Resultats de la cerca
Es mostren 792 resultats
Mas de Matacans (Artés)
Art romànic
L’any 1989 la Generalitat de Catalunya subvencionà una campanya arqueològica a la villa de Matacans, situada al sud-est d’Artés, programada per la Universitat de Barcelona i sota la direcció dels arqueòlegs A Daura, D Pardo i J Pinero Es tracta d’una villa romana documentada arqueològicament des del segle II aC, sobre la qual, en la campanya esmentada, es localitzà un mas medieval, que per les dades arqueològiques tingué el seu origen aproximadament al segle X i una continuïtat fins al segle XVI
Necròpoli de la Roqueta (Serra de Daró)
Art romànic
En unes vinyes situades al vessant meridional del puig de la Roqueta sobre l’antiga riba de l’estany d’Ullastret, l’arqueòleg Miquel Oliva localitzà les restes d’una necròpoli medieval, anomenada també necròpoli del puig de Serra, en realitzar-hi algunes cales amb la intenció d’estudiar el jaciment ibèric de l’indret En la notícia publicada sobre la troballa només s’esmenta que es descobriren catorze sepultures protegides amb lloses de pedra calcària, totes les quals eren orientades de llevant a ponent
Remolins
Barri
Barri de la ciutat de Tortosa (Baix Ebre), al N del nucli antic.
S'hi localitza l’església parroquial de Sant Jaume, fundada ja al s XI També hi havia hagut l’església de Sant Nicolau i el call jueu s’hi han trobat importants restes romanes i un motlle de plater àrab La seva fesomia urbana conserva el perfil medieval i llocs com el carrer de Gentildones o la plaça del Platger Enderrocada la muralla al començament del s XX, queda encara ben patent la separació del call en un ample espai no edificat, avui en part plaça i en part església
pedrera de s’Ònix
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic situat en una antiga explotació de colada estalagmítica, popularment coneguda com a ònix a Manacor.
Durant les tasques d’explotació es localitzà un reompliment d’origen càrstic del Plioquaternari amb nombroses restes fòssils d’amfibis, rèptils, l’artiodàctil Myotragus , petits vertebrats procedents d’egagròpiles d’ocells estrigiformes i nombroses restes d’ocells El conjunt de vint-i-vuit espècies d’ocells determinades permet establir una significació ecològica de l’ornitofauna en el límit Plioquaternari de Mallorca Aquest jaciment permeté conèixer millor les particularitats del bòvid endèmic de les Illes Balears Myotragus kopperi , espècie intermèdia entre…
Mare de Déu de Palleroa (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Aquest santuari es localitza al vessant meridional de la serra que porta el seu nom, damunt la Terreta L’any 1186, Arnau, prevere de Pagerola , figura com a integrant de la comunitat de Sant Esteve del Mall El Diccionario de P Madoz, al segle XIX, fa esment d’un beneficiat de l’església que posseïa terres pròpies Els pobles de la rodalia hi feien un aplec per la Mare de Déu d’Agost Actualment el santuari resta pràcticament abandonat L’església, adossada a un gran casal, té les voltes que daten de l’època gòtica
gust
Biologia
Sentit mitjançant el qual hom percep els sabors.
En els invertebrats, el gust té localitzacions molt diverses cèllules tegumentàries, pèls sensitius, palps, tarsos, antenes, ovopositors, etc, mentre que en els vertebrats es localitza, especialment, a les papilles gustatives de la llengua En l’home, és a la llengua i a la part anterior del vel del paladar Les papilles gustatives tenen una estructura ovoide d’uns 50 μ, anomenada botó gustatiu , envoltada per terminacions dels nervis gustatius A la punta de la llengua es localitzen les sensacions dolces o salades a les vores, les àcides, i a la part posterior, les amargues
berruga venèria
Patologia humana
Lesió cutània papil·lomatosa allargada i prominent, de consistència tova i generalment de color rosat, que afecta les zones humides i calentes de l’àrea genital.
En l’home, es localitza al gland, al plec bàlano-prepucial, al meat uretral o a l’anus en la dona, als llavis vulvars, al clítoris i a l’anus De vegades, diverses lesions s’uneixen entre elles i adopten l’aspecte d’una coliflor o d’una cresta de gall Pot desaparèixer al cap de pocs mesos, però sovint persisteix durant anys si hom deixa evolucionar la lesió sense tractament, pot predisposar al desenvolupament d’un càncer genital, sobretot en les dones El trastorn és d’origen víric i hom el considera una malaltia de transmissió sexual També és anomenat condiloma acuminat
puna
Altiplà andí a més de 4.000 metres sobre el nivell del mar
© X. Pintanel
Geomorfologia
Altiplà andí d’una gran altitud sobre el nivell del mar.
En general es localitza per damunt dels 3 000 m, i es troba limitat en la seva perifèria per cadenes muntanyoses És característic de certs països sud-americans de l’àrea andina Les condicions climàtiques predominants hi són rudes fred, vents, poques pluges La hidrografia és de tipus arreic o endorreic poden existir llacs a les parts més baixes llac Titicaca, per exemple, que són el veritable nivell de base de la regió considerada Amb vegetació xerofítica, hi predominen els geòfits, els hemicriptòfits i els camèfits Hi abunda la gramínia Stipa ichu El poblament és escàs
Un home assassina 12 persones a Atlanta
Mark Barton, un químic de 44 anys aparentment afectat per les pèrdues de les seves inversions en borsa, dispara a discreció contra els empleats i els clients de dues oficines inversores d’Atlanta, amb un resultat de nou morts i diversos ferits greus Barton se suïcida al cap d’unes hores, i posteriorment la policia localitza a casa seva els cossos de la seva esposa i els dos fills, també morts a trets Fa alguns anys Barton ja va ser investigat sobre la seva implicació en el doble assassinat de la seva primera dona i la seva sogra
Sant Jaume de Torrueco (la Pobla de Roda)
Art romànic
El despoblat de Torrueco o Torroella es localitza vora Nocelles Vers l’any 988 el prevere Ennecó de Castellar donà al monestir d’Ovarra un alou a Terrocho Les referències més antigues de l’església són de l’any 1119, en què s’esmenta la caseria de Sant Jaume en una reclamació dels homes de Sant Quilis contra els del Solanà Formava part del domini jurisdiccional del priorat d’Ovarra El lloc fou adquirit de Sant Victorià de Sobrarb pel capítol de Roda l’any 1295 Encara resta al lloc la petita capella de Sant Jaume, en ruïnes