Resultats de la cerca
Es mostren 819 resultats
Institut Universitari de Lingüística Aplicada
Centre de recerca i formació de postgrau de la Universitat Pompeu Fabra fundat i dirigit per M.Teresa Cabré Castellví (1994-2004).
Actualment n'és la directora MTeresa Turell Julià i està format per un conjunt d’investigadors, collaboradors i becaris L’Institut Universitari de Lingüística Aplicada IULA participa en organismes i xarxes temàtiques nacionals i internacionals, organitza seminaris de recerca i promou activitats científiques periòdiques Les principals línies d’investigació de l’Institut estan relacionades amb la lexicografia, la terminologia, la neologia, el discurs especialitzat, la variació lingüística, la documentació, la lingüística forense, l’enginyeria lingüística i la lingüística…
Bonaventura Ribas i Quintana
Arxivística i biblioteconomia
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic, arxiver i escriptor.
Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en dret civil i canònic S'ordenà el 1855 Fou canonge de Barcelona 1876 i ardiaca 1893 Nomenat arxiver de la catedral, ordenà l’arxiu i l’obrí als investigadors Collaborà en el Diari de Barcelona i escriví algunes obres d’investigació, com Lo bisbe Sapera 1891 Entrà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on publicà un treball històric sobre sant Ramon de Penyafort
Jaume Planes i Bernat
Historiografia catalana
Arqueòleg i antiquari.
Fou un dels pioners de l’arqueologia mallorquina del s XIX Destaquen els seus treballs sobre jaciments prehistòrics i sobre epigrafia llatina Fou membre fundador de la Societat Arqueològica Lulliana Realitzà diferents excavacions arreu de Mallorca i collaborà amb investigadors de renom internacional com ara Émile Cartailhac i Emil Hübner Com a investigador, reuní una important collecció d’objectes del període talaiòtic que es troba a la secció balear del Museu Arqueològic de Barcelona des del decenni del 1940
Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos
Historiografia catalana
Sessions d’estudi dedicades a fornir una metodologia per als investigadors locals de les comarques catalanes.
L’AIE del Penedès i la Conca d’Òdena, celebrada a Martorell el 1950 i l’AIE de les comarques catalanes, a Santes Creus el 1953, foren la primera i la segona trobades d’estudiosos d’aquesta sèrie Fins el 2000 se n’han fet 43 L’AIE és una reunió científica d’estudiosos que té lloc de manera itinerant per tot Catalunya, amb incursions esporàdiques en indrets de parla catalana, com Perpinyà 1971, la parròquia andorrana d’Encamp 1993 i Morella 1996 La primera assemblea 1950 fou impulsada per Joan Mercader i Riba, d’Igualada, i Josep Iglésies i Fort, de Reus, i per un bon nombre de collaboradors…
Institut de Paleontologia ‘‘Miquel Crusafont’’

Exterior de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont
© JoMV
Paleontologia
Centre de recerca paleontològica, situat a Sabadell, creat l’any 1969 per la Diputació de Barcelona, a instàncies del seu fundador i aleshores catedràtic de paleontologia de la Universitat de Barcelona, Miquel Crusafont i Pairó, i integrat el novembre de 2008 a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.
Durant la seva existència acollí la collecció de mamífers fòssils més important de l’estat, i una de les més importants d’Europa, molts d’ells provinents de les conques catalanes, com el Vallès-Penedès i les depressions prepirinenques La seva línia d’investigació se centrà bàsicament en l’estudi de les faunes de vertebrats fòssils terrestres, i entre les troballes més importants destaca la d’un esquelet molt sencer de l’hominoide Dryopithecus al jaciment vallesà de Can Llobateres , que aportà noves dades sobre l’evolució dels primats superiors i dels humans, com posteriorment també ho feren l…
Francesc Xavier Lluch i Gros

Francesc Xavier Lluch i Gros
© Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa
Indústria tèxtil
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i expert tèxtil.
Estudià a Llotja, a Barcelona, on més tard fou professor de dibuix El 1859 fou nomenat catedràtic interí de teoria i pràctica dels teixits, a l’Escola Industrial de Barcelona i, en propietat, el 1863 Fou un dels primers investigadors científics de la fabricació de teixits Publicà Tratado teórico-práctico de la fabricación de tejidos amb Francesc Miralles, 1852, Arte de armonizar los colores 1858, Breves apuntes sobre el curso de teoría y práctica del tejido 1872 i altres tractats
Maurice Hugh Frederick Wilkins

Maurice Wilkins
© Fototeca.cat
Biologia
Física
Físic i biòleg britànic.
Investigà en el camp de la física atòmica separació dels isòtops de l’urani i, més tard, féu estudis sobre difracció de raigs X, els quals permeteren a Watson i Crick de proposar un model nuclear de l’àcid desoxiribonucleic 1953 El 1962 compartí amb aquests dos investigadors el premi Nobel de medicina, que els fou atorgat pels descobriments referents a l’estructura molecular dels àcids nucleics i llur significació per a la transferència d’informació en la matèria viva
Johannes Peter Müller
Biologia
Fisiòleg alemany.
Professor a Berlín 1833, féu importants investigacions sobre la fisiologia del sistema nerviós, els òrgans dels sentits Zur vergleichenden Physiologie des Gesichtssins des Menschen , 1826, l’activitat secretora De glandularum secernentium structura , 1830 i l’anatomia comparada El seu Handbuch der Physiologie des Menschen 1833-40 fou llibre de text a quasi totes les universitats alemanyes Formà investigadors com Schwann, Henle, Virchow, Helmholtz, etc, que evolucionaren des de la Naturphilosophie de principis de segle fins a la més rigorosa fisiologia experimental
Centre d’Estudis Avançats de Blanes
Centre de recerca del CSIC creat a Blanes el 1985.
Als inicis disposava de tres grups de recerca, dos de dedicats a l’estudi dels oceans ecologia bentònica i oceanografia, i l’altre, a la intelligència artificial El 1988 s’hi afegí un grup d’astrofísica, i més endavant el grup d’ecologia bentònica s’amplià amb investigadors especialistes en limnologia Posteriorment el grup d’intelligència artificial 1994 i el d’astrofísica 1996 es traslladaren a l’Institut d’Investigació en Intelligència Artificial i a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, respectivament
Collegats
Historiografia catalana
Anuari del Centre d’Estudis del Pallars.
Nasqué el 1987 amb l’objectiu de divulgar i coordinar els treballs dispersos elaborats pel Centre, i per tal d’informar els investigadors i les institucions Els seus responsables han volgut establir un equilibri entre recerca i difusió, mantenint la qualitat científica però amb una redacció amena per a un lector no especialista Entre els collaboradors destaquen Pep Coll, Jordi Abella, Ramon Boixareu, Josep M Bringué i Llorenç Sànchez Vilanova L’aparició de la publicació és irregular a causa de les dificultats econòmiques