Resultats de la cerca

Estudià a la seva ciutat natal amb Rosa Mercedes i hi debutà el 1949 amb Luisa Fernanda Després amplià els seus estudis de cant a Milà, on debutà i assolí un gran èxit en inaugurar la Piccola Scala 1955 com a Paolino, en Il matrimonio segreto El 1957 debutà al Festival de Salzburg i el 1960, al d’Ais de Provença Un any després actuà a l’Òpera de Viena i el 1963, al Metropolitan de Nova York Tenor líric lleuger de fàcil agilitat, s’especialitzà en òpera del segle XVIII Mozart, Haydn, Cimarosa, Paisiello i del segle XIX Rossini, i destacà també en la seva versió del Paolino d’ Il…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Establert des de molt jove a Tenerife, fou un músic polifacètic Destacà com a pianista i fou director artístic de l’agrupació la Masa Coral També estigué vinculat a l’Escola d’Art, dedicada al gènere líric Dirigí obres escèniques a diferents països europeus, al nord d’Àfrica i a l’Extrem Orient És autor de les sarsueles Juegos de amor 1925, Rosa de embajadores 1934, de quartets de corda, d’un concert per a piano i orquestra i de música per a ballets La seva filla Luisa Estany Cabrera Santa Cruz de Tenerife, 19 de febrer de 1926…

Autodidacte, de la seva primera època resten només algunes natures mortes En la seva producció posterior hom troba una visió intimista de temes d’inspiració literària, expressats tècnicament mitjançant una recerca de lluminositats tènues En aquesta línia, El tribunal de la inquisició 1864 fou una obra que li reportà un gran èxit de públic i crítica, però també l’apartà de determinats cercles artístics a causa de la temàtica Unes altres obres són El camí de l’Annunziata, El viàtic de l’orfe i Luisa Sanfelice a la presó totes tres a la Galleria d’Arte Moderna de Roma Malgrat que…

El 1569 es casà amb Luisa de Cabrera, filla del marquès de Villena, a la qual ell mateix sentencià a mort dos anys més tard 1571, acusada d’adulteri, sentència que fou executada Fugint de les autoritats judicials i de la venjança del seu cunyat, Diego Fernández de Cabrera i Bobadilla, comte de Chinchón, intentà de buscar refugi prop del duc de Ferrara, però, en travessar el Milanesat, fou empresonat i portat a Castella Fou tancat a la fortalesa de Torrejón de Velasco, prop de Madrid, i degollat a la plaça del poble per ordre de Felip II L’enemistat entre el comte de Chinchón,…

Rebé les primeres lliçons de música en l’àmbit familiar i quan tenia catorze anys substituí la soprano protagonista de Maruxa A Vives a Elda V Lleó la contractà poc després per a cantar al Teatre Ruzafa de València, on interpretà el gran repertori operístic El 1923 debutà al Teatro de la Zarzuela de Madrid i l’any següent estrenà al Teatre Alcázar d’aquesta ciutat El collar de Afrodita , de J Guerrero Posteriorment actuà amb èxit al madrileny Teatre Apolo i més tard passà al Teatre Calderón El 1932 participà en l’estrena de Luisa Fernanda , de F Moreno Torroba, de qui després…

Estudià amb Roberto Locatelli i Lita Spena, i més tard ho feu amb Alberto Ginastera, Roberto Caamaño, Gerardo Gandini i Francisco Kröpfl a la Universitat Catòlica de Buenos Aires Durant trenta anys compongué música de cinema al seu país En aquest àmbit cal destacar-ne Juan Moreira L Favio 1972, La Mary D Tinayre 1974, La República perdida M Pérez 1983, Camila M Luisa Bemberg 1984, Los Chicos de la guerra B Kamin 1984, La Nave de los locos R Wilicher 1994 i Casas de fuego JB Stagnaro 1995 Obtingué diversos premis nacionals i internacionals També composà obres instrumentals, corals…

Estudià cant amb G Marchesi del 1959 al 1968, i el 1967 guanyà el Concurs A Belli del Teatre Líric de Spoleto, on debutà amb El barber de Sevilla en el paper de Fígaro Ingressà al cor del Teatro alla Scala de Milà i el 1975 debutà a Pàdua amb la mateixa òpera de G Rossini El 1977 tornà a ser Fígaro, aquesta vegada al Teatro alla Scala de Milà, i l’èxit de la seva actuació li valgué un contracte amb la companyia del teatre El 1978 cantà Luisa Miller al Covent Garden substituint el principal baríton, que estava malalt A partir d’aleshores inicià la seva carrera internacional, que l…

Fill del també baríton Emili Sagi i Barba i de la seva segona muller, la cantant Lluïsa Vela Inicià estudis universitaris, que compaginà amb els musicals solfeig, piano, composició i harmonia Més tard, estudià cant amb el seu pare i amb M Ghibaudo, A Paoli i C Dahmen El 1932 debutà amb la companyia de J Guerrero a Madrid sota la direcció paterna De seguida inicià una carrera internacional que el dugué a actuar en teatres d’arreu de l’Estat espanyol, a més de Portugal, Itàlia, l’Amèrica del Sud i els Estats Units, amb la companyia fundada per ell mateix Destacaren les seves creacions en …

Estudià cant amb L Mosley, mentre treballava com a empleat de banca El 1952 entrà al cor del Sadler’s Wells Theatre, teatre del qual es convertí en primer baríton un any després Després d’haver guanyat el primer premi en el Concurs Internacional de Cant de Sofia 1961, debutà al Covent Garden de Londres, on centrà gran part de la seva carrera, compaginada amb actuacions arreu del món Es destacà principalment en els grans papers de baríton de l’òpera italiana G Verdi, G Puccini, R Leoncavallo Actuà en diverses produccions cinematogràfiques d’òpera, i es destacà especialment com a Iago en la…

Fou escolà de cant a la catedral de Saragossa, i es formà sota el mestratge de FJ García Fajer El Españoleto i J Gil Palomar Ja de ben jove gaudí de fama per la seva excellent veu i bona musicalitat El 1800 fou el director musical de la companyia d’òpera de Sevilla, i el 1805, de la del teatre de Los Caños del Peral de Madrid Dos anys després fou nomenat tenor supernumerari de la capella reial L’any 1811 hagué d’emigrar per motius polítics i visqué a Londres, on fou mestre de cant i de música de la princesa Carlota de Galles i membre honorari de la Philharmonic Society De retorn a Espanya…