Resultats de la cerca

Exiliat de Mèdici, s’establí a Siena 1434 i a Roma 1445 Escriví uns 150 sonets, de caire burlesc i satíric, poc intelligibles per les freqüents allusions a fets coetanis i per l’ús d’argot local

Dins l’escola sienesa, fortament aferrada a la tradició medieval, fou l’artista més obert a les noves fórmules del Renaixement i, en particular, a la influència de Donatello cimbori de l’altar major 1472, Crist ressuscitat 1476, ambdues a la catedral de Siena Com a pintor es mantingué més apropat al decorativisme gòtic frescs del baptisteri de la catedral de Siena 1450-53, Tríptic de San Biagio 1461-62, catedral de Pienza

Es formà a Bolonya, sota l’influx de Serlio, i viatjà a Roma ~1543, on fou secretari de l’Accademia Vitruviana i inicià el tractat Regola delli cinque ordini d’architettura 1562, el qual esdevingué més tard el corpus academicista més professat Amb tot, els edificis que bastí mostren una notable originalitat i llibertat formal Després d’un viatge a Fontainebleau, l’any 1550 era novament a Roma, on es convertí en l’hereu d’Antonio Sangallo el Jove Entre les seves obres cal destacar el Palazzo Farnese, a Caprarola 1559, iniciat per BPeruzzi i després continuat per Sangallo, i l’església del Gesù…

Treballà preferentment el bronze Canelobre pasqual 1507-16 i Sepulcre de l’abat ATrombetta ~1518, ambdós a la basílica de Sant’ Antonio a Pàdua Relleus de la Vera Creu Museu Correr, Venècia i Tomba de Girolamo Della Torre 1516-21, església de San Fermo Maggiore, Verona, Musée du Louvre, París, obres que evidencien la influència que l’escola de Pàdua, de la qual fou un dels principals representants, rebé de l’escultura florentina a través de Donatello

Format amb JSansovino, treballà a Bolonya escultures de la façana de l’església de San Petronio, 1525 i a Florència, on collaborà amb Miquel Àngel a la capella dels Mèdici església de San Lorenzo, 1533-34 projectà, més tard, els jardins i les fonts de les villes de la Petraia i de Castello Conserven esbossos d’aquestes obres el museu JSoane de Londres, el Kuppferstichkabinett de Berlín i el Cabinet des Dessins, a París

Deixeble de L Carracci i influït pels pintors venecians, utilitzà els forts contrasts lumínics Cridat a Roma 1621 per Alexandre Ludovisi —Gregori XV—, assolí un dels moments més interessants de la seva carrera L’Aurora Roma, Casino Ludovisi El seu estil es decantà a poc a poc vers un cert classicisme mancat d’interès La influència acadèmica restà en ell fins a la mort, malgrat una etapa de contacte amb la manera de Guido Reni

Influït per l’escultura clàssica, treballà preferentment el marbre És autor de la portalada de la Libreria Piccolomini, a la catedral de Siena 1504, i de l’altar major de l’església de Fontegiusta 1509-17 i de l’altar Marsili a l’església de San Martino 1522, també a Siena

Autor de la Pala de Santa Justina 1513, Museo Civico, Pàdua, on mostra la seva formació llombarda i la influència del Ticià, treballà principalment a Brescia, a Cremona 1519-20, frescs de la Passió, a la catedral i a Trento 1531-32, frescs del Castello del Buon Consiglio Una execució àgil i esbossada i un progressiu expressionisme són les característiques definitòries del seu estil

Representant de l’escola sienesa, fou el principal continuador, durant la primera meitat del s XV, de la tradició gòtica bizantinitzant del s XIV La seva obra més important és el Políptic 1437 —avui desmembrat de l’altar major de la catedral de Borgo San Sepolcro National Gallery, Londres coll particular, Bordeus Musée Condé, Chantilly Staatliche Museen, Berlín coll Berenson, Settignano—, en el qual, malgrat l’estilització de les figures i el refinament propi del corrent gòtic internacional, mostra un coneixement de les innovacions sobre l’aplicació de la perspectiva introduïdes per l’escola…

Fou partidari de la compenetració entre arquitectura, pintura i escultura Establert a Venècia 1527, hi aportà la rigorosa sintaxi arquitectònica del classicisme romà l’altar major de la Scuola Grande di San Marco ~1533, la nova Scuola della Misericordia des del 1532, l’església de San Francesco della Vigna des del 1534 i el palau Corner a San Maurizio des de ~1533 Li fou encomanada la renovació del centre urbà de Venècia plaça de San Marco, i des del 1537, amb un projecte unitari i orgànic, en construí els principals edificis Libreria di San Marco, Zecca, Loggetta i fixà els criteris per a…