Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Jaume Comas i Gil
Cinematografia
Productor, guionista, distribuïdor i actor.
Vida Estudià a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i treballà en El Noticiero Universal 1961 i com a crític de cinema a Ràdio Barcelona, a la Cadena SER i a Fotogramas Es dedicà a la publicitat cinematogràfica en les productores Este Films 1962 i Pefsa El 1964 marxà a Madrid contractat per Ocean Films/Joan Subirana, per dedicar-se a la producció i a coescriure guions per a coproduccions, bàsicament amb Itàlia, amb títols com ara El espontáneo 1963, Jordi Grau Els pirates de Malàisia I pirati della Malesia / Les Pirates de Malaïsie , 1964, Umberto Lenzi, i l’emblemàtic Per un…
escola d’Alexandria
Moviment de científics i tècnics que, des de la implantació a Egipte de la dinastia ptolemaica (s. IV aC), es formà al voltant del Museu d’Alexandria.
No formaven una escola compacta, sinó un grup heterogeni d’especialistes que es trobaven al Museu Tingué la màxima esplendor del s IV aC al II aC, però es mantingué més de sis segles Donaven a llurs estudis un caràcter relativament pràctic, motivat per la necessitat de manufactures per als mercats oberts per Alexandre i de màquines de guerra De fet, a Alexandria es reuní el nombre més gran de científics de la història anterior al s XX, i els seus resultats no foren superats fins ben entrat el Renaixement En medicina, Heròfil i Erasístrat foren els millors anatomistes d’una època i una ciutat…
Joan Boscà i Almogàver
Portada de la primera edició de les obres de Joan Boscà i Almogàver (1543)
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
De família de mercaders i lletrats, serví des del 1514 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V, feu amistat amb Garcilaso de la Vega —el 1522 es trobaren a l’expedició per a socórrer Rodes contra els turcs— i, amb Diego Hurtado de Mendoza, rebé lliçons de l’humanista italià Lucio Marineo Siculo, i fou preceptor del duc d’Alba A Granada, el 1526, s’entrevistà amb Andrea Navagero, per influència del qual adoptà la mètrica i les formes poètiques italianes El 1532 prengué part en l’expedició reial a Viena, i de retorn fixà definitivament la residència a Barcelona, on el 1539 es casà amb…
Safortesa
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_escanner248.jpg)
Armes dels Safortesa
Llinatge català establert al regne de Mallorca arran de la conquesta, i també al de València, on Ramon Safortesa obtingué els llocs de Maurat, Beniquei i Benifato.
El genearca dels Safortesa de Mallorca és el mercader Bernat de Safortesa mort després del 1230 El seu besnet Pere de Safortesa i Colomines mort vers el 1395, anomenat el Príncep dels Mercaders per la seva immensa fortuna, adquirí les cavalleries de Santa Margalida i Hero, fou jurat pels mercaders i el 1382 era ciutadà En el seu testament establí un fideïcomís, amb gravamen de cognom i armes, en favor del seu net Ramon Només tingué una filla, Francesquina de Safortesa i de Marí , que el 1379 ja era casada amb el cavaller Ramon Burguès i Sorià, fill i hereu d’Arnau Burguès i…
Joan Boscà i Almogàver
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra De família benestant relacionada amb les lletres el seu avi Joan Francesc fou poeta en català, serví des del 1505 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V Conegué Garcilaso de la Vega —el 1522 es trobaren a l’expedició per a socórrer Rodes contra els turcs— i fou deixeble de l’humanista italià Lucio Marineo Siculo Una conversa amb l’ambaixador venecià Andrea Navagero l’impulsà a conrear l’ endecasillabo i les formes estròfiques italianes, fet que comportà una revolució en la història de la poesia hispànica El 1532 prengué part en l’expedició reial a Viena, i de retorn fixà…
robot
![](/sites/default/files/media/FOTO/robot.jpg)
Robot de manipulació, d’un sol eix amb dos graus de mobilitat i accionament pneumàtic, equipat amb un terminal de pinça
© Fototeca.cat
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Màquina automàtica capaç de manipular objectes, executar operacions i moviments diversos segons un programa que pot ésser modificable o adaptable, i que pot anar equipat amb sensors per tal de detectar els senyals d’entrada i les condicions ambientals.
Segons el seu comandament els robots poden ésser dirigits a distància quan reprodueixen moviments o ordres d’un generador remot, regulables quan executen moviments concrets mitjançant comandes manuals, programables si llurs moviments són guiats per un programa i intelligents si, a més, tenen capacitat per a modificar llur comportament d’acord amb l’observació de l’entorn per mitjà de sensors El mot “robot” del txec robota , ‘treball forçat’ fou creat per l’autor dramàtic Karel Čapek-Chod el 1920 en una de les seves peces de teatre, RUR Rossum's Universal Robots, per denominar un androide…
Josep Ferrater i Móra
Cinematografia
Filòsof i cineasta amateur.
Vida Es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1936 Dos anys abans, ja publicà el seu primer text dedicat a la fotografia, de la qual en fou un bon aficionat, i el seu primer de cinema, l’interessant assaig cartesià Esquemas sobre el cine 1935, que refeu un parell de cops Precisa divagación sobre el cine 1947 i Digressió sobre el cinema 1961 En aquesta obra relaciona l’art amb la ciència i la tècnica, reafirma el cinema com a art i fixa el moviment com a essència del film Després de participar com a voluntari de la República, el 1939 s’exilià a París i d’allí a l’…
Gérard Depardieu
Cinematografia
Actor cinematogràfic francès.
Biografia Abandonà l’escola a quinze anys i visqué una adolescència i primera joventut entre bohèmia i marginal Es traslladà a París i començà a actuar en el teatre Triomfà com a protagonista de Les valseuses 1973, de Bertrand Blier, i es convertí en un dels més actius i interessants actors europeus, amb prop de 200 títols És també un dels actors europeus no anglosaxons que més sovint ha actuat en produccions nord-americanes Entre els nombrosos premis amb què ha estat guardonat cal esmentar dos premis César del 1981 i el 1991 atorgats, respectivament, per Le dernier métro 1980, de François…
Joan Roís de Corella
Literatura catalana
Escriptor.
S'intitulava cavaller i mestre en teologia Fill d’Ausiàs Roís de Corella i d’Aldonça, la seva família estava en estreta relació amb les d’Ausiàs Marc i de Joanot Martorell Entre el 1455 i el 1461 ja tenia el suficient prestigi literari per a canviar lletres de casuística amorosa amb el príncep Carles de Viana, el qual ostentava aleshores el títol de duc de Gandia Entre la darreria del 1468 i el començ del 1471 obtingué el grau de mestre en teologia Heretà dels seus pares una fortuna que li permeté de dur una vida benestant i de lliurar-se al conreu de la literatura Tingué amors amb una dama…
hel·lenisme
Lingüística i sociolingüística
Branca d’estudis sobre temes de llengua, de literatura i de pensament de l’antiga Grècia.
Als Països Catalans, ja a l’alta edat mitjana hom pot trobar llibres d’autors clàssics a la biblioteca del monestir de Ripoll Hom ha trobat notícies que testimonien l’interès dels monarques de Catalunya-Aragó per a proveir amb autors clàssics llurs biblioteques així, Juan Fernández de Heredia féu nombroses aportacions d’obres d’autors grecs antics i medievals, en temps de Pere III Hom coneix, a més, l’existència de llibres grecs d’Aristòtil, Demòstenes i Plutarc a la biblioteca de Carles de Viana Amb la introducció dels corrents renaixentistes augmentà l’interès pels estudis hellènics, i el…