Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
amoni quaternari
Química
Designació genèrica dels radicals monovalents NR 4
que resulten de la substitució en el radical amoni dels quatre hidrògens per grups alquil (o tres grups alquil i un aril).
Els amonis quaternaris existeixen solament en forma d’hidròxids i sals, és a dir, en forma d’ions R 4 N + Per extensió són anomenats també amonis quaternaris els composts obtinguts quan un nitrogen d’un heterocicle forma quatre enllaços amb elements altres que l’hidrogen, donant un catió Les sals d’amonis quaternaris resulten de l’alquilació de les amines terciàries i els hidròxids que són bases fortes són obtinguts per addició d’òxid d’argent a una solució aquosa d’un halur Atès que no hi ha cap hidrogen disponible, els composts d’amonis quaternaris no es dissocien en escalfar-los com fan…
Manuel Ballester i Boix

Manuel Ballester i Boix
© Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació
Química
Químic.
Fou professor de la Universitat de Barcelona 1946-78 i de la Universitat de Harvard, EUA 1949-51, i director de l’Institut de Química Orgànica Aplicada del CSIC 1971-85 Dirigí programes d’investigació als EUA i a l’Estat espanyol El 1982 li fou concedit el premi Príncipe de Asturias de la investigació científica i tecnològica, i el 1985, la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic Des del 1969 fou acadèmic corresponent de l'Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, i des del 1982, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona L’equip de treball que…
ATPasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la hidròlisi del trifosfat d’adenosina (ATP) en àcid ortofosfòric i difosfat d’adenosina (ADP), segons la reacció: ATP + H2O = ADP + P.
Se l’anomena també ATP-fosfohidrolasa Manifesten aquesta activitat fosfatàsica la miosina, l’actomiosina, els mitocondris, els microsomes i les membranes cellulars En alguns casos l’activitat ATPàsica resulta activada pel Ca +2 o pel Mg +2 , i en altres per ambdós ions, i és inhibida per la ubaïna Hidrolitza també el trifosfat d’inosina ITP i altres trifosfats de nucleòsids la seva especificitat de substrat depèn de la presència dels ions divalents esmentats i d’altres monovalents com el Na + i el K + És conegut també un altre enzim d’activitat similar a la de l’…
Wolfgang Paul
Física
Físic alemany.
Estudià a la Universitat Tècnica de Munic i a la de Berlin, on es doctorà el 1939 Fou professor a les universitats de Kiel i Gotinga, i des del 1952 exercí la docència a la Universitat de Bonn fins que es retirà l’any 1981, i n'esdevingué professor emèrit Compaginà la docència amb la direcció de la Divisió de Física Nuclear de la CERN Durant la dècada del 1950 experimentà amb camps elèctrics i magnètics fins a aconseguir aïllar ions individuals àtoms amb càrregues elèctriques que en feren possible el seu estudi i mesurament El desenvolupament de la tècnica d’aïllar…
base
Química
Cadascuna de les substàncies caracteritzades químicament per les següents propietats:.
provocar el canvi de color o el viratge de determinades substàncies orgàniques, anomenades indicadors , o bé regenerar llur color primitiu quan aquest ha estat alterat prèviament pels àcids, i donar amb els àcids reaccions de neutralització en què es perden les propietats característiques d’ambdues classes de substàncies i es formen sals Trets organolèptics menys generals de les bases són llur sabor amarg i llur tacte untuós El concepte de base s’ha desenvolupat parallelament al d' àcid La primera teoria moderna que intentà de relacionar les propietats àcides o bàsiques amb la…
amfòter | amfòtera
Química
Dit de les espècies químiques, moleculars o iòniques que es poden comportar com a àcids i com a bases, depenent de les circumstàncies i de la natura dels constituents amb els quals entren en reacció.
Així, l’hidròxid d’alumini es comporta com a base enfront dels àcids forts, formant sals alumíniques, mentre que es comporta com a àcid enfront de les bases fortes, donant aluminats Altres hidròxids amfòters típics són els de zinc, de plom, de crom, d’estany divalent, etc Les reaccions àcid-base de tots aquests hidròxids insolubles transcorren en realitat per mecanismes de formació o descomposió d’hidrocomplexos, segons els quals les molècules d’aigua coordinades a l’ió metàllic hidratat són substituïdes per ions hidròxids o viceversa, i guarden per tant una relació estreta amb…
mol
Física
Unitat de quantitat de matèria que equival a la d’un sistema que conté tantes entitats elementals com àtoms hi ha en 0,012 kg de carboni 12.
El mol és una de les set unitats bàsiques del SI fou afegit a les altres sis el 1971 La definició del mol és, alhora, un aclariment del significat de la magnitud física anomenada quantitat de matèria , que cal distingir de la massa la matèria és constituïda per entitats elementals àtoms, ions, molècules, electrons, d’altres partícules fonamentals o agrupacions de partícules fonamentals en el sentit que, en un determinat procés, són aquestes entitats elementals les que intervenen com a subjectes hom diu que dues mostres de matèria, formades, per exemple, per àtoms, ions…
antiàcid
Farmàcia
Fàrmac que actua neutralitzant per reacció química l’acidesa, com el clàssic bicarbonat sòdic, el citrat i el fosfat sòdics, el carbonat càlcic i l’òxid de magnesi, o eliminant-la per adsorció, com els silicats i els hidròxids d’alumini.
També han estat provades, amb poc èxit, les resines bescanviadores d’ions
reactiu segrestant
Química
Denominació genèrica de diversos reactius, pertanyents a una gran varietat de tipus funcionals, que tenen la propietat de formar complexos definits i solubles, de gran estabilitat, amb diversos cations metàl·lics, segrestant-los de l’entorn que els contenia.
Els agents segrestants són reactius quelants i troben aplicació en anàlisi química, tant qualitativa com quantitativa EDTA tetrasodi, oxina Pel que fa a la química orgànica, i en particular a la síntesi, s’han desenvolupat en els darrers anys diversos polièters macrocíclics, anomenats èters corona , així com una varietat d’estructures policícliques amb pont comú, anomenades criptands , els quals, en segrestar els ions metàllics, provoquen un gran augment en la basicitat i la nucleofília de tota una gran varietat de reactius iònics, així com la solubilització de…
quelació
Bioquímica
Procés mitjançant el qual es forma un complex de coordinació, anomenat quelat, entre un ió metàl·lic i un lligand bidentat o multidentat.
La quelació comporta un canvi notable de les propietats dels ions que la sofreixen, especialment pel que fa a la coloració i a la conductivitat elèctrica D’altra banda, el procés de quelació origina espècies notablement més estables que les que es formarien entre els mateixos ions i lligands monodentats, principalment a causa de factors de tipus entròpic efecte de quelat La quelació troba aplicació en anàlisi química, tant qualitativa com quantitativa, ja sia mitjançant la formació de quelats colorats característics de determinades espècies catiòniques, ja sia…