Resultats de la cerca
Es mostren 3010 resultats
xarxa telefònica
Estructura d’una xarxa bàsica per cable i satèl.lit, centrada en una àrea urbana i interconnectada amb diverses xarxes cel·lars
© Arxiu Fototeca.cat
Conjunt de totes les instal·lacions destinades a la prestació del servei telefònic; comprèn les línies d’abonat, les centrals de commutació i els circuits i enllaços d’interconnexió, com també els sistemes de transmissió.
Els elements bàsics de tota xarxa telefònica són els aparells d’abonat telèfons, els quals són connectats mitjançant circuits línies d’abonat als punts de commutació centralitzats centrals A causa de l’elevat nombre d’aquestes centrals, anomenades locals , no és econòmic de connectar-les entre elles directament, sinó que cal disposar de centrals d’ordre superior, dites primàries o de sector , la missió de les quals consisteix a interconnectar les centrals locals que en depenen i facilitar la unió amb centrals de categoria superior secundàries Al vèrtex d’aquesta xarxa hi ha les…
tren d’alta velocitat
Tren d’alta velocitat del trajecte Barcelona-Madrid
© RENFE
Transports
Tren que circula a velocitats mitjanes superiors a 200 km/h per línies d’alta velocitat.
Actualment, tant el material mòbil com les línies més modernes permeten que el ferrocarril d’alta velocitat arribi fins a 350 o 400 km/h amb gran seguretat Les infraestructures per on han de circular aquests trens han de tenir uns paràmetres de qualitat estrictes, com són amplis radis de corba situats entre 4000 i 7000 metres, rampes màximes que no superin 12,5 millèsimes, túnels de gran secció per a reduir els efectes aerodinàmics, gran separació entre les vies entrevia de 4,7 a 5 metres i construcció estanca de les caixes del vehicle per a evitar molèsties als viatgers a causa de les…
línia trigonomètrica
línies trigonomètriques de l’angle α (OA=1); sin α=MP; cos α=OM; tg α=AT; cotg α=BS; sec α=OT; cosec α=OS
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Cadascun dels segments amb els quals hom representa geomètricament, basant-se en una circumferència de radi 1 (cercle goniomètric), les funcions trigonomètriques.
clau
Evolució de les claus. En la darrera línia les actuals clau de fa, de do i de sol (d’esquerra a dreta)
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Signe que es col·loca al principi del sistema musical (pentagrama, tetragrama, etc.) i que serveix per a determinar el nom i l’altura del so de la línia que el porta i, per extensió, el de les altres línies i espais del sistema.
Actualment s’utilitzen tres claus la clau de sol, que indica el sol3, la clau de do, que indica el do3, i la clau de fa, que indica el fa 2 Un element gràfic característic de cada clau assenyala quina és la línia del pentagrama sobre la qual té efecte directe en la clau de sol, és la corba amb la qual es comença el seu traç en la clau de do, és el centre de la clau, i en la clau de fa, són la corba superior i els dos puntets Les claus s’utilitzaven amb un doble objectiu determinar el registre i centrar l’àmbit de la veu o instrument en el pentagrama defugint al màxim l’ús de línies…
Gaetani
Llinatge feudal italià originari de la Campagna amb línies a Anagni, a Pisa, a Roma i a Sicília.
La seva estirp documentada és Mattia Gaetani, o Caetani , d’Anagni mort vers el 1190 El seu fill Roffredo I Gaetani es casà amb Emilia Patrasso, neboda del papa Alexandre IV De llurs fills, Benedetto I Gaetani fou cardenal, i després papa, amb el nom de Bonifaci VIII , i Roffredo II Gaetani mort el 1296 fou senador de Roma i rebé 1295 de Carles II de Nàpols el comtat de Caserta El fill d’aquest, Pietro II Gaetani mort el 1308, vengué Caserta el 1308 i rebé del seu oncle, el papa, les senyories de Sermoneta 1297 i de Ninfa 1300 i el càrrec de marquès de la Marca d’Ancona Fou pare de Roffredo…
quadricular
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Traçar línies que formin una quadrícula.
blocatge
Esquema del sistema de blocatge
© Fototeca.cat
Transports
Sistema de senyalització emprat en les línies de ferrocarril per a impedir que dos trens, dues màquines, etc, que circulen per una mateixa via entrin en col.lisió.
A l’inici del ferrocarril hom utilitzà per a aquest fi un tros de fusta amb el nom de dues estacions contigües que servia de penyora al maquinista, de manera que fins que el tren no arribava a l’altre extrem de la secció i el maquinista no lliurava la penyora al cap d’estació, aquest no podia donar sortida a cap tren en sentit contrari Els avisos al maquinista solen ésser fets actualment amb senyals mecànics pantalles giratòries, braços mòbils, etc o lluminosos llums de diferents colors, situats vora la via i que poden ésser reproduïts a la cabina de comandament, de manera que el maquinista…