Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
La carn i els seus derivats
Són anomenades genèricament carn les parts toves i fibroses dels mamífers i de les aus, fonamentalment les que corresponen al teixit muscular La carn és un aliment molt complet, ja que és rica en proteïnes, en lípids, en vitamines i en minerals Tanmateix, el seu contingut d’hidrats de carboni és pràcticament nul La carn crua conté entre un 50 i un 70% del seu pes d’aigua Durant la seva cocció, la major part de l’aigua s’evapora i, per això, la carn cuita és una mica més seca i dura El contingut de proteïnes de la carn oscilla al voltant d’un 20% Tanmateix, hi ha certes…
Carl Peter Henrik Dam
Bioquímica
Bioquímic danès.
Després d’haver ensenyat bioquímica a l’institut politècnic de la seva ciutat nadiua, investigà a la Universitat de Rochester Nova York en 1942-45 Pel descobriment de la vitamina K rebé, juntament amb Edward Adelbert Doisy, el premi Nobel de medicina 1943 Els seus treballs abasten els camps d’estudi de les vitamines, els lípids, la coagulació de la sang i la formació dels càlculs biliars
Funció extradigestiva del fetge
Fisiologia humana
El fetge és una víscera indispensable per a l’organisme, ja que a més d’encarregar-se de l’elaboració i la secreció de la bilis, intervé directament o indirectament en gairebé la totalitat dels processos metabòlics Esquemàticament, les funcions principals que corresponen a aquest òrgan, a part les ja esmentades elaboració i secreció de bilis, inclouen el processament i l’emmagatzemament dels hidrats de carboni, les proteïnes i els lípids absorbits al tub digestiu la metabolització de nombroses hormones la depuració de nombrosos elements que conté la sang, i l’eliminació, a través de les…
plasma
Biologia
Part líquida de la sang sense coagular, obtinguda després de separar-ne els elements cel·lulars.
És integrat per aigua 90%, proteïnes de 7 a8 g/l, glúcids, lípids, electròlits, urea, etc El residu líquid que resta després de coagular-se el plasma és anomenat serum El plasma compleix funcions de manteniment de les constants físicoquímiques de la sang viscositat, pH, pressió osmòtica, etc i actua com a mitjà de transport de substàncies nutritives i catabòliques, de la calor i de vitamines, hormones, anticossos i medicaments
aminoalcohol
Química
Substància orgànica que té almenys una funció amina i una funció alcohol.
Els aminoalcohols i llurs èsters comprenen substàncies de considerable interès tècnic, tals com les etanolamines anestèsics locals importants, tals com la novocaïna alcaloides tals com l’efedrina i la cocaïna, i alguns constituents de certs lípids, tals com l’esfingosina Els mètodes principals de preparació d’aminoalcohols són la reacció amb amoníac d’halohidrines i epòxids i la reducció de composts bifuncionals tals com els nitroalcohols, els hidroximitrils, les hidroxioximes, o les aminocetones
centrals
Botànica
Ordre de bacil·lariofícies, amb els frústuls de simetria radiada, sovint circulars o triangulars, sense rafe.
Les cèllules són sempre immòbils en fase vegetativa i contenen nombrosos plasts circulars i gotetes de lípids Tenen reproducció sexual oògama, amb els gàmetes masculins flagellats També es multipliquen per auxosporulació Inclou gèneres principalment marins i planctònics, com Coscinodiscus, Rhizosolenia, Biddulphia , solitaris i Chaetoceros , colonial, molt important al plàncton de primavera Cyclotella , de cèllules solitàries planctòniques, i Melosira , de cèllules agrupades en colònies filamentoses, són els més importants de l’aigua dolça
xantofícies
Botànica
Classe de crisòfits constituïda per algues unicel·lulars o pluricel·lulars, amb cloroplasts generalment nombrosos, discoides i de color verd groguenc.
Com a pigments tenen clorofilla, xantofilles i carotens Com a material de reserva no presenten mai midó, sinó lípids i un polisacàrid crisolaminarina La reproducció asexual té lloc mitjançant zoòspores o aplanòspores La reproducció sexual és per isogàmia, per heterogàmia o, més rarament, per oogàmia Les cèllules mòbils tenen dos flagels desiguals, un dels quals és barbulat La majoria són dulciaqüícoles Comprèn, entre altres, els ordres de les vauquerials, de les xantococcals, de les xantomonadals i de les xantotricals
xampinyó
Conreu de xampinyons
© Fototeca.cat
Micologia
Alimentació
Bolet de la família de les agaricàcies, de 5 a 10 cm d’alt, de capell carnós, bombat, blanquinós, amb làmines primerament rosades i finalment d’un bru fosc, i de cama curta, amb un anell membranós.
Fa una olor agradable i característica És gairebé l’únic bolet cultivable Hom el conrea en caves, sobre fems La composició dels xampinyons per cada 100 g és de 4 g de proteïnes, 0,15-0,25 g de lípids i 2,8-3,3 g de glúcids 0,8-1 de fibra, i produeixen 26 calories Contenen vitamines i minerals Hom els consumeix frescs, secs o en conserva, generalment per a acompanyar ous, peix, pollastre, carn, etc
lecitina
Bioquímica
Fosfoglicèrid que conté colina.
En la seva fórmula general , R 1 i R 2 són les cadenes hidrocarbonades dels àcids grassos, un dels quals és generalment insaturat Són lípids molt abundants a les membranes de les cèllules animals, i en contenen els greixos animals, el rovell d’ou i algunes llavors són escassos en els greixos subcutanis En tecnologia alimentària, les lecitines obtingudes de la soia, el cacauet i el moresc són emprades com a additius alimentaris en qualitat d’emulsificants i antioxidants
paret cel·lular
Biologia
Embolcall rígid de les cèl·lules bacterianes que conté el protoplasma.
La paret és constituïda per substàncies orgàniques complexes polisacàrids com la quitina, glucopèptids com la mureïna, aminoàcids neutres com la lisina i bàsics com l’àcid diaminopimèlic, característic d’aquesta estructura, complexos glicerofosfòrics com els àcids teïcoics, proteïnes, lipoproteïnes i lípids L’estructura física de la paret cellular dóna forma al bacteri i manté la integritat del protoplast, puix que per efecte de l’osmosi s’inflaria i esclataria, i permet la classificació dels individus segons el resultat de la tinció de Gram