Resultats de la cerca

Situació La torre d'Espot, una de les més ben conservades i de construcció més acurada de tot el Pallars Sobirà ECSA - J Bolòs Torre, anomenada dels Moros, situada en el vessant obac de la muntanya, sobre el poble d’Espot, al costat del torrent de Peguera Permet de controlar la població i part de la seva vall Mapa 33-9181 Situació 31TCH428156 Si travessem el poble d’Espot i després agafem la carretera que mena a Superespot, passarem, abans de travessar una torrentera, per sota la torre, a la qual podem anar sense gaire dificultat JBM-JJBR Història No es coneixen referències documentals…

La geografia Forma una autèntica conurbació amb Brusselles, amb una complexa aglomeració de prop de 4 milions d’habitants entre els 40 km que separen les dues ciutats El pla d’Anvers és radial, tallat per avingudes concèntriques El nucli antic és comprès dins un recinte emmurallat del segle XVI, limitat actualment per bulevards que formen semicercle respecte al riu La ciutat s’estén riu amunt, amb barris industrials al costat de l’Escalda, i barris residencials cap a l’est Aigües avall, s’estén el port, un dels més importants del món, tant pel seu tràfic com per les seves installacions Grans…

Situació Indret dels Castellassos, on, segons opinió d’alguns, era emplaçat el castell, els vestigis del qual, molt tapats, semblen endevinar-se damunt el turó V Hurtado L’emplaçament del que fou castell de Toses es troba dins el terme municipal de Toses, en un turó sobre el nucli urbà i al lloc anomenat els Castellassos, a uns 1 600 m sobre el nivell del mar Hom hi pot arribar tot seguint el camí de l’església i prenent el primer trencant a mà esquerra, que es troba tot just passada la darrera casa del poble S’hi ha d’anar forçosament a peu, pujant uns 15 minuts Mapa 255M781 Situació…

La seva producció mostra influències molt diverses la força plàstica de Donatello i Mantegna —l’obra dels quals conegué directament en una estada a Pàdua—, la claredat i el to monumental de Piero della Francesca i el cromatisme dels flamencs Autor d’obres com ara Primavera 1460-63, National Gallery, Londres, Anunciació 1469, Museo del Duomo, Ferrara, el políptic Roverella 1474, al Musée du Louvre, París, i en altres museus i Sant Antoni de Pàdua 1484, Galleria Estense, Mòdena, el seu estil rarament original es caracteritzà per un dibuix incisiu, per una tensió dramàtica en les expressions i…

Situació i presentació El terme municipal d’Arbeca, de 58,29 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb el Pla d’Urgell i l’Urgell, al sector regat pel canal d’Urgell Limita amb els termes urgellesos de Maldà E i Belianes NE, amb els del Pla d’Urgell de Vilanova de Bellpuig NE i Miralcamp N i amb els garriguencs de Puiggròs W, les Borges Blanques W, la Floresta SW i els Omellons SE El canal d’Urgell travessa el territori en diagonal N-SW i la plana que queda al NW forma part del paisatge típicament urgellès, amb les terres de regadiu cobertes d’arbres fruiters i…

Situació Antiga església parroquial, avui dia capella del mas Serra, situada al centre de la bonica Vall de Cardós J Tous La capella de Santa Eulàlia és al costat del mas Serra, una gran casa aïllada que hi ha a 1 km de Lladorre, a la riba esquerra del riu de Cardós JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH565197 Història El lloc de Serra, a l’igual que els altres pobles de la Vall de Cardós, figura en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós o del Pui, del 1146, amb una contribució anual de mig modi de cereal Segons el capbreu de la cambreria del monestir de Gerri, redactat vers l’…

És accidentat, al N, pels vessants sud-occidentals de la serra Grossa 900 m alt, amb un fort descens cap a l’interior, i, al S, per la serra d’Ontinyent la Soterranya, 782 m alt que continua vers l’W, amb majors altituds 1 011 m alt, per la serra de Beneixava, i vers l’E, al límit amb el Comtat, per la serra d’Agullent Aquest relleu muntanyós és la causa que el 62% de l’extens territori no sigui conreat 5 775 ha de pinedes i 1 300 de matollar L’agricultura es localitza a la vall, amb predomini del secà 4 600 ha el 1984, en terres sovint abancalades vinya 1 400 ha, oliveres 745 ha…

Cal cercar-ne l’origen en els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona , posseïdors del castell de Cardona, els quals vers el 1062 prengueren la denominació de vescomtes de Cardona El nom de Cardona , però, no fou usat d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom fins a mitjan segle XII, que s’introduí al vescomtat la nissaga dels Claramunt Malgrat això, hom acostuma a donar el cognom de Cardona als membres d’aquest llinatge que prengueren el títol de vescomtes de Cardona Armes dels Cardona El seu nom més característic fou el de Folc i, pel fet d’haver estat emprat com a segon nom gairebé…

Cap de comarca, Xiva Al nord una sèrie de turons la separen del Camp de Túria, i al nord-est és limitada per la serra de Los Bosques, divisòria amb els Serrans La serra de les Cabrelles, límit històric amb Castella i límit actual amb la Plana d’Utiel, és el límit occidental, i el Xúquer la separa, al sud, de la Vall de Cofrents i de la Canal de Navarrés A llevant, el límit comarcal i lingüístic amb l’Horta i la Ribera Alta són més imprecisos El sector occidental de la comarca, per sota dels 400 m d’altitud, és de transició entre les serres interiors i la plana d’Horta, i forma un piedmont…

Situació Un aspecte del castell, molt reformat i amb diverses construccions d’èpoques posteriors F Tur Al centre del nucli antic de la vila de Calonge hi ha el castell, que ocupa una zona força extensa, format per sectors d’èpoques distintes actualment és en curs de restauració i serà totalment destinat a ús públic biblioteca, museu, sales d’actes i exposicions, dependències municipals, etc Mapa 334M781 Situació 31TEG062346 A la plaça Major, on també hi ha l’església parroquial, hom troba la façana renaixentista d’una de les més importants ampliacions fetes al castell segle XVI o XVII,…