Resultats de la cerca
Es mostren 389 resultats
Jean Metzinger
Pintura
Pintor francès.
Començà la seva creació dins el neoimpressionisme, i després s’interessà pel fauvisme, fins que el 1908 s’afilià al cubisme i començà a preocupar-se pels problemes de la geometria dels colors Juntament amb AGleizes publicà Du cubisme 1912, primer estudi sobre aquest moviment El 1912 participà en l’Exposició d’Art Cubista de les Galeries Dalmau, de Barcelona Modulà i descompongué en formes geomètriques la seva pintura de tons suaus Dona de cara i de perfil 1917, Musée National d’Art Moderne, París Posteriorment conreà un realisme reposat
Richard Long
Art
Artista anglès.
Treballa bàsicament en escultura S'ha relacionat amb el corrent del land art i l’interessa teòricament l’art conceptual El seu treball s’inscriu en la natura, el lloc on és realitzat i des d’on ha de ser comprès L’any 1964 realitzà la seva primera obra a l’aire lliure, A Snowball Track Sempre a l’aire lliure, apila pedres, troncs, en formes geomètriques simples L’any 2002, en l’obertura del CaixaForum, com a part de la collecció, es presentà l’obra Cercle català Fou guanyador del premi Turner 1989
Donald Judd
Escultura
Art
Escultor i teòric de l’art nord-americà.
Considerat un dels màxims representants de l’anomenat minimalisme americà, fou, tanmateix, un dels primers detractors d’aquest concepte Molt radical en la seva obra i en els seus escrits, les seves escultures pretenen crear objectes reals, no representacions de la realitat Utilitzà unitats modulars, creant figures geomètriques essencials en les quals no hi ha cap empremta del treball de l’artista L’any 1965 escriví l’assaig Specific Objects , una aportació teòrica fonamental a la teoria de l’art Visqué i treballà a Marfa Texas i a Nova York
Josep Vergés i Grau
Literatura catalana
Pintura
Pintor i poeta.
S’inicià tardanament en el conreu de la pintura Feu la primera exposició individual a Vic, el 1970 Interessat per la matèria i les textures, pintà detalls de parets tractant de representar-hi qualitats de la matèria i jugant amb els contrasts, i posteriorment incorporà a la seva obra formes geomètriques Escriví i illustrà llibres de poemes com Jeroglífic 1982, Llunari bilingüe 1987 o L’arc voltaic 1987 Des de l’any 1984 fou membre de la Société Académique Arts-Sciences-Lettres de París, que el 1985 li concedí la Medalla Vermeil Signava Vergesgrau
,
aberració cromàtica
Aberració cromàtica (on F són els focus dels colors blau i vermell)
© Fototeca
Física
Aberració dels sistemes diòptrics (lents) que dóna una coloració o irisació a les vores de la imatge.
La distància focal d’una lent depèn de l’índex de refracció, el qual és funció de la longitud d’ona de la llum incident per tant, si aquesta llum no és monocromàtica, la lent forma un cert nombre d’imatges de diversos colors, sobre posicions no coincidents i de format diferent, encara que provinguin de raigs paraxials i hi hagin estat corregides les aberracions geomètriques Combinant lents convexes i còncaves de materials diferents, hom construeix sistemes de lents d’aberració cromàtica nulla per a dos dels colors de l’espectre i molt petita per a tots els altres lent acromàtica
Boris Rosing
Física
Físic rus.
Estudià a Peterburg i fou professor de diversos centres acadèmics 1894-1918 i 1924-31 Féu investigacions en diversos centres de Leningrad 1924-28 i 1928-31 i d’Arkhangel’sk 1931-33 Estudià els cossos ferromagnètics, i des del 1897 treballà en la transmissió elèctrica a distància El 1907 proposà la utilització del tub de raigs catòdics per a la reproducció d’imatges de televisió amb aquest aparell aconseguí la transmissió de figures geomètriques simples i la reproducció d’aquestes sobre la pantalla del tub proposà també un sistema de sincronització forçada per a la transmissió i…
base
Matemàtiques
En certes figures geomètriques, la línia o el pla paral·lels a la base.
construïble
Matemàtiques
Dit de les figures geomètriques que poden ésser construïdes amb regle i compàs.
invers | inversa
Matemàtiques
Dit de les figures geomètriques entre les quals hom pot establir una inversió.
roseta
Roseta de llaüt
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element decoratiu circular situat a la boca o obertura acústica de la taula harmònica d’alguns cordòfons, principalment en llaüts i clavicèmbals.
La roseta tanca parcialment aquesta obertura, per la qual cosa també exerceix una funció acústica En els llaüts més antics es tracta solament d’una gelosia vogida directament sobre la taula harmònica, que posteriorment se substituí per una peça independent, encolada des de dins Es construeix de paper, pergamí o fullola de fusta i sol estar tallada o vogida amb formes geomètriques, amb dibuixos simètrics que poden recordar la disposició dels pètals d’una flor En molts instruments medievals i renaixentistes mostra motius d’estètica àrab En alguns instruments posteriors al segle XVI…