Resultats de la cerca
Es mostren 522 resultats
Max Bill
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Arquitecte, escultor, pintor, dissenyador, grafista i teòric suís.
Fou alumne del Bauhaus de Dessau El 1931 formà part del grup Abstraction- Création, de París Dirigí la Hochschule für Gestaltung d’Ulm 1951-57, veritable continuadora del vell Bauhaus Destacat representant de l’abstracció geomètrica, defensà l’aplicació del mètode científic a l’obra plàstica La seva obra revela especialment el sentit del moviment en l’espai És autor de diversos texts teòrics Moderne Schweizer Architektur , ‘Arquitectura suïssa moderna’, 1950 Die gute Form , ‘La forma bona’, 1957, etc
John Maeda
Literatura anglesa
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador gràfic, enginyer informàtic i escriptor nord-americà.
Es formà al Massachusetts Institute of Technology on dirigeix el departament d’estètica i informàtica i a l’Institute of Art and Design de la Universitat de Tsukuba, al Japó Des del 2007 presideix la Rhode Island School of Design EUA És considerat pioner en la fusió d’arts visuals, disseny, tipografia i interactivitat Sovint les seves obres remeten als pioners de l’abstracció geomètrica Inventà un mètode anomenat design by numbers per a aprendre a programar ordinadors
Luigi Spazzapan
Pintura
Pintor italià.
Estudià a Gorizia, on des del 1921 fou professor, i a Belles Arts de Viena El 1928 s’establí a Torí i dibuixà per a la Gazzeta del Popolo Introduí a Torí les tendències de l’escola de París, barrejant intelligentment l’experiència expressionista i fauve en composicions abstractes La postguerra accentuà el seu personal expressionisme La preocupació per la matèria i la superposició l’acosten a la pintura informalista Composició geomètrica núm 2 1924, Paisatge d’Amalfi 1953
sèrie
Matemàtiques
Suma indicada d’un conjunt finit o infinit ordenat de termes.
La teoria de sèries s’ocupa especialment del cas infinit numerable Així, una sèrie és donada per una successió de nombres a₁ , a₂ , , a n , on a n és dit terme general n -èsim de la successió i una successió associada formada per les sumes parcials a₁ , a₁ + a₂ , a₁ + a₂ + a₃ , , a₁ + + a n , Simbòlicament hom representa una sèrie per , o bé a₁ + a₂ + a n + Si la successió de sumes parcials és convergent cap a un límit S , hom diu que la sèrie és convergent i de suma S En cas de no existir aquest límit, la sèrie és dita divergent Una sèrie és dita positiva o negativa segons que tots…
calcogenur
Química
Compost laminar de fórmula química
TX 2
, on X
és sofre, seleni o tel·luri i T
és un metall de transició, com per exemple el titani, el zirconi, el vanadi, el molibdè, etc.
Presenten una estructura formada per una successió infinita de làmines bidimensionals XTX, paralleles entre elles i construïdes de tal forma que dues capes aniòniques incloguin una capa catiònica Aquesta estructura geomètrica es caracteritza per unions iòniques-covalents molt fortes dins d’una mateixa làmina i unions febles entre dues làmines successives Això fa que aquests composts tinguin una forta anisotropia Hom estudia llur utilització com a càtode en les bateries d’automòbils elèctrics i també com a catalitzador en processos Friedel i Crafts
Llorenç Presas i Puig
Científic.
Doctor en ciències 1846 i en farmàcia 1846 Fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de Barcelona i a l’Escola Industrial, que fundà 1850 i de la qual fou director Gràcies a les seves observacions meteorològiques realitzades durant una quarantena d’anys, hom coneix les variacions del clima de Barcelona des del començament del s XX Introduí la cristallografia geomètrica als Països Catalans Fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona És considerat un dels científics catalans més notables del vuit-cents
Joaquim Llucià i Olivet
Pintura
Pintor.
Després d’una etapa figurativa, el 1958 abordà l’abstracció amb Homenatge a Kasimir Malevič Ha emprat el collage , especialment amb paper d’estany o planxa de llautó, sempre dins una estructura geomètrica d’un gran despullament —hom l’ha relacionat amb el minimal art —, canalitzada per netes incisions Fou un dels fundadors del Cicle d’Art d’Avui 1962, del premi internacional de dibuix Joan Miró i del MAN 1964 Artista insòlit i retret, després de la seva mort hom muntà una important exposició d’homenatge al Palau de la Virreina de Barcelona
Julio Cano Lasso
Arquitectura
Arquitecte castellà.
La síntesi efectuada entre valors racionalistes i valors tradicionals es reflecteix en una arquitectura de volums contundents i materials autòctons Aquests trets destaquen en la seva casa estudi a la Florida 1958-59 ampliada el 1965, en la fàbrica de maó vist, utilitzada en diversos projectes com la Central de Comunicacions de Buitrago 1966-67, la central telefònica Madrid-Concepción 1969-72 i els habitatges del carrer Basílica, a Madrid 1966-74, entre d’altres, i en la puresa geomètrica d’obres com la Universitat Laboral d’Almeria 1973-74
Section d’Or
Grup d’artistes cubistes format a París el 1912.
Rebutjaven la perspectiva clàssica a favor de morfologies cubogeomètriques planes per tal de fer una anàlisi geomètrica de la realitat En foren membres JMetzinger, AGleizes, RLa Fresnaye, FLéger, FPicabia, MDuchamp, FKupka i FVillon, els quals, en la transició del cubisme analític al sintètic, acceptaren influències del fauvisme i del futurisme, per tal de representar la vida en tota la seva riquesa de color i de dinamisme, abandonant els colors apagats del cubisme dels anys anteriors La Section d’Or tingué una vida curta, car la Primera Guerra Mundial dispersà el grup definitivament
Willem de Sitter
Astronomia
Astrònom holandès.
Fou professor d’astronomia a Leiden 1908 Estudià els moviments dels satèllits de Júpiter, i també féu una prova de la disminució de la velocitat de rotació de la Terra amb el temps L’any 1917 elaborà un model cosmològic basat en una segona solució de les equacions del camp de gravitació de la relativitat general, distinta de la solució considerada per Einstein Segons aquest model, l’estructura geomètrica de l’espai és hiperbòlica, no hi ha un temps absolut i a cada observador correspon un horitzó en el qual el temps sembla parat cosmologia