Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de València i fou deixeble de Vicent Gascó Acadèmic de mèrit de Sant Carles 1785, hi fou tinent de director 1791 i professor de matemàtiques fins el 1794, data en què emmalaltí Fou mestre major de la ciutat i capítol de València De la seva obra es destaquen els banys de l’Hospital General i la casa del Magister de València, la capella de la Comunió de la parròquia de Manises, l’ampliació de la Xèrica i la construcció de les de Benafer, de Caudiel —avui destruïda— i de Requena Traçà també la catedral d’Eivissa

Ensenyà filosofia, teologia i escriptura en diversos indrets i ocupà càrrecs importants de l’orde Fundà els convents trinitaris de Barbastre 1560 i de Tarragona 1577 Felip II de Castella el nomenà bisbe de Bosa Sardenya el 1588, però morí ofegat quan hi anava a prendre'n possessió Deixà sermons i papers inèdits i publicà Reformatorium provinciae Aragoniae Ordinis Smae Trinitatis 1563 i Decreta Reformationis Fratrum Ordinis Smae Trinitatis et Redemptionis Captivorum Regularis observantiae Aragonensis Provincia iuxta statuta Tridentini Concilii et Regulam praefatae Religionis 1567

Dominicà, fou professor a la Universitat de València És el monetarista més destacat de l’escola de València A diferència de l’escolàstica tradicional, afirmà que la causa del valor no és el cost, sinó la utilitat, establí una relació causal entre quantitat de moneda i preus, sostingué que la taxa de canvi entre dues monedes és la de la relació entre llurs poders adquisitius en ambdós països i justificà determinades taxes d’interès La seva obra prop de 1 400 pàgines Tratado utilísimo y muy general de todos los contratos, cuantos en los negocios humanos se suelen ofrecer València, 1583 fou…

Membre del Club Natació Barcelona, fou pionera de la natació esportiva catalana i també la primera dona que es proclamà campiona absoluta de Catalunya de 100 m lliure El fet tingué lloc al port de Tarragona, en els primers campionats celebrats el 1925

Conegut amb el sobrenom de Virolles Es proclamà campió d’Espanya professional en la categoria de pes lleuger en derrotar Martí III per punts 1946 També fou campió de Catalunya en la mateixa categoria en vèncer el púgil Micó per punts 1944 Fou deixeble del preparador Àngel Artero El 1950 abandonà la seva carrera esportiva

Membre del Club Natació Montjuïc, aconseguí els títols de campió de Catalunya de 50 m lliure 1981, 100 m lliure 1979, 1981 i 100 m papallona 1979 En l’àmbit estatal, fou campió de 4 × 100 m lliure a l’estiu 1978, 1979 i a l’hivern 1979 títol, aquest últim, que suposà també els rècords de Catalunya i Espanya

Es proclamà campió de Catalunya en la categoria del pes superlleuger en vèncer Alsinet 1958

Competí representant el Club Boxa Experimental de Barcelona Guanyà la medalla de bronze en els Campionats d’Espanya 1981 Es proclamà tres vegades campió de Catalunya de boxa amateur en les categories de pes ploma 1980, lleuger i superlleuger Formà part de la selecció catalana de boxa amateur 1980 Participà en diversos combats internacionals a Suïssa i França

Fou contemporani i company de gimnàs de Joaquim Blume Fou dos cops subcampió d’Espanya 1952, 1953 i subcampió de Catalunya 1952, sempre darrere Blume

Aconseguí el títol de campió de Catalunya de boxa amateur en el pes wèlter en vèncer el púgil Jesús de Jesús 1994