Resultats de la cerca

Fou membre del servei d’informació militar durant la guerra d’Indoxina, i posteriorment fotògraf de premsa al Vietnam El realisme de la seva càmera imprimí un to estètic a la Nouvelle Vague Fou el principal director de fotografia de Jean-Luc Godard À bout de souffle , 1960 Une femme est une femme , 1961 Vivre sa vie , 1962, etc i de François Truffaut Tirez sur le pianiste , 1960 Jules et Jim , 1962 La peau douce , 1964, i collaborà també amb Jacques Demy i Pierre Schoendoerffer Com a realitzador dirigí  Hoa-Binh 1970, La légion saute sur Kolwezi 1980 i SAS à San Salvador 1983…

Jugador del Reial Club de Tennis Barcelona-1899, en categoria júnior arribà a ser número 1 del món 1986 Fou campió de Catalunya individual 1995 i de dobles 1988, amb el seu germà Emilio, campió 1993 i subcampió 1988, 1989 d’Espanya individual, i també campió 1992, amb J Burillo i subcampió 1989, amb J Arrese 1994, amb JL Rascón d’Espanya en dobles En l’àmbit internacional guanyà quatre torneigs individuals de l’ATP Tour Buenos Aires 1988, Bolonya 1989, 1994 i Tel-Aviv 1996 En dobles guanyà dos torneigs de l’ATP Masters Series –Indian Wells 1991, amb Jim Courier i Hamburg 1997,…

Format a la televisió, feu esporàdiques incursions cinematogràfiques — Gumshoe 1971 i The Hit 1984— fins que l’èxit de My Beautiful Laundrette 1985 li permeté desenvolupar la seva mirada crítica a través dels films Prick Up Your Ears 1987, Sammy and Rosie Get Laid 1987, Dangerous Liaisons 1988, César a la millor pellícula estrangera el 1990 i premis Sant Jordi 1990 del públic i del jurat a la millor pellícula estrangera o The Grifters 1990, adaptació d’una novella de Jim Thompson realitzada als Estats Units d’Amèrica També ha dirigit Hero 1992, The Snapper 1993, Mary Reilly 1995…

Formà part de la Comédie Française i del Théâtre National Populaire de Jean Vilar Dedicada al cinema, començà a adquirir popularitat amb Ascenseur pour l’échafaud 1958 i Les amants 1959 Interpretà personatges sensuals i de vegades misteriosos, sovint dominats per una mena de fatalisme Entre les seves interpretacions, cal destacar les de les pellícules  Le Dialogue des carmélites 1959, La notte 1960, Moderato cantabile premi d’interpretació a Canes, 1960, Jules et Jim 1962, Le journal d’une femme de chambre 1963, Viva María, Chimes at Midnight 1965, L’histoire immortelle 1966, Mrs…

Estudiant de psicologia i de música, entrà al món de l’espectacle com a vocalista de l’orquestra del seu marit, Stanley Roberts Poc després fou contractada per la Metro Goldwyn Mayer, i fou el director d’aquesta companyia, Louis B Mayer, qui li posà el nom artístic de Janet Leigh i li donà un paper al cinema l’any 1947 a The Romance of Rosy Ridge Leigh actuà en unes 50 pellícules, entre les quals Little Women 1949, Scaramouche 1952, Colorado Jim 1953, The Vikings 1958, Touch of Evil 1958, d’Orson Welles, The Manchurian Candidate 1962 i Harper 1966 La seva…

Després dels estudis primaris es dedicà a treballar en diversos oficis, fins que el 1953 collaborà, com a crític, a Cahiers du Cinéma i Arts El 1955 féu el seu primer curtmetratge, Une visite , i després es convertí en l’ajudant de RRossellini, fins el 1958 Figura destacada de la Nouvelle Vague, establí nous postulats sobre l’estètica i l’expressió cinematogràfica, una nova capacitat expressiva de la imatge per ella mateixa L’any 1959 obtingué el premi a la millor direcció al Festival de Canes per Les Quatre-cents coups, i el 1973 rebé l’Oscar a la millor pellícula estrangera per La nuit…

D’adolescent tocà informalment amb Gary Burton, que l’incorporà al seu quartet l’any 1974 Posteriorment tocà i realitzà gires amb els seus propis grups A partir del 1978, després del gran èxit del seu disc The Pat Metheny Group, gaudí d’una amplíssima audiència Entre els membres del seu grup han destacat Jaco Pastorius, Dewey Redman i Jack DeJohnette Durant els anys vuitanta organitzà i dirigí un trio i un quintet, i compongué música per a diversos films Músic amb una tècnica brillant, toca tant la guitarra elèctrica convencional com la de dotze cordes Al contrari que alguns guitarristes…

Germana del també escriptor Terenci Moix Considerada una de les principals veus literàries de l’anomenada  Gauche Divine  a la Barcelona dels anys seixanta i setanta del segle XX, conreà diversos gèneres, com la novella, la poesia, la literatura infantil i l’assaig, a més de la traducció i l’edició La seva poesia, en la línia avantguardista europea, es destaca per la utilització del collage Baladas para el dulce Jim 1969, A imagen y semejanza 1970, premi Vizcaya,  Call me Stone 1969, No Time for flowers 1971, etc Els llibres de relats i les novelles reflecteixen el seu entorn i…

Músic professional des del 1963, formà part del grup The Grease Band 1966-68, amb el qual enregistrà la seva versió de With a Little Help from My Friends  dels Beatles 1968, interpretada l’any següent al festival de Woodstock, i que convertí la seva veu ronca i les interpretacions passionals en una de les referències més inconfusibles i conegudes del rock El 1970 donà continuïtat a aquest primer èxit amb la gira pels Estats Units Mad Dogs and Englishmen, amb més de quaranta músics Les seves nombroses cançons moltes de les quals són versions i discs, sovint en collaboració amb estrelles del…

Cec de naixement i nascut en una família molt humil, rebé classes de piano des de tres anys En l’adolescència descobrí el jazz i començà a treballar com a músic en pubs i sales de ball Aviat fou un dels músics britànics més reconeguts Influït per Fats Waller i Teddy Wilson, el 1937 enregistrà el seu primer disc, i obtingué reconeixement al seu país L’any 1947 emigrà als Estats Units, on es nacionalitzà més tard 1956, i s’establí a Nova York Formà un quintet de gran popularitat, que incloïa vibràfon i guitarra i que produí el distingible so Shearing, basat en l’estil pianístic de block chords…