador, alhora que consolidava la situació interna de l’estat, derrotà els perses 578-81 i aconseguí ampliar les fronteres de l’Imperi amb l’ajut del seu gendre Maurici, que el succeí en el tron
Matxinada
Història
Nom donat a l’aixecament dels camperols bascs dels llogarets de la rodalia de Bilbao contra la capital (setembre-novembre del 1718).
L’originà el trasllat de les duanes als ports i a les fronteres ordenat per Felip V mesura que representava la pèrdua dels privilegis duaners del País Basc Els llogarencs assaltaren les cases dels patricis de Bilbao i posaren setge a la vila, fins que l’exèrcit posà fi a la revolta El nom prové del basc matxin , “llogarenc’
Sébastien Le Preste
Història
Militar
Enginyer militar i mariscal de França.
Marquès de Vauban Fou nomenat per Lluís XIV comissari general de fortificacions 1678 i encarregat de la defensa de les fronteres Construí fortaleses adaptades al progrés de l’artilleria, perfeccionà l’armament i dirigí diversos setges El 1707 publicà Projet d’una dîme royale , on proposava la igualtat fiscal, que fou retirat de la circulació per ordre reial
Joan Peruga Guerrero
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 1980 es traslladà a viure a Andorra Com a historiador s’ha interessat per la història dels Pirineus i d’Andorra, sobretot relacionada amb la segona meitat del segle XIX carlisme, la crisi del sector del ferro, els viatgers romàntics i n’ha publicat diversos treballs, entre els quals destaquen Carlins i liberals els inicis de la qüestió d’Andorra 1992 i La crisi de la societat tradicional El segle XIX 1998, i, amb Esteve López, el Diplomatari de la Vall d’Andorra segle XIX 1994 El pas de la història a la…
,
àrea fronterera
Economia
Regió o zona subregional d’un estat que, pel fet d’ésser delimitada per la frontera i tenir una posició perifèrica en el mercat estatal, presenta problemes de desenvolupament econòmic.
Excepcionalment hi ha hagut fronteres de mediació, que han afavorit el creixement La Comunitat Europea distingeix entre àrees frontereres internes, és a dir entre els estats membres, els efectes de les quals desapareixeran amb el mercat interior, i altres d’externes El programa INTERREG 1990 es proposa de desenvolupar totes les àrees frontereres i configurar grans regions econòmiques transfrontereres, amb cooperació entre els estats interessats
conferència de Jalta
Història
Encontre a Jalta dels tres grans caps aliats de la Segona Guerra Mundial (Roosevelt, Churchill i Stalin) els dies 4-12 de febrer de 1945.
Hom ratificà que només seria acceptada la rendició incondicional d’Alemanya i que aquesta seria dividida en quatre zones d’ocupació No hi hagué acord sobre les fronteres de Polònia Hom decidí la reunió d’una conferència prèvia a la fundació de l’ONU a San Francisco per l’abril del 1945 Stalin es comprometé a declarar la guerra al Japó després de la capitulació d’Alemanya