Resultats de la cerca
Es mostren 471 resultats
Francesc Tomàs i Estruch

Francesc Tomas i Estruch
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Indumentària
Projectista de blondes, estampats i tapissos.
Estudià a Barcelona exercí de professor d’estètica i ordres arquitectònics a l’escola d’arts i oficis a Gràcia, d’arts i història a la de belles arts, i de director de l’acadèmia Gimpera de brodats Fou premiat en exposicions locals d’arts i indústries, i a Saragossa i Madrid Membre corresponent de l’Academia de San Fernando i altres Escriptor, es féu conèixer com a autor teatral, en la crítica d’art al Diario de Barcelona , i publicà Historia de la caricatura española desde la Reconquista hasta nuestros días La ornamentación histórica, El estilo egipcio , etc
Teodor Creus i Coromines
Historiografia
Història del dret
Advocat i historiador.
S’establí a Vilanova i la Geltrú, d’on fou alcalde, dirigí el Diario de Villanueva y Geltrú i presidí l’Ateneu Interessat per l’agricultura, fundà un sindicat de defensa contra la filloxera i un centre preventiu contra les pedregades Publicà estudis històrics, especialment al Boletín de la Real Academia de la Historia , de la qual era membre, i a La Renaixença , i diverses monografies Guía del monasterio de Santas Creus , 1884 El pasado, el presente y el porvenir de Villanueva y Geltrú , 1886 Un golpe de estado hasta aquí desconocido en la historia de Cataluña , 1888
Un testimoni de la repressió judicial
Anunci del concert al Palau de la Música del dia dels fets del Palau, “La Vanguardia”, Barcelona, 18-5-1960 AHC / GS El 19 de maig de 1960, diverses persones que assistien a un concert al Palau de la Música Catalana, i davant de diversos ministres presents a la sala, van començar a cantar El cant de la senyera , prohibit en aquells anys La policia va detenir 20 persones, entre elles Jordi Pujol i Francesc Pizón, que serien sotmesos a un consell de guerra que els va condemnar a 7 i 3 anys de presó respectivament Entre els detinguts, hi havia Magí Sanmartí Roset, estudiant de medicina, que va…
Fèlix Falcó de Belaochaga
Historiografia catalana
Cavaller i erudit.
Amic del grup de matemàtics i estudiosos dits novators , ocupà diversos càrrecs militars i civils i arribà a ser jurat en cap dels nobles valencians en dues ocasions Numismàtic, fou regidor perpetu de València El 1700, en exercici d’aquest càrrec, proclamà la fidelitat de la ciutat al pretendent Felip d’Anjou, a qui dedicà el seu únic treball de caràcter historiogràfic, i posà en relleu la continuïtat entre la casa d’Àustria i la de Borbó Árbol genealógico y cronológico de la sucesión de la monarquía de España desde los señores reyes don Fernando y doña Isabel hasta el señor…
Luis Carmena y Millán
Música
Musicòleg castellà.
Militar de carrera, ocupà càrrecs de responsabilitat en l’administració militar Fou un gran apassionat de l’òpera italiana, tema en el qual centrà les seves investigacions La seva obra més important fou Crónica de la ópera italiana en Madrid desde 1738 hasta nuestros días Madrid, 1878, on es detallen totes les òperes representades als teatres de Madrid i els seus intèrprets La riquesa de dades aportades per aquesta obra l’han feta indispensable per a l’estudi del desenvolupament del gènere operístic a Madrid També publicà diversos articles i pamflets de temàtica musical i alguns…
Francisco López Estrada
Historiografia
Literatura
Historiador de la literatura castellana.
Catedràtic de llengua i literatura castellana de la Universitat de Sevilla A més de diverses edicions crítiques Viaje a Tamorlán, de Ruy González de Clavijo, 1943 La Diana , de Jde Montemayor, 1948, antologies de clàssics castellans de l’Edat del barroc, i de molts articles sobre novella pastoral i bizantina, publicà Introducción a la literatura medieval española 1953, Métrica española del siglo XX 1969, Notas sobre la espiritualidad española de los siglos de oro 1972, Los libros de pastores en la literatura española 1974, Los “primitivos” de Manuel y Antonio Machacho 1977, Lírica medieval…
Manuel Pando Fernández de Pineda
Historiografia
Política
Polític i historiador.
Marquès de Miraflores i comte de Villapaterna Fou ambaixador d’Espanya a Londres 1834 i París 1838 Collaborà estretament amb Narváez durant el decenni moderat i fou, durant poques setmanes, president del consell de ministres 1846 i ministre d’estat en el govern de Bravo Murillo 1851 Després d’afiliar-se a la Unió Liberal fou president del consell 1863 Les seves obres històriques més importants foren Apuntes histórico-críticos para escribir la historia de la revolución de España desde el año 1820 hasta 1823 1834 i les Memorias para escribir la historia contemporánea de los siete…
Francesc Diago
Historiografia catalana
Historiador.
Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578 i arribà a ocupar diversos càrrecs dins l’orde, tant a Barcelona com a València, per la qual cosa és un dels pocs historiadors del Barroc que ha deixat obra seva dedicada al Principat i al País Valencià Fou nomenat cronista de la Corona d’Aragó el 1615, poc abans de la seva mort Els seus interessos en matèria historiogràfica el portaren des d’allò més particular –l’orde dels dominicans– a allò més general –la història del regne valencià o de les terres catalanes– En aquest sentit, cal assenyalar que el 1599 publicà la Historia de la provincia de…
Carles Ardit. L'espionatge industrial
De dalt, batan per a acabar de netejar les teles A baix, màquina per al rentatge previ de les teles Tratado Teórico y práctico de la fabricación de pintados ó indianas, C Ardit, 1819 A dalt, gravat del cilindre A baix, màquina de cilindres per a l’estampació Tratado Teórico y práctico de la fabricación de pintados ó indianas, C Ardit, 1819 Carles Ardit era, l’any 1806, tinent de director de l’Escola de Dibuix patrocinada per la Junta de Comerç de Catalunya, que tenia la seu a la Llotja de Barcelona Un tinent de director era equivalent a un sots-director general No…
Derecha Social
Partit polític
Partit fundat al març de 1931 a Barcelona sota l’empar del Comitè de Defensa Social de Barcelona (vinculat a la desaparició el 1926 de la Federación Cívico-Somatenista promoguda per La Traza).
Es proposà “estimular e infundir en la clase trabajadora el buen espíritu cristiano de amor a la paz, a la familia y al trabajo, amén que laborará por la causa de la Religión, la Patria y la Monarquía” Al setembre de 1933 es transformà en Concordia Ciudadana i es dissolgué en iniciar-se la Guerra Civil Al juliol de 1936 el partit, segons Melchor Pelegrí Palou president i fundador, “se disolvió atendidas las circunstancias que nuestra guerra civil trajo consigo en esta zona, con las consiguientes persecuciones de que fueron objeto los componentes de la junta, y que falto de ambiente y demás…