Resultats de la cerca
Es mostren 645 resultats
feudalisme
La prestació d’homenatge de fidelitat pel vassall al senyor (feudalisme) representada en una miniatura del Liber Feudorum Maior (segle XIII)
© Fototeca.cat
Història
Sistema que configurà fonamentalment l’estructura juridicopública i economicosocial de la major part dels països de l’Occident europeu durant els segles medievals (alguns dels seus aspectes es prolongaren fins a la darreria de l’edat moderna).
La complexitat del sistema fa difícil de fixar-ne les característiques essencials Per a la justa comprensió del feudalisme i del seu procés de formació cal esguardar el panorama de l’evolució economicosocial i política de tot l’Occident, que arrenca de les darreres etapes del baix imperi Romà i que es caracteritza per una creixença quantitativa del règim de latifundis, fins a convertir-se en el sistema predominant de l’explotació agrària, per una multiplicació i generalització dels llaços de dependència personal o de “recomanació” entre els homes, i per l’atribució als grans propietaris…
Gausbert de Peralada
El jurament de fidelitat de Gausbert de Peralada a Ramon Berenguer IV de Barcelona, segons una miniatura del Liber Feudorum Maior
© Fototeca.cat
Història
Magnat, germà d’Eimeric i Ramon de Torrelles.
Hom creu que era llinatge dels vescomtes de Rocabertí Ramon Berenguer IV de Barcelona els cedí la vila de Peralada, que el 1128 possiblement llur pare, Berenguer Renard —fill del vescomte Dalmau Berenguer I de Rocabertí—, havia deixat a Ramon Berenguer III La possessió d’aquesta vila era discutida entre els comtes de Barcelona i d’Empúries Gausbert i els seus germans reconegueren el 1132 la possessió de la vila i batllia de Peralada al comte de Barcelona, així com els feus de Torrelles i de Prats
Juan de Esquivel Barahona
Música
Compositor castellà.
Es formà com a nen cantor a la catedral de la seva ciutat natal, i entre el 1581 i el 1585 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral d’Oviedo Després de recórrer altres destins, el 1608 passà a ocupar el magisteri de la catedral de Ciudad Rodrigo, on es mantingué actiu fins a la seva mort En aquesta seu es beneficià de la protecció del bisbe Pedro Ponce de León, que sufragà les despeses de l’edició de tres reculls d’obres de polifonia litúrgica Missarum liber primus Salamanca 1608, Motecta festorum et dominicarum Salamanca 1608 i Liber secundus psalmorum,…
Johannes Nucius
Música
Teòric de la música i compositor alemany.
Es formà com a compositor amb Johannes Winckler Cap al 1586 ingressà a l’abadia cistercenca de Randau L’any 1591 fou elegit abat del monestir de Himmelwitz Escriví i publicà el tractat Musices poeticae sive compositionis cantus praeceptiones Neisse, 1613, un dels mètodes de composició més importants del principi del segle XVII Fou el primer a utilitzar la terminologia de la retòrica per a explicar procediments de composició musical El seu pensament exercí una gran influència sobre M Praetorius i J Mattheson La seva faceta com a compositor és també molt important Publicà algunes de les seves…
ritual
Cristianisme
Llibre que conté les fórmules i les rúbriques necessàries per a l’administració dels sagraments, dels sagramentals i d’altres cerimònies eclesiàstiques.
Anomenat Manuale o Liber Manualis , es formà al principi del s XVI La publicació del Liber sacerdotalis de Castellani 1523 fou la base del Rituale romanum , promulgat el 1614 per Pau V El concili II del Vaticà promogué una profunda revisió, que donà com a fruit l’edició de rituals totalment nous A Catalunya, des de mitjan s XV, alguns exemplars porten en llengua catalana els diàlegs entre el prevere i els fidels, les admonicions presbiterals i les pregàries dominicals dels fidels El ritual català més antic conservat és escrit l’any 1218 per a ús del monestir de Sant…
aprísia
Història del dret
Nota presa per un escrivà o notari per a redactar després la carta o l’instrument original.
A vegades les aprísies eren consignades en un llibre especial Liber aprisiarum
Urbà I
Cristianisme
Papa (220-30).
Fou el successor de Calixt I Segons el Liber pontificalis, instituí vint-i-cinc títols presbiterals
Enric de Pisa utilitza per primer cop, en un text estranger, la paraula “Catalunya”
Enric de Pisa escriu el Liber Maiolichinus, utilitzant per primer cop, en un text estranger, la paraula “Catalunya”
Antonio de Escobar y Mendoza
Cristianisme
Jesuïta castellà.
Típic exponent de la casuística, hom l’ha considerat el pare del laxisme Escriví Liber theologiae moralis 1644
Ramon Sibiuda
Historiografia catalana
Filòsof.
Vida i obra És autor d’una única obra coneguda, Scientia libri creaturarum seu nature seu liber de homine , esmentada de forma abreujada amb el títol de Liber creaturarum Posteriorment, i de manera impròpia, s’hi afegí el títol de Theologia naturalis Sibiuda és, encara avui, un personatge poc conegut, perquè els documents sobre la seva persona abracen tan sols els anys 1429-36 Bibliògrafs, traductors i editors de la seva obra afegeixen, a les poques dades que dona la documentació, l’apellatiu d’ hispanus El seu nom, com diu Jaume de Puig, és genuïnament català i relativament…