Resultats de la cerca
Es mostren 2578 resultats
singlada
Transports
Camí que fa una nau en un dia civil, és a dir, en vint-i-quatre hores, comptades de mitjanit a mitjanit.
Una singlada és sempre una mica més gran o més petita de vint-i-quatre hores, a causa de la diferència de longitud adquirida en la seva durada Hom també considera com a singlada, bé que incompleta, els intervals entre la sortida de port i la mitjanit següent, i entre la mitjanit anterior i l’arribada a port La singlada era comptada, abans, de migdia a migdia
horòscop

Horòscop calculat per l'1 de gener de 2000 a les 12 hores a Nova York
© Maksim
Esoterisme
Mapa celeste de la posició geocèntrica dels astres, en un moment determinat, que els astròlegs utilitzen per a fer llurs prediccions i judicis.
Generalment es refereix al moment del naixement d’una persona, però també pot referir-se a un animal, un objecte, un esdeveniment, un país, etc Consta d’una circumferència dividida en 360° sexagesimals, repartits en 12 sectors de 30°, a cadascun dels quals correspon un signe zodiacal , i hom hi indica les posicions planetàries en el moment estudiat i la corresponent divisió en cases segons la latitud i l’hora del dia en què tingué lloc l’esdeveniment Hom fa l’estudi astrològic de l’horòscop tenint en compte especialment la posició dels astres en els signes i les cases astrològiques i els…
Molnija
Astronàutica
Sèrie formada per tres generacions de satèl·lits artificials per a telecomunicacions, llançats el 1965 per l’URSS i situats en òrbites de gran el·lipticitat i inclinació, amb un període aproximat de 12 hores.
Aquestes òrbites permeten que el satèllit romangui prop de nou hores sobre el territori programat en el seu moment, l’antiga URSS mentre s’acosta, passa i torna de l’apogeu, cosa que permet d’emprar-lo com a repetidor
absentisme
Economia
Sociologia
Absència del treball en els establiments productius, mesurat en forma de temps laborable perdut per causes considerades naturals (com la malaltia), excloent-ne habitualment el temps perdut per vacances, vagues, locauts o interrupcions inferiors a una o dues hores.
Normalment, l’absentisme laboral és calculat com a percentatge d’hores perdudes respecte al total de dies o hores de treball d’un any, o bé del nombre de dies per any respecte al nombre total de dies feiners de l’any Cal distingir, però, entre l’absentisme produït per accidents de treball, maternitat o llarga malaltia, que resta més o menys estable, amb l’absència del treball atribuïda a malalties curtes, que és el que, en els països occidentals industrialitzats, ha experimentat un increment progressiu i continuat d’ençà que va acabar la Segona Guerra Mundial Els sociòlegs que han estudiat el…
breviari
Cristianisme
Llibre litúrgic de l’Església catòlica llatina, que conté els texts de l’ofici diví o litúrgia de les hores.
Delimita el contingut i l’extensió de la pregària i li confereix unitat Les parts, o hores canòniques, de què consta, després de la reforma del Concili Vaticà II, són ofici de lectura les antigues matines, laudes, tèrcia, sexta, nona, vespres i completes hi ha estat suprimida l’hora de prima El breviari, la formació del qual ha passat per diverses etapes i la composició del qual ha sofert diverses reformes progressives, deu la seva existència a l’establiment d’una pregària considerada oficial en l’Església La pràctica de l’oració en la primitiva església cristiana fou constant,…
vespre
Primeres hores de la nit.
matines
Música
En el ritu romà, abans de la reforma del concili II del Vaticà (1970), primera de les vuit hores canòniques de l'ofici diví, corresponent a les primitives vigílies nocturnes.
El nom de matines prové del costum medieval present ja en l’ofici dominical de la regla de sant Benet del segle VI de cantar seguides les vigiliae nocturnae i les laudes matutinales o matutini , que se celebraven a trenc d’alba Llarg ofici de salms i de lectures fins a dotze salms, dotze lectures amb els respectius responsoris i tres càntics en l’ofici monàstic festiu, se subdividia -segons els dies i segons el breviari romà o monàstic- en dos o tres nocturns, corresponents a antigues divisions de la pregària nocturna Començaven amb el salm 3 i el cant de l’invitatori salm 94 amb antífona i l…
resistència
Motociclisme
Automobilisme
Modalitat d’automobilisme i motociclisme que combina la velocitat amb la durada d’una cursa.
Mes enllà de dues hores, una cursa ja es considera de resistència, i, per tant, els participants no corren sols, sinó formant equips de dos o més pilots amb el mateix vehicle Respecte a l’automobilisme, a Catalunya foren famoses les 6 Hores de Barcelona i les 24 Hores de Montjuïc, que donaren pas a les 24 Hores del Circuit de Catalunya Fora d’asfalt, els darrers anys les curses de resistència han tingut molta acollida dins de l’autocròs, amb proves de durada mitjana, de tres o quatre hores Aquestes curses també són conegudes com resistencia off road , perquè fan servir circuits…
rellotge
Rellotge de caixa alta policromada (Arenys de Munt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument destinat a mesurar el pas del temps i a indicar el compte de les hores i d’altres unitats de temps.
El fraccionament del dia i de la nit recolzà originàriament en el moviment aparent del Sol i dels estels per la volta celeste, i els primers rellotges aprofitaren aquest moviment, conseqüència de la rotació de la Terra, per a indicar el transcurs de les hores Instruments astronòmics com el rellotge de sol, l’ astrolabi i el nocturlabi sorgiren per a poder efectuar, indirectament o directament, la lectura de l’hora indicada pel rellotge celeste mitjançant l’observació de la posició dels astres respecte de l’horitzó local Per disposar de l’hora actualitzada en qualsevol moment, independentment…