Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
espantallops
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies de fulles compostes i de flors grogues i grosses; el llegum, gros i inflat, conté a la maturitat les llavors soltes.
Submediterrani, sol fer-se a la muntanya mitjana
sòfora
Botànica
Jardineria
Arbust caducifoli, de la família de les papilionàcies, de 15 a 20 m d’alçària, de fulles pinnades, de flors blanques agrupades en panícula i de fruits en llegum.
És originària de l’Àsia oriental i és plantada en parcs i jardins És anomenada també acàcia del Japó
llentia
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de fulles paripinnades terminades en circell, de flors blanques o violàcies, de fruits en llegum i de llavors lenticulars comestibles.
Originària del SW d’Àsia, és conreada des de temps molt antic
papilionàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles típicament compostes i estipulades, de flors de corol·la papilionàcia, generalment agrupades en raïm, i de fruits en llegum.
Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…
gódua
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies de fulles inferiors trifoliolades i de fulles superiors simples, de flors grosses i grogues, i de fruits en llegum de marge pubescent.
És una planta atlàntica europea que es fa en terrenys silicis de la muntanya mitjana
Les fabàcies o papilionàcies
El lot Lotus corniculatus és una papilionàcia comuna als prats i a certs matollars, a bona part del país Les seves tiges terminen en grupets de poques flors i fa fulles trifoliades, cadascuna amb dues estípules de morfologia semblant a la dels folíols Enric Curto La família de les papilionàcies és una de les més importants a escala mundial, tant pel nombre d’espècies que la formen més de 12 000, repartides en uns 450 gèneres com pel protagonisme que tenen moltes en certs paisatges vegetals, com també per la intensa utilització agrícola de què són objecte, ultrapassades només en aquest…
veçota
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les papilionàcies, generalment enfiladisses i capreolades, de fulles paripinnades, de flors en raïm o solitàries, i de fruits en llegum oblong i comprimit.
lleguminoses
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales que consta d’unes 12 000 espècies d’herbes, arbusts i arbres, amb fulles normalment compostes, amb flors generalment pentàmeres i sovint zigomorfes i amb fruits típicament en llegum.
Comprèn les famílies de les cesalpiniàcies, de les mimosàcies i de les papilionàcies
violeta roquera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles imparipinnades, de flors grogues, agrupades en ramells axil·lars, i de fruits en llegum lomentaci, sinuosos.
És endèmica de les Illes Balears, on habita roques calcàries
garrofer

Garrofer
Giancarlo Dessi (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli, de la família de les cesalpiniàcies, de 4 a 10 m d’alçària, de soca grossa, de fulles paripinnades, de flors petites agrupades en raïms i de fruits en llegum (garrofa).
Es fa, conreat o subespontani, a les terres calentes de la regió mediterrània