Resultats de la cerca
Es mostren 6014 resultats
llengua d’Espanya
Història
Nom de l’antiga circumscripció territorial de l’orde militar hospitalari de Sant Joan que comprenia la península Ibèrica.
El 1462 el gran mestre Pere Ramon Sacosta l’escindí en dues Aragó i Castella-Portugal
llengua de serp
Botànica
Falguera de la família de les ofioglossàcies, que consta d’una fulla estèril oval i d’una espiga fèrtil amb els esporangis.
Pròpia de les contrades humides d’Europa, arriba fins als Pirineus
llengua de cérvol
Botànica
Falguera, de la família de les polipodiàcies, de fulles enteres, lanceolades, llargues de 10 a 60 cm, amb sorus linears.
Creix en llocs ombrívols, a l’Europa humida
llengua de ca
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les boraginàcies, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles lanceolades, finament peloses, i de flors de color vermell purpuri.
Es fa en llocs incultes de la major part d’Europa
llengua de ca
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les boraginàcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles lanceolades, densament peloses, i de flors de color blau fosc reticulades de violeta.
Creix en terrenys secs de l’Europa meridional
llengua de bou
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les boraginàcies, de 30 a 80 cm d’alçària, híspida, de fulles lanceolades i de flors blaves o violàcies en inflorescències espiciformes o paniculars.
Es fa en molts llocs secs i incultes d’Europa
llengua de terra
Tros de terra estret i llarg que avança endins de la mar, d’un llac, etc.
La llengua del poble
Els orígens de la llengua catalana Pes amb inscripció procedent del poblat ibèric de Puig Castellar, un dels més importants de Catalunya s VI aC – s II aC Enciclopèdia Catalana La llengua catalana és una llengua romànica, és a dir que prové bàsicament del llatí que parlaven els romans que van començar a colonitzar la Península Ibèrica al principi del segle III abans de Crist De fet, el primer lloc on els romans van establir-se fou a l’antiga colònia grega d’Empúries, al cor del territori fundacional de la llengua catalana, el que s’anomena…
Llengua abolida (1973-1989)
Literatura catalana
Obra poètica completa de Maria-Mercè Marçal, publicada el 1989.
El volum aplega, cronològicament, els llibres Cau de llunes 1977, Bruixa de dol 1979, Sal oberta 1982, incorpora la secció Escarsers , composta per set poemes escrits per a ocasions puntuals entre el 1980 i el 1982, Terra de mai 1982, quinze sextines que va incloure a la primera secció de La germana, l’estrangera 1995, i Desglaç 1989, poemari que dona a conèixer per primera vegada Llengua abolida respon a la idea de l’autora de donar unitat a tot un cicle poètic, temporalment breu 1973-89, i molt compacte, que sols es perllonga amb el volum pòstum Raó del cos 2000 Marçal respecta l’ordenació…