Resultats de la cerca
Es mostren 400 resultats
La Torreta dels Moros o del Dionís (Cubells)
Art romànic
Situació Aspecte de les ruïnes d’aquesta torre de guaita, situada en un turó entre el poble de Cubells i el riu Sió JR González La construcció de la Torreta dels Moros és situada en el punt més enlairat que hi ha entre Cubells i el Sió Aquest pujol és envoltat d’altres petits tossals, menys elevats i erms, que destaquen de les terres conreades de secà que hi ha al voltant Mapa 33-14360 Situació 31TCG297334 S’hi arriba per la carretera que comunica Cubells i Montgai A la vora d’una bassa, surt una pista que va cap a l’oest, passa prop d’una teuleria en ruïnes i arriba, finalment,…
Torre dels Colomers de Peramea (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Malmesa torre de guàrdia, situada en un petit puig a l’extrem de migdia de la vila de Peramea, davant de l’antic castell emplaçat a l’esquerra del campanar de l’església ECSA - J Bolòs Torre que es troba situada a l’extrem meridional de la població de Peramea, a la banda oposada d’on hi ha el castell Mapa 33-11252 Situació 31TCF393882 Venint per la carretera que prové de Gerri, quan entrem al poble veurem a mà esquerra les restes de la torre JBM-JJBR Història Malauradament, no hi ha notícies històriques sobre aquesta torre de guaita, subsidiària del castell de Peramea, a…
Torre de Can Llopard (Subirats)
Art romànic
Situació Antiga fortificació, segurament defensa subsidiària del castell de Subirats ECSA - J Bolòs Aquesta torre és situada al cim d’un turó, a les muntanyes que hi ha al sud de Sant Sadurní d’Anoia, als contraforts de la serra d’Ordal És a l’oest del castell de Subirats, entre aquest i el d’Olèrdola Mapa 35-16419 Situació 31TCF997852 Situada en un pujol, al costat de la carretera que va de Sant Sadurní d’Anoia fins a l’Ordal, hom la troba poc abans d’arribar als Casots, a mà dreta JBM Història Fins ara no s’ha trobat documentació d’època medieval referent a aquesta torre La seva utilitat…
Castell del Pla de Sant Tirs (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Tot i que les notícies històriques documentals del lloc i la parròquia del Pla de Sant Tirs sovintegen en les escriptures de donacions a partir del segle X, les referències del seu castell són tardanes Hom sap que l’any 1239 fou destruït per Roger Bernat de Foix Reconstruït el 1274, fou ocupat pel descendent, Roger Bernat III de Foix, fet que fou denunciat per Pere d’Urtx i els canonges d’Urgell És una creença popular que el campanar de l’església, una torre rectangular amb espitlleres i finestrals al darrer pis, havia estat una antiga torre de guaita
Torre de Malgrat de Mar
Art romànic
Com moltes altres torres situades a la franja litoral de la comarca del Maresme, la torre de Malgrat no presenta cap característica tipològica o formal per la qual pugui ser considerada una construcció d’època romànica, fet que també és avalat per la manca de documentació sobre ella durant el llarg període de l’edat mitjana Tant aquesta torre com moltes d’altres de característiques semblants corresponen majoritàriament a edificacions de guaita bastides al segle XVI per tal de fer front a la pirateria, fenomen que afectà les nostres costes i en general tota la Mediterrània durant…
Castellbarri (Calonge)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix un dels murs de la fortificació F Baltà Al cim on hi ha el poblat ibèric i romà de Castellbarri, a l’extrem meridional del planell de la muntanya de Can Mont, o del Castellar, hi ha les ruïnes d’una fortificació Des d’aquest indret, a 297 m d’altitud, s’albira una àmplia panoràmica una bona part de la vall de Calonge, i també una extensa zona de les Gavarres Mapa 334M781 Situació 31TEG037342 Per anar-hi cal agafar la pista que porta de Calonge a la masia de Can Mont, al cim de la muntanya Des d’allí cal seguir el planell més elevat, vers migjorn, fins a l’indret…
mas de Melons
Espai natural
Espai natural protegit del municipi de Castelldans (Garrigues), declarat reserva natural parcial el 1987.
Aquest espai de protecció especial, de 1 140 ha, resta integrat en l’espai d’interès natural PEIN del mateix nom que comprèn també terres dels municipis d’Artesa de Lleida i Lleida Segrià i presenta una superficie total de 2 734 ha Destaca d’aquest paratge la singularitat de la fauna, essent un lloc excepcional per a la guaita d’ocells estèpics com ara la ganga Pterocles alchata , el sisó Otis tetrax , el torlit Burhinus oedicnemus , la calàndria Melanocorypha calandra , la perdiu roja Alectoris rufa , la trenca Lanius minor , l’àguila daurada Aquila chrysaetos , l’àguila cuabarrada…
casa aloera
Història
A la baixa edat mitjana, casa, generalment fortificada, pertanyent en alou a un senyor o aloer, que acostumava a ésser un cavaller o donzell.
No era sotmesa a servitud, cens ni domini de senyor superior per raó de la propietat A vegades, l’exempció de què gaudia s’estenia als seus masos i possessions, sempre aglevats En cas de guerra, però, si radicava dins el terme d’un castell o jurisdicció, sempre era condicionada a donar seguretats d’ordre militar els aloers havien de participar en la construcció de valls i obres de defensa i fer serveis de guaita i bada a favor del castell i àdhuc a participar en el seu sometent dins el terme baronial i no fora d’aquest, malgrat que la casa o el mas no necessités l’ajuda del…
Sautó
Sautó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, a la vall alta de la Tet, entre el coll de Brilles (al límit amb el Capcir i les Garrotxes de Conflent) i el curs del riu, entre Montlluís i la ribera de Balaguer.
L’escassetat de territori pla redueix les possibilitats de conreu les pastures mantenen l’activitat ramadera principalmet oví Dins el terme hi ha la important central hidroelèctrica de la Cassanya El poble és situat a 1 580 m alt, al voltant de l’església parroquial de Sant Maurici, antiga capella del castell de Sautó , el campanar de la qual era una torre de guaita conserva una taula gòtica procedent d’un convent de Perpinyà El lloc és esmentat ja el 985 havia estat possessió del monestir de Cuixà Ha pertangut històricament al de Conflent El municipi inclou, també, el poble de…
Castell Corb o de Quercorb (Arles)
No queda avui cap rastre aparent d’aquest castell, que era situat al sud-oest del poble d’Arles, al cim d’una roca espadada Quercorb , als peus de la qual, a llevant, hi ha el mas dit la Guàrdia, que recorda probablement l’existència en aquest lloc d’una torre de guaita d’època carolíngia D’aquest castell, en trobem referències documentals des de l’any 832 Castro Corbi , si bé sembla que a partir del segle X va perdre la seva funció militar El topònim passà a designar simplement un lloc en concret o bé un predi de l’abadia d’Arles alode Castelli Curvi