Resultats de la cerca

En els dos primers casos hom pot efectuar-la a mà, pràctica actualment en desús, i a màquina en tots quatre Hom parla de cosida per plecs quan aquesta és duta a terme unint els plecs horitzontalment, i en pla quan hom travessa els fulls solts verticalment

Ha editat títols en català i castellà sobre Sagrada Escriptura, teologia, història, catequesi i novella, així com nombrosos opuscles i calendaris de fulls diaris Fundà la revista “Portavoz”, fins que el 1965 la direcció passà a una editora que rebé el mateix nom d’aquesta publicació periòdica

format cinematogràfic Essent els fulls de paper de mides variable, hom no pot donar les mides precises dels diferents formats, encara que oscillen dins uns límits admesos com a típics 30 cm i més per al foli, 25 cm per al quart, 20 cm per al vuitè, 15 cm per al dotzè, etc

Escriví diverses obres, entre les quals el drama Llars apagades 1900, les comèdies La petita de can Punyego 1901, Doloretes, la sastressa 1901, Les pessigolles de la senyoreta 1906 i L’hereuet de la ferreria 1910, i el monòleg Serviu’s 1894 Publicà el llibre de records Fulls del meu àlbum 1903

N'existeixen ja, en pergamí, al segle IX Un dels primers coneguts dels editats a Catalunya fou imprès per Rosembach a Barcelona el 1503 Els abecedaris tradicionals solien contenir diversos fulls amb l’alfabet en ordre directe i invers, minúscules, majúscules i diversos tipus itàlic, gòtic Podien contenir també llistes de síllabes sillabaris i les primeres oracions Eren anomenats també abeceroles o beceroles

Durant la dècada de 1940 creà els fulls amb els resultats dels equips de futbol, per la qual cosa tingué l’exclusiva del Marcador Simultáneo Dardo a Catalunya, que informava del resultat dels partits Amb Paco Albiach, José Luis Caro, Joaquim Muntañola i d’altres fundà Ediciones Rápidas SA, que publicà primer el setmanari 1952 i després diari Dicen 1965

La melodia, de caràcter melangiós, és escrita en tonalitat menor i té una extensió insòlita Una versió paròdica de caire polític fou impresa en fulls solts amb motiu de l’entrada a Barcelona del reiarxiduc Carles III 1705 Interpretada per Pau Casals al començament dels seus concerts des de l’exili del 1939, ha estat considerada com un símbol nacional

Volgué esdevenir la plataforma d’informació i opinió dels clubs modestos del Barcelonès i el Baix Llobregat Joan Solanas signà l’editorial en nom de la redacció La secció d’atletisme estigué a càrrec de Perramon i del mateix Solanas la de rugbi, de J Comas, i la de futbol, de Navales Cada número tenia 4 fulls i es publicava cada dijous Tingué una vida efímera