Resultats de la cerca
Es mostren 512 resultats
viscositat

Representació de la viscositat en aigua no turbulenta, en què F és proporcional a v (v, velocitat de la barcassa o de cada làmina d’aigua; F, força exercida per a vèncer la resistència -F al desplaçament)
© Fototeca.cat
Física
Resistència que ofereixen tots els fluids, i alguns sòlids, a canviar llur forma sota l’acció de forces exteriors.
Hom distingeix la viscositat absoluta, o dinàmica, de la cinemàtica La viscositat dinàmica mesura la força tangencial F que cal fer sobre una capa fluida, que es desplaça sobre una altra, per unitat de superfície S de contacte i de velocitat de desplaçament Hom l’escriu η Y Fl/Sv , l essent el gruix de fluid que forma les dues capes considerades la unitat de mesura en el sistema SI és el poiseuille, i en el sistema CGS, el poise La viscositat dinàmica és funció de la temperatura, però pràcticament independent de la pressió per a gasos líquids La viscositat cinemàtica és la relació entre la…
Les falgueres leptosporangiades típiques
Característiques generals Constitueixen el grup més important de falgueres actuals Recordem que l’esporangi s’hi origina a partir d’una sola cèllula de l’epidermis de la fronda i que, un cop madur, la seva coberta és formada per una sola capa de cèllules La immensa majoria de les leptosporangiades són isospòriques, exceptuant els ordres mésc evolucionats, que són heterospòrics Des d’un punt de vista filogenètic, el grup de les leptosporangiades es considera més recent i evolucionat que el de les eusporangiades El grup comprèn els ordres de les osmundals Osmundales , isospòriques, amb…
òrbita
Anatomia animal
Cadascuna de les dues cavitats simètriques situades a ambdós costats de les fosses nasals on s’allotgen els ulls.
És formada pels ossos maxillar, unguis, làmina papiràcia de l’etmoides, apòfisi orbitària del palatí, malar, esfenoide i frontal
laminarials
Botànica
Ordre de feofícies que presenten oogàmia i alternança de generacions, amb esporòfits de grans dimensions i amb gametòfits molt petits.
El tallus, força diferenciat, comprèn un estípit fixat per hapteris i una làmina entera o més o menys dividida
placoide
Anatomia animal
Dit de les escates dels peixos osteïctis.
En realitat són petites dents, sostingudes per una làmina òssia basal, que travessen l’epidermis i són compostes d’esmalt, vori i polpa
anells d’interferència
Física
Fenòmen d’interferència de la llum manifestat per una sèrie d’anells concèntrics, alternativament clars i obscurs, observables en el pla focal d’una lent convergent, quan hom hi fa incidir els raigs que provenen de la reflexió d’un focus extens de llum monocromàtica en les dues cares d’una l’.
El mateix fenomen es manifesta si hom oberva els raigs transmesos per la làmina, però les zones clares i obscures presenten una posició oposada
criptonemials
Botànica
Ordre d’algues vermelles, de la subclasse de les florídies, caracteritzades per la presència de gonòfors i de cèl·lules auxiliars, i per l’absència de cèl·lules nutrícies.
Comprèn espècies uniaxials, amb branques laterals verticillades Dudresnaya , o bé en forma de làmina Dilsea Una de les dotze famílies que comprèn és la de les corallinàcies , molt calcificades
Característiques de la paret de l’intestí prim
Anatomia humana
La mucosa de l’intestí prim té tres tipus d’estructures, gràcies a les quals la superfície d’absorció i secreció d’aquest òrgan, que tot sol ja fa uns set metres de llargada, es multiplica unes sis-centes vegades Aquestes estructures són, per ordre drecreixent segons la grandària, les anomenades vàlvules connivents, les vellositats i les microvellositats Les vàlvules connivents , anomenades també plecs circulars o vàlvules de Kerckring són uns plecs de forma circular o espiral que descriu la mucosa i que es projecten cap a la llum intestinal Aquestes estructures tenen pocs millímetres d’…
òrgan de Corti
Òrgan de l’orella interna que transforma l’ona sonora en fenomen fisiològic.
Constituït per un conjunt de cèllules, unes les sensorials proveïdes de pestanyes i unes altres de sosteniment, descansa damunt la làmina basilar dins el cargol membranós Rep el nom de l’anatomista italià Alfonso Corti 1822 — 1876
filtre
Química
Cos porós emprat en la filtració a través del qual hom fa passar un fluid per tal que hi restin retingudes les partícules sòlides que aquest duu en suspensió.
El filtre pot ésser una làmina porosa paper, teixit, etc, un suport tela metàllica, teixit, etc, on hom diposita una pellícula d’un coadjuvant de la filtració, o bé una massa d’un producte porós sorra, carbó polvoritzat, etc