Resultats de la cerca
Es mostren 233 resultats
Les Metamorfosis
Novel·la que Apuleu degué escriure en la seva maduresa (després del 161).
Sembla l’adaptació, amb troballes originals, d’una altra narració de la qual hi ha una versió grega Luci o l’Ase És la història de les aventures de Luci transformat en ase perquè volgué conèixer el món de la màgia de fet, glossa la punició de l’ànima constreta a endurar un seguit de proves abans d’abraçar el culte d’Isis Però aquest pla místic, o meravellós, gairebé es fon en el realisme, de tint eròtic o picaresc, que domina una gran part de l’obra Hi sobresurt el famós conte d' Amor i Psique IV 28-VI 24 Per al lector d’avui, la novella és, abans de tot, un model de l’antiga…
Manuel Villegas López
Cinematografia
Historiografia
Historiador, teòric i assagista cinematogràfic.
Es donà a conèixer en revistes dels anys vint ‘Films Popular”, “Films Selectos”, “Nuestro Cinema'' i durant el decenni següent exercí la crítica a Unión Radio Madrid Aquests anys publicà els primers llibres Espectador de sombras Crítica de films 1935 i Arte de masas Ruta de los temas fílmicos 1936 així mateix, desplegà una intensa activitat dirigida als cineclubs i fundà el Grupo de Escritores Cinematográficos Independientes GECI Exiliat el 1939, residí a Buenos Aires, on prosseguí la seva tasca com a crític i publicista i publicà, entre d’altres, El cine, Magia y aventura del séptimo arte…
Paulo Coelho

Paulo Coelho
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor brasiler.
Fou actor i director teatral, músic i periodista Estudià màgia, ocultisme i alquímia Des que publicà O alquimista 1988, les seves novelles han aconseguit una difusió internacional extraordinària Les concepcions morals i intellectuals implícites en el seu contingut, que sovint adopten la forma de paràboles, han donat lloc a controvèrsies Hom pot esmentar O Diário de um mago 1987, Brida 1990 As Valquírias 1992, el volum d’aforismes i paràboles Maktub 1994, O manual do guerrero da luz 1997, Veronika decide morrer 1998, O demônio e a Srta Prym 2000, Histórias para pais, filhos e…
Xavier Sala i Costa

Xavier Sala i Costa
© Fototeca.cat
Arts de l'espectacle (altres)
Il·lusionista, més conegut amb el nom artístic de Xevi.
Ha actuat arreu del món i ha participat en pellícules i programes de ràdio i televisió Des del 1969 posseeix el rècord mundial de conducció d’automòbil amb els ulls tapats, amb el trajecte de Barcelona a Montserrat Creador i organitzador de les Trobades Màgiques Internacionals de la Costa Brava des del 1981 i del Gran Festival Internacional de Màgia 2001, ha presidit el congrés Magic Hands a Alemanya 1996 i 1997 Soci fundador i vicepresident de l’organització Mags Sense Fronteres 1998, el 2002 inaugurà a Santa Cristina d’Aro La Casa Màgica Collecció Xevi, primer museu d’aquesta…
David Teniers
Jugadors de cartes, de David Teniers
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor flamenc.
A 22 anys era ja mestre a la seva vila nadiua, on residí fins el 1651 Es traslladà a Brusselles, a la cort de l’arxiduc Leopold-Guillem, regent dels Països Baixos El 1665 era director de l’acadèmia d’Anvers El seu art és la unió de la tradició simbolista del s XVI flamenc i el naturalisme italià sorgit de Caravaggio Exemple del primer aspecte són les seves composicions amb temes de màgia i bruixeria Del segon són típics els seus quadres de camperols en festa o reunits a la taula d’una taverna Hom pot parlar de bambotxada en referir-se als seus quadres La seva pintura no és…
benedicció
Judaisme
Cristianisme
Acte o fórmula ritual que té com a finalitat consagrar persones o objectes al servei de Déu o bé impetrar de Déu beneficis espirituals o temporals.
Hom troba la benedicció ja a l’Antic Testament, com a pregària d’acció de gràcies pels béns que Déu concedeix a l’home i com a lloança amb què aquest reconeix que només Ell és bo i origen de tot bé Fou en el marc de la benedicció jueva berakah que Crist instituí l’Eucaristia en grec, eukharistía, 'acció de gràcies’ En la litúrgia catòlica hom distingeix les benediccions constitutives , que concedeixen a les persones, els objectes o els llocs un caràcter sagrat i els sostreuen de tot ús profà per exemple, benedicció d’abats, d’ornaments, d’oratoris, i les invocatives , que demanen la…
Edward Evan Evans-Pritchard
Antropologia
Antropòleg anglès.
Es formà a Oxford i a la London School of Economics Entre els anys 1926 i 1939 realitzà diverses expedicions a les regions nord-oriental i central de l’Àfrica que li proporcionaren abundant material per als seus estudis sobre l’organització política i les institucions socials dels pobles africans, especialment dels zandes i dels nuers Witchcraft, Oracles and Magic among the Azande ‘Bruixeria, oracles i màgia entre els zandes’, 1937, The Nuer a Description of the Modes of Livelihood and Political Institutions of the Nilotic People ‘Els nuers descripció dels modes de subsistència i…
Rafael Maria Liern i Cerach
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Estudià lleis a València, on redactà i publicà el periòdic satíric “El Saltamartí” 1860-61 S’inicià en l’escena valenciana, en el Teatre Principal de València, de la mà de Joaquim Garcia-Parreño , amb l’obra De femater a lacaio 1858, a la qual seguiren, entre moltes altres peces còmiques de costums i paròdiques, Les eleccions d’un poblet 1859, En les festes d’un carrer 1861, La mona de Pasqua 1862, Aiguar-se la festa escrita a benefici dels damnificats per la riuada d’Alzira, del 1864, Telémaco en l’Albufera 1868, paròdia d’ El joven Telémaco , d’Eusebi Blasco, Carracuca 1873 i El que fuig de…
,
Josep Valls
Música
Director i compositor.
Inicià els estudis musicals a Bocairent, amb Francesc Miralles Després, per tal de perfeccionar-se, anà a València, on fou deixeble de Just Fuster, Pasqual Pérez i Josep Piquezar En acabar la seva formació es traslladà a Madrid, on està documentat com a director d'orquestra d’alguns dels teatres lírics de la ciutat El 1880, de retorn a València, ingressà com a professor del conservatori i emprengué una important tasca en l’organització d’orquestres Dirigí la Societat de Concerts Artístico-musical, també anomenada Societat de Concerts de València, una destacada orquestra valenciana constituïda…
Josep Valls
Música
Director i compositor.
Inicià els estudis musicals a Bocairent, amb Francesc Miralles Després, per tal de perfeccionar-se, anà a València, on fou deixeble de Just Fuster, Pasqual Pérez i Josep Piquezar En acabar la seva formació es traslladà a Madrid, on està documentat com a director d'orquestra d’alguns dels teatres lírics de la ciutat El 1880, de retorn a València, ingressà com a professor del conservatori i emprengué una important tasca en l’organització d’orquestres Dirigí la Societat de Concerts Artístico-musical, també anomenada Societat de Concerts de València, una destacada orquestra valenciana constituïda…