Resultats de la cerca
Es mostren 483 resultats
Pieter Claesz
Pintura
Pintor holandès de natures mortes.
La seva obra s’estructura dins un eix diagonal i abandona l’agrupament per simple juxtaposició, mirant d’establir una profunditat El color, de tonalitat monocroma —groguenc, brunenc, grisenc—, és al servei del seu estil sobri i concís Els seus quadres sobre vanitats són una bona mostra d’aquest estil, que pressuposa una concepció plenament intellectual
colobra
colobra escurçonera
© Fototeca.cat
Herpetologia
Nom que hom dóna a diversos rèptils ofidis, especialment als de la família dels colúbrids.
Les colobres tenen costums molt diversos i s’alimenten en general de mamífers petits, ocells, amfibis i rèptils Una gran majoria són tropicals, però en la fauna de la península Ibèrica són representades per unes 10 espècies, que viuen generalment en els llocs àrids Cal destacar-ne les següents colobra verda i groga Coluber viridiflavus , que pot arribar a fer 190 cm, però que normalment no sobrepassa els 120 cm té el dors de color verd groguenc, amb franges transversals negres, i les parts inferiors, de color groc blanquinós és diürna i resisteix bé les variacions de temperatura…
ostiac
Etnologia
Individu d’un poble de raça sibírida que habita a Sibèria, a la regió compresa a ambdues vores de l’Obi, a l’okrug nacional dels khantis i dels mansis (ells a si mateixos es diuen khantis).
Són baixos 1,56 m de mitjana, rabassuts, de pell d’un color blanc groguenc, de cara rodona i ulls oblics sense plec mongol tenen els cabells negres i ondulats Llur cultura és bastant primitiva viuen de la ramaderia de bens, la caça i la pesca Actualment, sota la influència russa, el procés d’incorporació a la cultura occidental és força ràpid
cascall marí
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les papaveràcies, de tija glabra, de 30 a 60 cm d’alçada, de fulles glauques, gruixudes, pinnatipartides, de flors de color groc daurat i de fruits en càpsula llarga i molt sovint arquejada.
Viu principalment en llocs arenosos o pedregosos propers a la mar, sobretot allà on s’acumula matèria orgànica, i penetra poc vers l’interior, pels arenys del torrent La planta deixa anar per les ferides un làtex groguenc, acre i càustic, emprat en medicina popular contra les berrugues Les fulles triturades havien estat emprades per tractar úlceres, en medecina i en veterinària
gafarró

Gafarró
© janofonsagrada
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes de la família dels fringíl·lids, d’11 cm de llarg i de bec curt, fort i marcadament cònic.
D’un color bru groguenc, llistat de negre, té el carpó d’un color groc viu els mascles tenen també el front, la llista ocular, la gola i el pit de color groc És sociable, excepte a l’època de la nidificació Habita a l’Europa central i meridional i a l’Àfrica septentrional, i és sedentari als Països Catalans
francolí
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, d’uns 30 cm de llargada, semblant a la perdiu i actualment extingit a Europa.
Presenta les parts superiors negrenques amb taques i llistes falbes o d’un blanc groguenc, el pit negre amb ratlles blanques i el coll també negre amb una franja ampla de color castany És gregari i s’alimenta d’insectes, gra i brots tendres Nia a terra, i la posta és de 6 a 12 ous Habita a Xipre i a l’Àsia Menor
cudú

Cudú mascle
CC0
Mastologia
Artiodàctil de la família dels bòvids que es caracteritza per les banyes, d’aspecte helicoidal, acabades en punta.
Els mascles fan més d’un metre i mig d’alçada a la creu i presenten un pelatge de color gris groguenc Les femelles, més petites, tenen un color més rogenc Habita als planells i a les valls d’Abissínia i Eritrea agrupat en ramats És un animal més propi de bosc que de praderia i s’alimenta de fulles i branques de plantes arbòries
zebra

ZebresEquus (Hippotigris) grevyi
David Bygott (cc-by-nc-sa)
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers perissodàctils de la família dels èquids que pertanyen al gènere Equus, Dolichohippus i Hippotigris (considerats també a vegades com a subgèneres d’Equus).
Es caracteritzen pel pelatge clar blanc o groguenc, amb franges transversals fosques negres o brunes, de diversa amplada, a tot el cos, el coll gruixut, la crinera curta i recta i el cap gros i pesant Les dues espècies més importants són Equus Hippotigris grevyi , pròpia de l’Àfrica oriental, de pelatge fi, orelles grosses i cua semblant a la dels ases, i Equus Hippotigris zebra , limitada a la península del Cap i força escassa
mosques
orquidàcies (Ophrys lutea)
© Fototeca.cat
Botànica
Nom aplicat a diverses espècies del gènere Ophrys, de la família de les orquidàcies, caracteritzades pel fet de presentar dos tubercles radicals nus, tenir fulles desenvolupades, oblongues o lanceolades, i fer flors vistoses, amb label patent, enter o trilobat, sovint convex i vellutat.
Les principals espècies són les mosques grogues o abellera groga Olutea , les mosques d’ase o abellera mosquera Omuscifera , les mosques petites Obombyliflora , de fulles ovals i de flors verdoses amb el label petit, bru i vellutat, pròpies de la regió mediterrània, i les mosques vermelles Otenthredinifera , de fulles oblongues i de flors rosades amb el label vellutat i de color groguenc amb una taca bruna vermellosa, pròpies de l’Europa mediterrània
busqueta

Busqueta vulgar (H. polyglotta)
© Sarah Gregg
Ornitologia
Gènere de moixons de la família dels sílvids, d’uns 13 a 15 cm, insectívors, molt cantaires i comuns als jardins, als conreus i als boscs poc densos.
La busqueta vulgar H polyglotta té el dors gris verdós i el ventre groguenc, i és estesa per tota la península Ibèrica, França, i Itàlia La busqueta pàllida H pallida té el dors de color d’oliva o grisós i el ventre blanc ocraci a Europa nia als Balcans i al sud de la península Ibèrica, en matolls i palmeres La busqueta grossa H icterina és centreeuropea i és de pas als Països Catalans