Resultats de la cerca

Participà en l’expedició d’Algèria 1775 i fou secretari d’ambaixada a Portugal 1778 i intendent a Caracas 1783 Nomenat ministre d’hisenda per Godoy 1797, l’any següent el substituí com a secretari d’estat, però, malalt, hagué de renunciar mesos més tard Retirat a Sevilla, hi comandà la Junta Suprema formada arran de la invasió francesa 1808 Més tard, fou membre de la Junta Suprema Central i, el 1810, del Consell de Regència

Poc modificat per la Restauració, ha estat la norma de la vida jurídica francesa contemporània i ha influït també en el dret civil d’altres estats europeus i americans Fou traduït al català el 1812 a instàncies del baró de Gerando, conseller d’estat-intendent dels departaments del Ter i del Segre No arribà mai a ésser promulgat al Principat perquè la majoria dels juristes catalans s’hi oposaren, especialment per la supressió dels fideïcomisos, tan arrelats en el dret català

Lluís XVI de França el nomenà intendent del Rosselló 1778, càrrec que exercí amb moderació es preocupà de la higiene pública i de l’ensenyament millorà l’enllumenat de Perpinyà i s’oposà al projecte del mariscal de Mailly, que volia destruir Banyuls de la Marenda perquè els seus habitants es resistien a pagar la gabella En esclatar la revolució del 1789 fugí precipitadament més tard intentà de justificar-se en el Compte rendu que publicà a París el 1790

Exercí com a organista a San Marcello, de Roma 1578-84, i el 1588 fou nomenat intendent de les arts per Ferran I de Mèdici a Florència, on es posà en contacte amb la Camerata del comte Giovanni Bardi Fou un dels primers compositors que emprà el baix continu La seva principal obra, Rappresentazione di Anima e di Corpo , estrenada a Roma el 1600, és una representació escènica escrita en el nou estil de recitar cantando , molt allunyada de l' oratori clàssic

Fill de l’intendent de València al temps de la invasió napoleònica, fou educat a París i seguí després la carrera militar Durant la primera guerra Carlina es distingí en el setge d' Alpont , pel qual fou ascendit a mariscal de camp Afiliat al partit moderat, fou ministre de la guerra agost-setembre 1840, en un dels governs interins que precediren la presa del poder per Espartero i capità general de València Hom li concedí el títol de comte d’Alpont

L’Audiència Nacional absol el major dels mossos d’esquadra Josep Lluís Trapero , la intendent Teresa Laplana, l'ex-director general de Policia Pere Soler i l'ex-secretari general d'Interior Cèsar Puig La fiscalia demanava deu anys de presó per a cadascun, excepte per a Laplana per a qui en demanava quatre, per rebellió i sedició en el referèndum de l’1 d’octubre Al final del judici la fiscalia va substituir el càrrec de rebellió pels de sedició i desobediència, que el tribunal tampoc admet

Mariscal de camp, fou destinat a la chancillería de València 1708, collaborà amb Melchor Miguel de Macanaz en l’adaptació del País Valencià a les lleis de Castella i hi implantà el monopoli del tabac 1708-11 Fou intendent 1711 i superintendent de València 1713, i els anys 1717-20 superintendent del Principat Noliejà naus armades i de transport per a l’atac a Sardenya i a Sicília 1717-18 i estimulà l’establiment de fàbriques a Catalunya per tal d’assolir un bon nivell d’exportacions

Estudià lleis a València Síndic procurador general de Sagunt 1773, rebé el títol de doctor dels Reials Consells 1774 Fou empresonat per l’intendent general del regne arran d’un plet entre Sagunt i algunes localitats veïnes Aconsellat per FPérez Bayer, dedicà una estança a la casa de la vila de Sagunt per a guardar inscripcions ibèriques i romanes Escriví Disertación sobre el teatro y circo de Sagunto 1793, Relación de antigüedades que en el día existen en la memorable ciudad de Sagunto i la tragèdia La destrucción de Sagunto

Marquès d’Alòs, fill de Josep d’Alòs i Bru Fou nomenat tinent general el 1814 i fou ministre de la guerra i interí de marina, del juny de 1819 al març de 1820, de manera que ocupava aquests càrrecs en produir-se la insurrecció de Riego El 1825 fou nomenat capità general de les Balears Fou ben considerat pels mallorquins, però entrà en conflicte amb el bisbe, l’intendent, el comte de Montenegro i alguns eclesiàstics locals aquests el denunciaren a Ferran VII i aconseguiren que fos destituït el 1828 Alòs pogué, però, justificar-se i fou nomenat conseller de guerra

Soci del Club Atano, es proclamà quatre cops campió de Catalunya de mà amb Benito Torres 1951, 1952, 1953, 1958 A la fi dels anys cinquanta, fou intendent del Frontó Sol y Sombra Entre el 1959 i el 1981 treballà a la Federació Catalana de Pilota, on assessorà els pilotaris més joves i tingué cura dels seleccionats catalans en totes les competicions oficials de mà Com a directiu del club Casa de los Navarros, impulsà l’escola de pilotaris de l’entitat 1977, de la qual ha sortit Rubén Arribas Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991