Resultats de la cerca

De fet, amb el nom genèric de midó hom indica un grup de substàncies que tenen les característiques següents són insolubles en aigua freda, llurs grànuls s’inflen i es trenquen en aigua a 60-75°C, formen sucres per hidròlisi àcida o enzimàtica i, en presència de iode, donen una coloració blava En la fórmula general, n= 1 000 defineix aproximadament l’estructura veritable del midó, que és constituït per un polímer lineal, l' amilosa , i un altre de ramificat, l’ amilopectina Les quantitats d’aquests dos polímers varien en els diversos tipus de midó El midó és el component…

És un sòlid blanc que es fon a 120-70°C, soluble en medi bàsic fort, i insoluble en alcohol i èter Els polímers de pes molecular elevat són també insolubles en l’aigua Hom l’obté per evaporació d’una solució aquosa de formaldehid És emprat com a substitut del formaldehid en les seves aplicacions fungicides i fumigadores i en la fabricació de resines

La seva fórmula és on R és radical àcid Són uns estimulants no iònics d’aplicació tòpica o oral, insolubles en l’aigua i solubles en l’alcohol Hom els designa amb la lletra S i els distingeix per un nombre, segons quin sigui l’àcid esterificant així, hi ha S-20 laurat de sorbitan, S-40 palmitat de sorbitan, etc Són emprats en la preparació de cremes

Químicament es presenta en cristalls pràcticament insolubles en aigua, solubles en la majoria de dissolvents orgànics, que es fonen a 173-179°C És l’estrogen natural més actiu Hom l’administra en forma d’èster, per tal de protegir temporalment el grup hidroxil situat en la posició 17β, de l’oxidació tant bacteriana com enzimàtica L’addició d’un grup alquil en la posició 17α fa que la protecció de l’hidroxil sigui permanent

Hom l’obté per acció de l’àcid acètic sobre el litargiri o làmines molt fines del metall Forma un trihidrat, anomenat sucre de plom , també cristallí i blanc, que perd aigua per escalfament a 75°C i es descompon a 200°C, i és emprat en la preparació de sals insolubles de plom, com a mordent en la tinció del cotó, com a impermeabilitzant, en la manufactura de vernissos, en medicina i com a reactiu analític

Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en l’aigua i insolubles en alcohol i èter, amb una rotació específica α 2 0 D = -6,83° en aigua i un punt isoelèctric de 5,7, que es fonen amb descomposició a 228°C Hom l’obté per hidròlisi de la proteïna de la seda o per combinació de les síntesis malònica i de Gabriel És emprada com a additiu alimentari i en la recerca bioquímica

Té dos isòmers, l’1-clorobutà, CH 2 ClCH 2 CH 2 CH 3 , i el 2-clorobutà, CH 3 CHClCH2CH 3 El primer és un líquid incolor amb el punt de fusió a -123ºC i el d’ebullició a 72ºC El 2-clorobutà és un líquid incolor amb punt d’ebullició a 68ºC Tots dos són inflamables, reaccionen violentament amb oxidants forts i poden arribar a explotar són insolubles en aigua i es fan servir com a dissolvents

Des d’un punt de vista comercial, la més important és l’obtinguda a partir de l’anhídrid piromellític i l’èter 4,4-diaminodifenílic En general les poliimides aromàtiques són insolubles i infusibles, presenten una estabilitat tèrmica excepcional i són estables en l’aire per damunt de 400°C Són emprades, en forma de pellícula, per a l’aïllament de motors elèctrics, a causa de llur resistència al fregament, i per a tota mena de recobriments especials per a altes temperatures

Es presenta en forma de cristalls blancs grisencs, solubles en aigua i insolubles en els solvents orgànics, que es fonen a 288°C Hom l’obté per sulfonació amb òleum de l’anilina a 180°C A causa de la presència d’un grup fortament àcid en la molècula, l’àcid sulfanílic forma sals internes zwitterió Té aplicació en la síntesi de colorants i en la preparació de les seves amides N -substituïdes, les quals constitueixen l’important grup de fàrmacs anomenats sulfamides

Es presenta en forma de cristalls incolors, que s’engrogueeixen per acció de la llum, inodors i insípids, òpticament actius α 1 8 D = -173°C en alcohol, solubles en alcohol i benzè i insolubles en l’aigua, que es fonen a 174-176°C Hom l’obté de les seves fonts naturals i és emprada en medicina com a antihelmíntic, i ha estat utilitzada en pediatria per les seves propietats organolèptiques És, però, tòxica, i produeix sovint xantòpsia i trastorns gastrointestinals