Resultats de la cerca

Fill de l’escriptor i erudit Lluís Cebrian i Mezquita i germà de l’escriptor  Lluís Cebrian i Ibor  Pertangué a Lo Rat Penat, de València, i conreà un tipus de poesia a la manera de Llorente, particularment de temàtica patriòtica  Participà en l’organització de la I Assemblea Regionalista valenciana 1907 i fou secretari de València Nova i president de la Joventut Valencianista 1914-1921 És autor de l’himne valencianista Vent de Ponent , publicat inicialment a La Veu de la Plana 1916, dels poemes Anacreòntica 1900 i Pàtria i entre els seus treballs d’investigació destaca l’obra Los fueros de…

Residí des dels dotze anys a València, on formà part de l’Ateneu Científic i Literari Fou un dels fundadors de Lo Rat-Penat 1878 i de l’Ateneu Mercantil 1879 Comerciant afeccionat a la literatura, el seu primer llibre de poemes, en castellà, fou Flores sin aroma 1872 Obtingué la flor natural pel poema La dona valenciana als Jocs Florals de València del 1885 i dedicà diverses composicions a les reines de la festa Pòstumament, la seva obra poètica s’aplegà a Poesies 1900, amb pròleg de Llorente i diversos escrits d’homenatge, i a Lectura Popular 1916

Catedràtic de llengua espanyola de la Universitat Complutense de Madrid, després d’haver ensenyat a les universitats de Granada, La Laguna i Autónoma de Madrid Orientat inicialment a la dialectologia és coautor, amb M Alvar i A Llorente, de l' Atlas lingüístico y etnográfico de Andalucía s’especialitzà, també, en semàntica estructural i crítica literària Entre altres obres publicà Comentarios estructurales a “Cien años de soledad” 1969, Cuatro conferencias de tema canario 1977, Semántica y lexicología del español 1985 i l’allegat contra les llengües minoritàries parlades a l’…

Estudià farmàcia a Barcelona 1870-74 Ingressà al cos d’arxivers 1890 i fou bibliotecari de la facultat de medicina de València, de la biblioteca de la qual publicà el catàleg 1898 Collaborà assíduament 1881-85 a “Revista de Castellón” i en altres periòdics Publicà el drama Les companyies 1887, poemes diversos i un parell de novelles en llengua castellana De la seva obra gramatical destaquen els Apuntes para una gramática valenciana popular 1894 i el Tratado de ortografía valenciana clásica 1910, en el qual, negant la identitat lingüística dels Països Catalans, proposa pintoresques solucions…

Projectada com a institució suprapolítica i patriòtica, aviat fou controlada per la burgesia de València, a través d’alguns escriptors conservadors T Llorente i Olivares, J Labaila, R Ferrer i Bigné, C Amorós, L Trènor, Ruiz de Lihory, etc , els quals hi imposaren uns trets decisius refús a la politització de les reivindicacions valencianes, espanyolisme monàrquic, primacia de la poesia sobre qualsevol altre gènere literari, etc que inutilitzaren el projecte del fundador Això provocà, primer, algunes escissions l'Oronella , 1888 València Nova , 1904 i, al capdavall, l’…

La Societat Patriòtica Barcinonense de Bons Amics fou animada sobretot per Lluís G Oronoz la societat es féu càrrec corporativament de la defensa de l’obra de Llorente Proyecto de una constitución eclesiástica Pel novembre del 1820 instaurà càtedres d’ideologia i de dret natural Existiren també societats patriòtiques a altres indrets del Principat, com Mataró A Mallorca fou fundada també el 1820, i publicà un periòdic bisetmanal, Sociedad Patriótica Mallorquina , del qual aparegueren 46 números Al País Valencià hi hagué societats a València —que es relacionà amb la de Mallorca…

Catedràtic de lingüística comparada a la Universitat de Copenhaguen Amb Viggo Brøndal fundà el Cercle Lingüístic de Copenhaguen 1931, a través del qual i de la revista “Acta Linguistica” ha influït sobre el desenvolupament de la lingüística contemporània i especialment sobre lingüistes castellans, com Alarcos Llorach, Llorente, Salvador, etc Ha maldat per establir una teoria lingüística deductiva, la glossemàtica, segons un model matemàtic La dicotomia que fa entre expressió i contingut, amb un especial interès per aquest darrer, ha permès el desenvolupament de la semàntica que…

Portada de“Las Provincias” en el seu centenari, amb el retrat dels seus fundadors, València, 1966 BV / MG Els dos diaris més rellevants a les seves regions en el decurs de la segona meitat del segle XIX foren el “Diario de Barcelona” 1792 i “Las Provincias” 1866 Tot i ser diferents en diversos aspectes que n’afectaven el contingut i la presentació, poden ser considerats els títols més representatius de la burgesia catalana i valenciana respectivament El primer va néixer al segle XVIII d’un privilegi reial de Carles IV, i el segon, de la transformació de “La Opinión” 1860 en quedar-se-la el…

Estudià a Alcoi i al conservatori de València, on fou deixeble de Salvador Giner Es dedicà inicialment a la música religiosa Stabat Mater , 1869 i fou organista 1872-~1883 del collegi de jesuïtes de Sant Josep, de València Escriví peces de concert, com la simfonia per a septet La reconquesta de València pel rei En Jaume I 1875 La Sociedad de Conciertos de Madrid, que dirigia Jesús de Monasterio, li n'estrenà algunes que li donaren notorietat El 1887 estrenà a Madrid la sarsuela El recluta , amb text d’Antoni Chocomeli basat en un poema de Teodor Llorente i Olivares, convertida…

Desenvolupament enciclopèdic El seu objectiu fou promoure tota mena d’activitats culturals que impulsessin les idees de la Renaixença al País Valencià Convertida en un dels pilars més potents d’aquesta Renaixença, destacà en l’organització d’uns Jocs Florals propis, celebrats per primera vegada el mateix 1878 La llengua i la història han estat els focus preferents de la seva doble tasca de recerca i divulgació Aquesta s’expressà, en un principi, a través del periòdic Lo Rat-Penat , que, amb el lema de Pàtria, Fe i Amor , tingué una breu vida en dues etapes –del 1884 al 1885, i del gener al…