Resultats de la cerca
Es mostren 313 resultats
Josep Plana i Castillon
Cristianisme
Bisbe.
Féu estudis eclesiàstics i de jurisprudència a Osca El rei li concedí un benefici a la Seu d’Urgell 1753 i l’ardiaconat de Ledesma 1758 a la catedral de Salamanca, d’on fou vicari general i provisor Bisbe de Tarassona 1766 És autor d’alguns escrits pastorals i d’una concòrdia sobre l’impost de l’excusat 1777
Académie des Sciencies Morales et Politiques
Institució fundada el 1795 per la Convenció Nacional.
Fou suprimida per Napoleó 1803 i restablerta pel govern de Lluís Felip 1832 Té la seu a París Consta de 50 membres titulars, 10 membres lliures, 12 membres associats estrangers i 60 corresponents Els acadèmics estan dividits en cinc seccions filosofia moral i sociologia legislació, dret públic i jurisprudència economia política, estadística i finances i història i geografia
testament hològraf
Dret civil
Dret civil català
Testament caracteritzat pel fet d’exigir uns requisits de forma molt simplificats (introduïts pel Codi Civil espanyol, seguint el model del Codi Civil francès): el testador, que només pot atorgar-lo si ha assolit la majoria d’edat, escriu ell mateix el testament, amb expressió de l’any, mes i dia de l’atorgament, i el signa.
Caduca si no es protocollitza dins el termini de cinc anys a comptar des de la mort del testador Desconegut a Catalunya, fou introduït per la jurisprudència a base de donar un abast excessiu a les disposicions del Codi Civil, per les quals, segons l’actual compilació del dret civil català, el testament hològraf vigeix a Catalunya
Alexandre Bulart i Rialp
Literatura catalana
Dret
Advocat i escriptor.
S’especialitzà en temes mercantils, i fou elegit membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1929 Com a secretari de la mantenidoria catalana del felibritge , promogué les relacions catalanooccitanes Collaborà a La Tralla , i publicà novelles El relliscall , 1922, l’estudi Sinopsi mistralenca 1932 i De les meves tresqueres 1928, amb un pròleg de Josep Carner
,
Digest
Dret romà
Compilació de la jurisprudència romana clàssica, elaborada per ordre de l’emperador Justinià.
Fou encarregat a una comissió presidida per Tribonià i composta per quatre professors més Teòfil i Cratí, de Constantinoble, i Doroteu i Anatoli, de Beirut hi figuraven també onze advocats de Constantinoble i el Comes sacrarum largitionum Fou promulgat amb el nom de Digesta o Pandectae el 533 Passà a formar part del Corpus Iuris Civilis
Raimon Duran i Ventosa
Història del dret
Advocat i jurista, fill de Manuel Duran i Bas.
Collaborà amb el seu pare en la seva actuació professional i de defensa del dret català, especialment en la redacció de la Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña 1883 Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Publicà La hipoteca marítima 1888, L’ivresse devant le droit pénal 1890 i La família catalana 1895
Joaquim Rei i Esteve
Història del dret
Jurisconsult.
Catedràtic de lleis a Cervera, fou diputat a corts els anys 1813, 1820 i 1821 Regent de l’audència de Mallorca 1835 i de la de Barcelona 1836 El 1822 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que presidí 1839-42, i també presidí la de Jurisprudència El 1846 fou nomenat rector de la universitat literària de Barcelona
Joaquim Marín i Mendoza
Història
Erudit.
Doctor en filosofia i lletres i en dret per la Universitat de València, fou catedràtic de dret natural als Estudios de San Isidro de Madrid i membre de l’Academia de la Historia Fou autor de l’obra Historia de la milicia española 1776 i Historia del derecho natural y de gentes 1776 i anotà unes quantes obres de jurisprudència
Frederic Trias de Bes i Giró
Història del dret
Notari.
Fill de Joan de Déu Trias i Giró Es llicencià 1923 i doctorà 1924 en dret a Barcelona S'especialitzà en temes de dret privat, collaborà en revistes especialitzades, com La Notaría i Revista de Derecho Privado , i participà en els congressos internacionals de notaris de Madrid 1950, Roma 1958, etc Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
senatconsult vel·leià
Dret català
Dret romà
Senatconsult (vers el 46 dC) degut als cònsols Marc Sul·là i Vel·lei Tutor, pel qual és concedida una excepció a qualsevol demanda o petició judicial que tingui per objectiu l’execució d’una obligació assumida per una dona o per haver donat fiança o acceptat préstecs per compte d’altri.
Més endavant la jurisprudència l’anà estenent a tots els casos d’intercessió de la dona Dins l’ordenament jurídic romà, aquella institució fou completada per l’autèntica de Justinià Si qua mulier , on es declararen nuls tots els actes d’intercessió de la muller a favor del marit, si doncs aquella no en tenia profit Des del segle XIII s’estengué a l’ordenament jurídic català