Resultats de la cerca
Es mostren 648 resultats
Adelaida I de Forcalquer
Història
Comtessa de Forcalquer (1069-1138).
Filla i hereva del comte Guillem IV Bertran I i segona muller del comte Ermengol IV d’Urgell, amb qui tingué un fill, Guillem A la mort del seu pare 1096, Adelaida, ja vídua, heretà el comtat i anà a regir-lo amb el seu fill així era establert un llinatge català a l’alta Provença Es casà per segona vegada amb el vescomte Ricard I de Carladès
Ermessenda de Castellbò
Història
Vescomtessa de Castellbò (Ermessenda I) i de Cerdanya.
Comtessa de Foix Filla única i hereva d’Arnau I de Castellbò i muller de Roger Bernat II de Foix, amb qui es maridà el 1208 malgrat l’oposició del bisbe i del comte d’Urgell, Ermengol VIII Fou suspecta, com el seu pare, de catarisme En morir, el vescomtat de Castellbò, amb els seus annexos de les valls d’Andorra, Sant Joan Fumat i Cabó, passà als Foix
Joana de Rocabertí i de Fenollet
Història
Comtessa d’Empúries, filla del vescomte Felip Dalmau I i d’Esclarmunda de Fenollet.
Fou casada amb el comte Pere II d’Empúries, el qual, en morir 1401, la féu hereva del comtat i de les baronies de Verges, Bellcaire i la Tallada i les senyories de Requesens i Vinçà com que no tingué fills, aquestes passaren al seu nebot el vescomte Dalmau de Rocabertí, però el comtat fou incorporat pel rei a la corona 1402 També fou senyora del castell de Cabanyes
Castell dels Arcs
Art romànic
Els orígens d’aquest castell i el seu terme són confusos Era situat a la partida dels Arcs, al sud del terme municipal actual, i es desconeix amb certesa la seva localització exacta De bell antuvi sembla que els Arcs formà part del terme de Cambrils o bé això sembla inferir-se de la primitiva carta de poblament de Cambrils del 1152 Tanmateix, els Arcs apareix pocs anys després desvinculat de Cambrils i sota la senyoria de la família Arcs Dins el terme dels Arcs sembla que nasqué, a partir del 1210, la vila de Vinyols, que acabaria essent el centre de la demarcació La família Arcs, establerta…
disputatio
Filosofia
En l’escolàstica, sistema d’exposició i demostració, en forma sil·logística, d’una tesi o doctrina, i de refutació de la contrària.
Sovint hom dramatitzava la disputatio en dividir els alumnes d’una classe en dues parts, cadascuna de les quals defensava i atacava, respectivamenr, la qüestió debatuda En finalitzar el debat, el mestre o lector en feia un resum i determinava la qüestió Hereva, fins a un cert punt, del mètode dialèctic, trobà per escrit una configuració típica en les Disputationes metaphysicae 1597, de Francisco Suárez, exponent i norma de l’oposició al tomisme tradicional
Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced
Història
Vescomte d’Évol, baró de Guimerà, conseller i camarlenc del rei Alfons el Magnànim; fill de Pere Galceran de Castre-Pinós.
Es casà amb Blanca de So, hereva del vescomtat d’Évol Rosselló Acompanyà el rei Alfons IV en l’expedició del 1420 a Itàlia, i aquest premià els seus serveis amb la donació de nombroses rendes reials al Rosselló i a la Cerdanya i la jurisdicció reial sobre les possessions dels vescomtes d’Évol 1424-25 Sostingué un plet amb Bernat de Vilamarí per la possessió de Palau-saverdera, que fou reconeguda a aquest 1454
Guillema I de Pallars Sobirà
Història
Comtessa de Pallars Sobirà (1199-1229).
Filla i hereva del comte Bernat II, governà de primer sota la tutela de la seva àvia, la comtessa Guillema Fou casada primerament amb Guillem d’Erill Guillem III de Pallars Sobirà i, entre el 1210 i el 1216, amb el vescomte Roger II de Coserans que era un Comenge Per tal com no tingué fills, vengué el comtat al seu marit Roger I de Pallars Sobirà i es retirà al monestir de Vallbona
Urbà IV
Cristianisme
Nom que adoptà Jacques Pantaléon en ésser elegit papa (1261-64).
Ardiaca de Lieja 1240 i bisbe de Verdun 1253, fou patriarca llatí de Jerusalem 1255 El 1262 s’oposà al casament de l’infant Pere, fill de Jaume I de Catalunya-Aragó, amb Constança de Sicília, filla del rei Manfred i possible hereva, com en realitat ho fou, del regne de Sicília, i també volgué evitar el matrimoni entre la infanta Isabel, filla de Jaume I, i el príncep Felip l’Ardit
ducat de Brienne
Història
Títol francès concedit el 1597 a Charles de Luxemburg (mort el 1606), comte de Brienne i senyor d’Enghien.
A la seva mort el ducat passà al seu oncle François de Luxemburg mort el 1613 La seva neta, Margarida de Luxemburg morta el 1680, vengué Brienne al seu parent Antoine de Loménie, els descendents del qual adoptaren com a cognom el de Loménie Brienne El comtat de Brienne havia passat als Luxemburg pel matrimoni de Marguerite d’Enghien, filla i hereva de Louis d’Enghien, amb Jean de Luxemburg mort el 1397
Sança de Barcelona
Història
Comtessa de Cerdanya.
Filla del comte Ramon Berenguer I, que la nomenà hereva, en substitució dels altres fills Ramon i Berenguer, i la posà sota la tutela de Guerau Alemany de Cervelló Fou casada amb el comte Guillem I de Cerdanya, de qui fou la tercera muller, i morí bastant abans que ell El 1085, amb el seu marit, li fou confiada pels magnats barcelonins la tutoria del seu nebot, fill de Ramon Berenguer II